tag:blogger.com,1999:blog-58377388550689555372024-03-13T20:12:53.173+01:00La RaTeta Miquey i els seus pensamentsRaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.comBlogger248125tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-48303044252082036932023-07-10T01:51:00.002+02:002023-07-10T01:51:38.778+02:00FINAL DE TEMPORADA<p><br /></p><span id="docs-internal-guid-5f9d4403-7fff-63d9-af59-80182f6d12cf"><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0jLo6KVir9z3gjxJvsQOFcHgLgFlpczDjjL1sbczeJjf3g-DjGA2uLxIKDxT3hVT1jG-MALutMClqjAw1PIrcPerX_zKINqJ9uJZwDJC3G1-9QCCVnbaBtu9t0D4W0FI1C7fI8juzhvJnjnCiv_TKsM8WXQCzm2tqlj0fkKH_FB5XkS12c3op3Seekwg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="3592" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg0jLo6KVir9z3gjxJvsQOFcHgLgFlpczDjjL1sbczeJjf3g-DjGA2uLxIKDxT3hVT1jG-MALutMClqjAw1PIrcPerX_zKINqJ9uJZwDJC3G1-9QCCVnbaBtu9t0D4W0FI1C7fI8juzhvJnjnCiv_TKsM8WXQCzm2tqlj0fkKH_FB5XkS12c3op3Seekwg=w337-h400" width="337" /></a></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: 11pt;">Les últimes trobades ja han estat diferents. Es comenta que a peu dret ens agrada més perquè és més fàcil de relacionar-te, de començar o acabar xerrades tot i que si ets timida ho pateixes massa (per la por de quedar-te sola, de no participar en cap “corrillo”, romanents del bullying de la 2a etapa d’EGB) quan el que més voldries seria seure’t a la cantonada i observar l’escena, aquesta vegada amb un parell de gildes -o tres o quatre- i una copa de cava. </span></div></span><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Foto final on tots somriem, feliços i orgullosos pels resultats externs i parlant-ho, aquest cop per alguns de nosaltres extremadament satisfets després d’una temporada difícil. La mirada dels que ens manen, amunt i més amunt, és de no acabar de creure’s que aquest moment màgic estigui succeint, que somriem d’estar aquí i ara però si. </span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">I avui a casa també hem parlat del tema. La que era una petita patinadora ara és una part segura on recolzar-se dins la feina. Creativa i brillant, materialitza els seus somnis i segueix somiant </span><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; white-space-collapse: preserve;">mentre es diverteix imaginant-se com serà el seu demà.</span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br style="font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; white-space-collapse: collapse;" /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;">Tot acaba perquè tot comença i ara ens toca gaudir-ho. Bon estiu.<br /></span></p><p dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;"><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div><p></p><br /><div><span style="font-family: Arial; font-size: 11pt; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; vertical-align: baseline; white-space-collapse: preserve;"><br /></span></div>RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-6375872183888786392021-11-21T21:53:00.000+01:002021-11-21T21:53:03.981+01:00Två lyckliga dårar (Dos feliços ximplets en suec) <p><span class="s1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-style: italic;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="155" src="https://www.youtube.com/embed/joqHtA8uoLw" width="186" youtube-src-id="joqHtA8uoLw"></iframe></div><br />Carinyetsbloguers<span class="s2" style="-webkit-text-size-adjust: auto;"> recordeu fa molts i molts anys, al començament de Blogville que quatre </span><span class="s1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-style: italic;">lok@s</span><span class="s2" style="-webkit-text-size-adjust: auto;"> vam fer un video conjunt amb unes sabates vermelles? Doncs m'hi ha fet pensar aquesta cançó que porto </span><span class="s1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-style: italic;">totlusantdia</span><span class="s2" style="-webkit-text-size-adjust: auto;"> escoltant, arran d'una story que he penjat a IG mostrant la deliciosa escudella que he estat coent aquest cap de setmana. Relació? Cap ni una però La RaTeta és molt de relacionar idees que li passen pel cap, com si fossin preguntes d'un concurs de televisió. Pim pam pim pam.