dijous, 15 d’abril del 2010

QUE FLUYA, QUE FLUYA...

 

El millor de tot és que estem condemnats a entendre'ns...
a

10 comentaris:

  1. Eli15 d’abril del 2010, a les 9:04

    Rateta, condemnats??? Dit així, no sé si vull entendre a ningú, eh???

    Que tinguis bon dia guapa!!!

    ResponElimina
  2. Garbí2415 d’abril del 2010, a les 12:30

    De vegades potser es una molt bona condemna.....que hi hagi sort amb la teva sentència

    ResponElimina
  3. òscar15 d’abril del 2010, a les 12:32

    Hi ha condemnes que, al menys, ens fan riure i passar-ho bé moooolt sovint.

    Avui nit li pujaré (a la meva "condemna") la baguette amb una llima dins. Espero que no la faci servir per trencar barrots ni cadenes :)

    ResponElimina
  4. fada15 d’abril del 2010, a les 15:09

    Una manera bonica i simpàtica d'expressar-ho! Petons.

    ResponElimina
  5. Remitjó15 d’abril del 2010, a les 15:58

    Com ja cantaven Los Rodríguez: "esta sí es una dulce condena, una dulce rendición..."

    Per cert, com li amb va el veí de la gaita?

    ResponElimina
  6. Srta. Tiquismiquis15 d’abril del 2010, a les 21:24

    Molt bonic. Si, si.

    ResponElimina
  7. Minnie15 d’abril del 2010, a les 22:34

    no sé ...a vegades sembla que estem condemnats a estimar-nos ,tot i que mai no ens acabarem d'entendre,no?

    ResponElimina
  8. Anònim16 d’abril del 2010, a les 12:37

    "Els homes no hem après a estimar-nos". Joan Oliver. Però estaria bé apendre'n.

    ResponElimina
  9. el paseante18 d’abril del 2010, a les 2:04

    Que no, que passo de fer això amb el Veí.

    PD: Els dibuixos són xulos. Són teus?

    ResponElimina
  10. RaT19 d’abril del 2010, a les 8:34

    Com deien per aquí dalt... dulce condena, dulce rendición ... la la la...
    (http://www.youtube.com/watch?v=CaTF-ajnDlw)
    No, els dibuixos no són meus... però m'agradaria!!!

    ResponElimina