dijous, 30 de desembre de 2010

EL TROPEZÓN

Ahir tornava d'un meravellós sopar caminant sobre l'acera humida de la nit. Tontament, el peu va relliscar i "cuan larga soy" (és a dir, no gaire) vaig caure al terra, elegantment, sobre el meu costat dret.

En aquell moment travessava el carrer un parell de noies joves, xerrant. Van passar de llarg pel meu costat, sense mirar ni preguntar si m'havia fet mal. Cert és que tampoc hem van pegar cap patada. Sols la indiferència.

Ràpidament em vaig aixecar i l'anècdota s'acaba aquí. Sols que porto tot el dia pensant-hi... quina llàstima que la conversa de la parella fos tant interessant com per perdre el punt d'humanitat i educació que, es sobreentén, tenim les persones.

Bé, i que el 2011 comenci millor i acabi apoteòsic... per repetir un any com aquest, no sé si cal "arremangar-nos" gaire. Així que, salut i força pel 2011.


divendres, 24 de desembre de 2010

PREPARADOSSS-LISTOSSS-YAAAAAAA!!!

Si ha d'arribar el Nadal, almenys que m'agafi preparada!!
BONES FESTES A TOTS
(i una abraçada a aquelleS que, d'una manera o altre, han tornat a voltar pel barri)

dimarts, 21 de desembre de 2010

VINGA, COLLA D'OPTIMISTES, QUE EN 15 DIES...

ho tenim superat!!!



Doneu-vos tots per felicitats i petonejats. Ara que qui vulgui petons de veritat, dijous, a partir de les 22h a laratetamiquey@gmail.com en venem.

Si no sabeu que regalar pel tió, aprofiteu les gangues d'última hora!!!

divendres, 17 de desembre de 2010

dijous, 16 de desembre de 2010

DALE ESTOPA

Avui he plegat una estoneta abans, les màquines s'han penjat i no calia tornar a posar-les a pensar.  Tampoc volien. Total, he arribat a temps de comprar el sopar a l'única botiga que tinc en un radi de (mesurat al google maps) 2 quilòmetres, un centre comercial on asseguren vendre peix de Vilanova. Mitja dotzena de sardines (netes, sense cap ni "tripes") pescades mitjançant pesca extractiva a Almeria (almenys no han menjat pinsu) i una safata de gírgoles s'anaven fent mentre s'ha escalfat el pis.

He sopat mirant El Convidat d'Estopa. El programa m'enganxa malgrat el posat sobradillo de l'Om. I és que aquesta gent m'agraden ja des de la primera vegada que els vaig escoltar entrevistats per la Nierga fa anys. Sóc de mena rumbera (3a generació nascuda al c/ Fraternitat, carrer d'El Pescadilla i del Moncho, al barri de Gràcia) i a la mínima que em deixen, enganxo les sabates vermelles i m'hi poso. O si no, torno a ballar això:


I la setmana (la de l'autocita) avança millor de com va començar, esperant la cita de dijous un cop més (epssss traaaanqui!! aquest any no seré tant cursi). Tot i així sap greu les quatre persones que un malalt ha matat (s'hi ha d'estar per fer-ho). Crisi, malaltia... horror en qualsevol cas.

diumenge, 12 de desembre de 2010

QUAN LES CANCIONS PARLEN DE MI

Diumenge d'una tarda de pont passejava per Olot. Havíem previst un vespre gèlid com havia estat la nit passada i per prevenció, vam comprar entrades per Copia Certificada (no em molesto a enllaçar rés) i amb ganes de passar una tarda agradable vam entrar al cinema. Als deu minuts de pel·lícula m'havia adormit. Trenta minuts següents el públic de la sala esbufegava. Segons després de que el protagonista pixés mirant al mirall, va acabar la pelicula. Un veí de fila del darrera va exclamar: "... púrria!" i nosaltres el vam aplaudir.

Sincerament: em poden explicar el que vulguin i com vulguin ara bé, m'ho han de fer creure. Per mi el cinema no és sols filmar un plano, el contraplano i el plano general. Cal explicar alguna cosa, amb paraules, amb imatges o utilitzant els silencis. Però darrera de les imatges, m'agrada veure i imaginar històries. Com sempre, la forma i el fons de les coses.

Ahir van proposar una peli de la que sols havia escoltat el comentari que era tipus Woody Allen (que no li vaig saber trobar per enlloc però calia etiquetar-la). Todas Las Canciones Hablan de Mi. És una petita joia. És preciosa. És l'ús del llenguatge audiovisual aplicat a una pel·lícula. Gaudeixes escoltant, veient-la i sentint-la. Desitges que no acabi i a cada moment li reconeixes el treball ben fet de tots els que hi participen (sé que és agosarat dir-ho). I per això és una petita joia.