</span><p></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s2">I és que si, tinc moltes ganes de ballar seguint el compàs amb les persones que, malgrat el temps i les </span><span class="s1" style="font-style: italic;">putescircumstàncies</span><span class="s2">, continuem acompanyant-nos a la vida. Plors i alegries, salut i malalties, amor i companyia. </span><span class="s3" style="font-weight: bold;">AMOR</span><span class="s3">, amigues, amor.</span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s3" style="font-weight: bold;"><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s2"><span style="font-size: x-small;">(post redactat al mòbil, un <i>aplaus</i> per mi)</span></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s2"><br /></span></p><p class="p1" style="-webkit-text-size-adjust: auto; font-stretch: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span class="s2"><br /></span></p>RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-40767731909907990082019-06-17T19:36:00.002+02:002019-06-20T00:14:21.577+02:00UI!<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Aquesta tarda passejava, una mica massa, per<i> tuiter</i> i va i, veient aquesta imatge m'envaeix una dosis de realitat</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">. </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I es qui més qui menys hem passat per aquest tràngol i en el pitjor dels casos hem quedat com a idiotes. No passa res: a la cantonada de davant sempre hi ha algú altre disposat a compartir</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 16px;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">imbecil·litats.</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Per aquell món que acaba abans de començar. Un plaer.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZhm1SGZeaolBXREk_PpDekwydLSkmpmGkWrE4NmskM80H05XKtTzzjAyBQUVM57HWEtikE6hT7_FLzAf6mkN-pIMKDITbKD27No533e6m_etA89r1LGsBdz35Q5o9RhcK3OLKobOdXLs/s1600/1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="440" data-original-width="473" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZhm1SGZeaolBXREk_PpDekwydLSkmpmGkWrE4NmskM80H05XKtTzzjAyBQUVM57HWEtikE6hT7_FLzAf6mkN-pIMKDITbKD27No533e6m_etA89r1LGsBdz35Q5o9RhcK3OLKobOdXLs/s1600/1.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Afegeix la llegenda</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<br />RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-51149014644509160892018-11-11T12:14:00.001+01:002018-11-12T00:59:24.535+01:00LES NITS, LA PLUJA, LA TARDOR, EL FRED I JIVAGO<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Passat mitjans d'octubre vaig començar aquesta entrada: </span><br />
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<br />
<div class="" style="background-color: white; color: #222222; font-family: Roboto, RobotoDraft, Helvetica, Arial, sans-serif;">
<div class="ii gt" id=":oc" style="direction: ltr; margin: 8px 0px 0px; padding: 0px; position: relative;">
<div class="a3s aXjCH " id=":ob" role="gridcell" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 1.5; outline: none; overflow: hidden;" tabindex="-1">
<div dir="ltr">
"Ahir veia l'expo dels vidres entelats del Leiter i avui plou i llampega a Barcelona. Poques coses m'agraden més que escoltar la pluja des de casa. I més si és de matinada i l'endemà no cal matinar. I encara més si ja és tardor. Sempre hi ha ganes de tardor, enyoro els seus colors i el fred inexistent de l'hivern. </div>
<div dir="ltr">
<div>
<br /></div>
<div>
I si penso segurament la culpa de què m'agradi el fred de l'hivern és de la Charlotte Brontë i del Borís Pasternak (de les adaptacions al cinema que s’han fet dels seus llibres). Ella pel seu llibre Jane Eyre, de com se’ns transmet la sensació de fred i solitud del personatge amb la imatge dels "páramos" a la peli dels anys 40. I l'altra per quan, amb un trineu portat per cavalls, en Iuri Jivago i la seva enamorada Lara arriben a la casa de l'estepa russa (hi ha ments-malpensants que diuen que en realitat es va rodar a Sòria). Des de llavors que somnio fer aquest viatge en trineu per un paisatge blanc de neu <span style="font-size: xx-small;">(sents?</span><span style="font-size: xx-small;"> me'l vas prometre i </span><span style="font-size: xx-small;">encara me'l deus). </span></div>
