dimarts, 29 de gener de 2013

CADENA DE REFRANYS, DITES, GOIGS I ALTRES FORMES BLOGÀIRES (1)



"qui dia passa, blog empeny"

Després d'una xerrada a quatre bandes, inauguro aquesta cadena i la passo a la meravellosa senyureta Gerònima, del blog "Llampecs i Trons", que ja està al cas del tema i a la senyureta Goculta, del blog "Un dia de color..." (i també meravellosa) que segur que no té ni ideia de què li parlo.

dilluns, 21 de gener de 2013

SOBRE RODES

Parlaven de temporal "de vent i neu" per un dia d'aquests i per si de cas, m'he mogut poc aquest cap de setmana. Avui, però, he anat a investigar les rodalíes però la costa estava tranquila. Clar que ja era fosc quan amb la bici he arribat a la platja del Somorrostro

He continuat pel Passeig Marítim fins desviar-me cap el mercat de la Barceloneta, tot sentint el soroll d'una moto que em perseguia però que no he deixat passar. Xula si, i què?

us presento la meva bici

I com el bar on prenc el cafè els dissabtes ja tenia la persiana mig tancada, he continuat la ruta prevista fins al Passeig Picasso, on havia d'anar a buscar quinoa enmig de la infinitat de gra, cereals, fruits secs, arrossos, farines, especies i tota mena de substàncies maravelloses que tenen a can Renobell. No n'he tastat mai, de quinoa, i l'altre a la ràdio dia en parlaven.

Abans, però, calía travessar Marquès d'Argentaria. Encara que no passava cap cotxe, m'he aturat davant el semàfor vermell (com bé em van ensenyar a fer els odisfèrics-vintage). Alhora arriben dues bicis més i ens posem a primera línia, al costat d'un noi amb un carro de supermercat ple de ferralla. Em fixo que està força prim. I fa mal.

A la meva esquerra s'aturen dos tricicles d'una empresa de missatgeria urgent. Entre ells comenten alguna cosa i riuen però com duc la gorra del jersei posada, no els entenc.

Llavors noto una mica d'aire a la dreta, i veig un noi amb un monopatí (ara té un altre nom però jo els conec així), que arriba i també espera a passar.

El semàfor continua en vermell mentre un senyor en crosses també s'atura.

Darrera nostre es posiciona un rickshaw turístic buit ja que suposo que fa massa fred per contemplar la ciutat asseguts dins.

"Curiós -penso- veure com estaven representats tots els estris de rodes sense motor que volten per la ciutat". Mentrestant el semàfor es posa verd.

I de la nostra dreta apareix, ràpida com un llampec, una senyora amb el carret d'anar a comprar. 

Ara si que hi som tots. 


PD bé, he inclós el senyor de les crosses tot i que la seva seria una categoria diferent

diumenge, 6 de gener de 2013

TARD, VAS TARD, RaTeta!!!


els millors regals de Reis que he rebut avui
Felicitar les festes i l'any el dia de Reis és anar tard, ho sé. Però o les idees no arriben o el temps fuig massa depressa i tot i que ho intento, segueixo sense saber organitzar-me bé el temps.

I res. Que tot i estar massa callada, aquest racó segueix present. A vegades tantes males notícies fan pensar en escriure menjades de tarro tristes i no vull. No. Perquè la majoria vivim un present bastant diferent al que havíem projectat però tots busquem com millorar-lo. I per això el meu desig en aquest dia de Reis és regalar-nos un cap ben lúcid per trobar la manera de deixar un futur millor als venen darrera. Busquem qui és realment l'enemic i derrotem-lo.

Així que doneu-vos per ben petonejats i felicitats pel 2013 i com deia aquell, "endavant les atxes!". Junts podem.