Després, una xerrada llarga, honesta i plena de carinyo enmig de formatge, paté, melmelades, vi negre i brownie dóna per acabat un dissabte rodó.

 

Ah! i com si ens trobéssim al Rockefeller Centre, a casa avui ja hem donat per inaugurada la il·luminació de Nadal:

video 

Per cert, fa dies que, sense entendre perquè, no puc deixar comentaris en els blogs on cal tenir obert un compte de google. No me'l deixa obrir i per tant, no puc comentar. Pfffff!!!

dissabte, 11 de desembre de 2010

COM DEIEN AQUELLS, ESTÚPIDAMENT FELIÇ

Hi ha dies en que trepitges i que millor no haver-te llevat però n'hi ha d'altres que no pararies de tornar-los a començar. Ni m'han tocat "els cegos" ni he aconseguit que la meva tele recuperi el color ni tant sols m'han canviat l'horari (maleïdament segueixo treballant de tardes)... i a 15 dies del Nadal, em segueixen sobrant cinc quilets.

 La Felicitat

El dia ha començat amb un deliciós passeig compartit per Gràcia xerrant de tot i de rés. Sovint qui tens més aprop és qui més et sorprèn i avui, amb un parell de gests plens de generositat, ell m'ha tornat a emocionar. Hi ha paraules que s'obliden però sempre que estic prop seu em ve al cap el mot "bondat". La lluita continua però ell serà el vencedor.

He arribat a la feina i, extranyament, tot eren somriures. Els resultats estan sent molt positius i sembla que es reflecteix en l'ambient. Un te verd i un parell de visites han fet que el cau fosc i fred en el que treballo s'hagi omplert de caliu, de confidències i de llum. Fem plans, recuperant  anhels de fa vint anys. Això de redescobrir persones amb bagatge em segueix agradant. A més, sé que tindran sort.

Per ajudar a alentir el dia, un sopar inesperat (acompanyat d'un bon vi per a que les confidències flueixin) remata aquest meravellós divendres que, segur, costarà que es repeteixi però que jo, per si de cas, ja he viscut. Demà la batalla continua.

I enmig d'aquest maremàgnum, el missatge de que "amb tu passen les hores volant" que continua donant encara més sentit a tot.


dijous, 9 de desembre de 2010

divendres, 3 de desembre de 2010

EL CANTONÀ I ELS BANCS


l'explicació a kollonades.blogspot.com:

Eric Cantona, el polèmic exfutbolista francès del Manchester United, li declara la guerra al sistema a través d'un vídeo que circula a Internet titulat matem als bancs, i en el qual proposa fer trencar al sistema a través d'un col·lapse bancari. Cantona explica que es pot fer una revolució retirant els diners de les entitats i demana obertament que el 7 de desembre, la gent que vulgui recolzar la seva causa vagi al banc i retiri els seus estalvis.

«El sistema està basat en el poder dels bancs, així que s'ha de destruir començant pels bancs», diu Cantona, que assegura al seu web que si tres (o deu) milions de persones, en lloc de sortir al carrer i manifestar- amb crits i pancartes, van silenciosament al banc i retiren els seus estalvis, es podria fer una revolució total, «sense sang, i d'aquesta manera ens escoltarien d'una altra manera».


Tot forma part d'un moviment que porta per nom Back Run 2010. El vídeo, que ja ha rebut prop de 90 mil visites en la seva versió en anglès, i més de 23 mil a la versió en espanyol, està recolzat per una web i un grup a Facebook al que fins ara s'han sumat prop de 7.000 persones. AGENCIES.

Jo al banc tinc poca cosa però igualment ho faré.

dijous, 2 de desembre de 2010

ALGÚ HA DIT CASPA??



Recordo nits de rombos on se'm deia "nenes, que ja és hora d'anar ha dormir" (el nen era el petit i portava hores clapant), o matins on els companys d'EGB parlaven dels hombresdejarrelson, homens que se'm vetava veure perquè eren fora de l'horari infantil.

Sóc de la generació en que sols existien dues nits on se'm permetia allargar l'hora d'anar a dormir, una la Nit de Cap d'Any (amb el corresponent Ballet Zoom amb el Giorgiu Areso i la novia xina):


(anda que això no era ritme, coreografia i ús de la tecnologia punta televisiva de l'època!!!)

I l'altre, la nit del Festival d'Eurovisió:


(vist el que s'ha vist últimament pel Festival i deixant de banda les coreografies i els directors d'orquestra, 
almenys aquesta música és pot escoltar...)

O aquesta altre intervenció:


(Decepcionada, no vaig entendre perquè cap d'ells van guanyar el primer premi)

Sempre m'he penedit de no haver-me rebel·lat mai. AI contrari, tant feliç com era jo. Tot i així, crec que de gran no sóc tant mala persona i mentalment, prou equilibrada.