<div>
<br /></div>
<div>
I és que no, ja no es fan pelis com les d'abans</div>
<div>
<div>
<div>
<div>
<br /></div>
<div>
Avui ha estat un dia llarg i cansat, de massa feina. Un cop a casa i preparant un dels sopars que més m'agraden, he encetat una ampolla de Mencía (trencarem el glamour de l'escena cinematogràfica aclarint que és una ampolla comprada al Lidl d'Olesa) un vi no gaire recomanable per massa sec, rude i adust. I m'he assegut a escriure sabent que no acabaré el post aquesta nit. Millor perquè de fosc totes les entrades queden una mica carrinclones."</div>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
I aquí va quedar. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
Avui, un matí de diumenge ple de sol intentant recol·locar peces d'una setmana una mica massa complicada emocionalment, he pensat "calla, que tens allò pendent" (en realitat ho he pensat sense accents i abreviant en plan whatsapp). De fet venia a parlar sobre les persones, sobre com en som de diferents, com amb pensaments i ideologies massa distants podem acabar estant molt a prop.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Però canviaria el sentit de l'entrada i potser ho deixo per al proper post. Així m'obligo. Així escric. Així em buido. Així resolc.</div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheW4pOKs6DvHBWWw6UpZmEDlDdEeZuLxR10h7PvHqZwQQa4bBe9o_nNfn2GyfNNrRnsAS2_NYTIpsqXjj_eXQ9nFUTmoQxC7RJ-HHVC29t-x_yGI1iRae03rsILy2ccDtG9ZQg5nHEUA/s1600/IMG_8187.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiheW4pOKs6DvHBWWw6UpZmEDlDdEeZuLxR10h7PvHqZwQQa4bBe9o_nNfn2GyfNNrRnsAS2_NYTIpsqXjj_eXQ9nFUTmoQxC7RJ-HHVC29t-x_yGI1iRae03rsILy2ccDtG9ZQg5nHEUA/s320/IMG_8187.JPG" width="240" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
El Mencia tot i ser rude i adust va acabar convertint-se en un meravellós ram de violetes. Curiós si més no.</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-1871459735858612362017-09-20T00:13:00.000+02:002018-01-22T00:34:15.384+01:00EL PODER DE LES ABRAÇADES (2)<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6H3SQXTKk0-N9jeXCvYuJoUOqAzOLg3YHE3hsgYsKo9remDG0jzUTBf6u0sosF59CNMQ2hS8fEgHW9m03po8hkY6PMLRVrAe2tZoTfVYJd8Js_YeTFyYfj1YaJPXE48NzG00m8MT0LVo/s1600/IMG_0396.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6H3SQXTKk0-N9jeXCvYuJoUOqAzOLg3YHE3hsgYsKo9remDG0jzUTBf6u0sosF59CNMQ2hS8fEgHW9m03po8hkY6PMLRVrAe2tZoTfVYJd8Js_YeTFyYfj1YaJPXE48NzG00m8MT0LVo/s640/IMG_0396.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
I després d'uns anys plens d'experiències Mr. Potato torna allà on es va quedar. La seva arma és fer-te sentir que prop seu ets a casa amb roba ampla i mitjons de cotó. I tot en ordre. Pregunta que he fet a la vida durant aquest temps, m'abraça per donar caliu i jo deixo que faci mentre comenta: "mira que quan t'amanyaguen, ets <i>facilona</i>" i li responc que no, que a mi no m'abraça qualsevol però que sols els que abracen molt i sovint en saben i que no deixaria passar per res del món una de les seves abraçades. I és que <i>#YaNoSeAbrazaComoAntes</i>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'altre dia un company (plasta) de feina, un que diu haver estudiat per fer de <i>coach</i> però amb poquíssima intel·ligència emocional, ens tornava a perseguir per fer-nos l'abraçada obligatòria matinal de la que fujo fa anys. Segueixo sense suportar que m'obliguin a aquest contacte si ens podem desitjar un bon dia igual o més intensament que amb una abraçada <i>de postureo</i>. Em passa el mateix quan algú creu que necessito un massatge i comença a masegar la meva esquena mentre treballo: que si, que és molt afectuós i amb molt bones intencions però sóc esquerpa i no, no necessito que ningú em toqui.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Dissabte ens deia un amic que el seu pare estava ja amb morfina. Ahir no vaig poder anar al comiat però després vaig parlar amb ell per saber com estava. "Blandito" va contestar "aprofita i plora, és bo i segur que ho necessites" insisteixo "no... yo no soy de llorar, yo soy mas de abrazos" aaaaaaaaaaaaaaaamiiiiigooooooooooo vaig pensar, llavors tu ets dels meus.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot això que explico i que demostra que sovint sóc una estúpida integral massa xula que es desmunta ràpidament quan l'ataca algú amb punts de vista diferents (o no tant), amb qui sovint discuteixes acaloradament (a vegades per pur plaer) i va i amb un únic gest et demostra que et veu, que t'escolta i es preocupa per tu. De cop i volta arriba amb el seu parlar de Lleida dient-me venga que ja és hora de plegar, cafè en mà s'asseu al meu costat i em dedica un discurs sobre que petaré i no arribaré a juny si segueixo amb aquest ritme de feina. Un discurs despreocupat amb una veritable preocupació cap a la persona, la companya, l'amiga, cap a mi. Deixant el cafè de màquina, s'asseu i no s'està de fer-me una abraçada de xicotot, de baralla entre nanos, de masegar-me perquè no marxi, de papa, de carinyu, de tendresa. I va i a mi que al sentir-me tant vista, se m'humitegen els ulls. Intento driblar la situació (<i>#LasChicasNoLloran</i>) ell somriu per sota el nas i comencem a criticar tot i res sabent que aquesta abraçada esdevé el nostre pacte de sang sense necessitat d'agulles de cap ni traus al dit.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: start;">
<span style="text-align: justify;">I </span>és que les àries som dures però malauradament, també massa facilones. </div>
<div style="text-align: start;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="344" src="https://www.youtube.com/embed/iyIOl-s7JTU" width="459"></iframe></div>
</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-36541098501686583292017-07-28T21:08:00.003+02:002017-09-19T23:19:20.061+02:00EL PODER DE LES ABRAÇADES<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqkZQds4zIOgjR-x73fr51k14reU7-WQAqZ1enW8eOLYXsictlDHoRS1kdXmyz154I4pEA6BUo4oX6Sm7NssGaOXzJKJZqcAwz8G0bST6h9MfapFYP8XcVZZDMqVQzVF66dOZZek5PWA/s1600/pantalla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1136" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTqkZQds4zIOgjR-x73fr51k14reU7-WQAqZ1enW8eOLYXsictlDHoRS1kdXmyz154I4pEA6BUo4oX6Sm7NssGaOXzJKJZqcAwz8G0bST6h9MfapFYP8XcVZZDMqVQzVF66dOZZek5PWA/s320/pantalla.jpg" width="180" /></a>I és que pocs actes són tan sincers i tan íntims i poden arreglar tants mals entesos com una abraçada feta des del sentiment. Pot arribar a ser pura pornografia. Embolics de feina, d'amics, de família, de sentiments, d'amor... tot es pot resoldre amb una profunda abraçada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És difícil enganyar amb una abraçada i qui ho fa, és que és mala persona.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-50121522801626194092017-06-28T23:45:00.001+02:002017-06-28T23:48:11.086+02:00JA SÉ TANCAR ETAPES<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgAFZZjrMTOi8dpweZ2BNkwO8sYYR4XzefJR2dhk6Ou13jh1aZEMRu_6r5E21_H5uPuMvpr4cDFzWs-LcQZCmBMEpznAvxifDgoptCMDtdJf-qW7nCAa3PBefjjx-e8-vhIxY8KF4KTgg/s1600/IMG_6553.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="425" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgAFZZjrMTOi8dpweZ2BNkwO8sYYR4XzefJR2dhk6Ou13jh1aZEMRu_6r5E21_H5uPuMvpr4cDFzWs-LcQZCmBMEpznAvxifDgoptCMDtdJf-qW7nCAa3PBefjjx-e8-vhIxY8KF4KTgg/s640/IMG_6553.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;">Ja quan érem </span><span class="gmail-hiddenGreenError" style="background-color: white; background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">nòvios</span><span style="background-color: white;"> ("ah, però ho érem?" li fa gràcia preguntar per allò de la por a les etiquetes quan el que compta són els sentiments) en T</span><span class="gmail-hiddenSpellError" style="background-color: white; background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">ohub</span><span style="background-color: white;"> recalcava que jo no sabia tancar etapes i certament va ser ell qui me'n va ensenyar. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;">No m'agraden els comiats, no sé dir adéu, em quedo amb el cor encongit quan penso que ja mai més tornaré a veure a algú, que no tornaré a fer una rutina determinada, que alguna cosa no continuarà però ep! ja n'he après.</span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ara fa 3 anys vaig començar un taller a un centre cívic. Tenia temps, tenia ganes de compartir coneixements, volia conèixer gent i enfrontar-me a 10 / 12 persones era tot un repte per a mi, persona extremadament tímida i insegura que sap ser bona actriu.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">A la primera classe del primer trimestre del primer curs van venir 11 de les 12 persones inscrites. En faltava una que a la següent classe ja va participar i des de llavors mai va fallar. Una noia (ara ja totes són noies per a mi) de mitjana edat, vital, amb iniciativa, directe i molt segura. Quan pensava en el temari del taller, ella era la meva referència "que dirà la Mercè d'aquest projecte? Li semblarà fàcil? Dirà que és cursi? Dirà que fa una altra cosa?" perquè ella, des de l'educació i <span class="gmail-hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">el saber</span> estar, m'ajudava a definir la personalitat del grup.</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Durant els trenta-sis mesos el grup s'ha anat ampliant i comptant així molt per sobre, hauran passat més de 100 persones</span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, algunes s'han quedat, altres han desaparegut i algunes van tornant a saludar. Després d'aquests últims tres anys (massa intensos) a la meva vida, aquest Nadal reflexionava si continuar o aparcar aquí l'experiència. Em costava imaginar que de manera quotidiana ja no continuaria amb la rutina agradable de veure a persones que ja formen part de la meva vida i internament ho vaig deixar a la sort d'una decisió que no depenia de mi: vaig plantejar un repte a la Direcció del centre que si acceptava, continuava i si no, ho deixava aquest any.</span></span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I amb això que arriba el final del 2n trimestre i en el últim moment la Mercè ens diu que deixa el taller "<span class="gmail-hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">ooh</span> quina llàstima! ooh Mercè et trobarem a faltar!". I emocionada, ens explica com ha estat d'important el taller per a ella, que va faltar a la primera classe del primer trimestre del primer curs perquè, malauradament, el seu embaràs no tirava endavant i estava ingressada. I ens va explicar tot el que havia significat per a ella aquest taller, com l'<span class="gmail-hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">havia</span> i l'havíem ajudat a remuntar, que ara tornava a estar embarassada, que necessitava cuidar-se <span class="gmail-hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">molt molt</span> i havia decidit deixar de venir. El dimecres van fer el darrer sopar i ella ens va presentar al petit Marc que just ara té mes i mig i mirant-lo i <span class="gmail-hiddenGreenError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_green.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">acaronant</span>-lo, tots vam assegurar que ja somriu. És moreno, <span class="gmail-hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: 0% 100%; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">rodò, amb la mesura justa de melenes</span> i molt simpàtic.</span></div>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Dimecres passat vaig tancar una etapa. La vaig saber tancar (molt emocionada) guanyant un món plè de persones i (crec) sense perdre res. I ara, aviat, tocarà iniciar </span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">nous projectes.</span></span></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com14tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-20866564698299501482017-05-15T23:06:00.000+02:002017-05-15T23:06:06.411+02:00ELS TIETS DE LES AMÈRIQUES<div class="instructionWrap">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCYMtmiWyd1VsrlnTMXVEgj9TVPionlwkaOb7Zul8DmglNBRhCOecsyPU2EojH5ZlermQEdqbOruuQMryxSMnbbDHW8RVm26RA5ra8eOtAgBhx2JIh4e3HsurV17LwwwrMNC487qhc5yQ/s1600/18527882_10212818477242398_6114924417367677498_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCYMtmiWyd1VsrlnTMXVEgj9TVPionlwkaOb7Zul8DmglNBRhCOecsyPU2EojH5ZlermQEdqbOruuQMryxSMnbbDHW8RVm26RA5ra8eOtAgBhx2JIh4e3HsurV17LwwwrMNC487qhc5yQ/s640/18527882_10212818477242398_6114924417367677498_n.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="instructions">
<br /></div>
<div class="instructions" style="text-align: justify;">
Acabo de fer una cosa que no sé quines conseqüències tindrà, una acció que pot marcar la meva vida futura per bé, per mal o que senzillament no la destorbarà.</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb aquests estris tan moderns que ens ofereix internet, he intentat connectar amb els descendents d'aquell tiet de les Amèriques que més un tenim i no coneixem. De fet dubto que ells sàpiguen de la nostra existència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ells i les seves aventures (complicades, de misèria, guerra, gana i política feroç) van formar part dels contes que l'àvia ens explicava quan érem petits: ens parlava dels tiets vivien a una cova del Parc Güell i que no sortien del llit per intentar amagar el fred que patien o de la tieta que va arruïnar dos marits, un banc i una fàbrica. O de l'altra tieta, la rica, que vivia a la Masia del Josepets (i és que la RaTeta malgrat emigrar, remugar i renegar, és una gracienca de cos i ànima que enyora profundament els seus carrers, les seves botigues, els seus malnoms, els repicons a les portes i la seva filosofia).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els contes de l'àvia eren els de dia perquè els d'abans d'anar a dormir eren les aventures als hortets de Sants de quan el nostre pare era petit: les lluites a pedrades contra el carrer Jocs Florals, el fet d'anar a collir figues per dissimular la gana comú de la postguerra, els crits dels veïns avisant que anessin els magatzems amb la "cartilla" del racionament, que els acabaven d'omplir o com ell escurava el plat del veí petit de pis, també rellogat i que de tant menjar-ne, havia avorrit les farinetes... vida de misèria vista pels ulls d'un nen prou feliç, el meu pare. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa anys que hagués hagut d'escriure el missatge que acabo d'enviar. Potser ni tan sols l'obren però sabia que ho tenia pendent i em dolia no fer-ho. Ara sols queda esperar que la llegeixin i vulguin saber ells de nosaltres.</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-20505539856554558472017-05-02T00:35:00.002+02:002017-05-02T00:35:46.283+02:00RATENCICLOPÈDIA: Concepte ESCALFOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKk4gFMTJ7FfSEX7vj5DiEeZWvrla_xCSAbrzHp5Cf_iDJB6kcwVXwXYj74g9H4D032wqrePaLupsLkbtOJuZmta0oUNEeLSnc9KxAIXxEbRuWBS_KvYNtEn5ePcMDyd5ZXakXX1iUxNA/s1600/image2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKk4gFMTJ7FfSEX7vj5DiEeZWvrla_xCSAbrzHp5Cf_iDJB6kcwVXwXYj74g9H4D032wqrePaLupsLkbtOJuZmta0oUNEeLSnc9KxAIXxEbRuWBS_KvYNtEn5ePcMDyd5ZXakXX1iUxNA/s320/image2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Perfectament podríem viure separades però un cop conegudes, </div>
<div style="text-align: center;">
no sabria viure sense la seva escalfor </div>
<div style="text-align: center;">
#LaLocaDeMisGatas</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-26808616961700973442017-04-23T10:05:00.001+02:002017-05-02T00:30:55.934+02:00RATENCICLOPÈDIA: Concepte SANT JORDI<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFnmqUtT_mQTmMziIZnB39HFslHQNfDXXW_OzfUCyPs3F6dTiZaS7i4lMI7wJ8ZG476fgsJq3x-0f2rhPrCC3N6Oui7sSd723i7rmSmlf5hBowXAhHaRsRMIbi-B-lEfwYKjUfxP04BC8/s1600/IMG_4282+%25284%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFnmqUtT_mQTmMziIZnB39HFslHQNfDXXW_OzfUCyPs3F6dTiZaS7i4lMI7wJ8ZG476fgsJq3x-0f2rhPrCC3N6Oui7sSd723i7rmSmlf5hBowXAhHaRsRMIbi-B-lEfwYKjUfxP04BC8/s320/IMG_4282+%25284%2529.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Sant Jordi o sortir plorat de casa </div>
<div style="text-align: center;">
#any1</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-5115178086674519352017-04-17T20:10:00.000+02:002017-04-17T23:53:55.627+02:00RATENCICLOPEDIA.Concepte "BESTFRIEND" (1)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVFLpe5rol5IngkszpaE50r0Erq844w72d6O0jAMS1rwcXOPlXq2ESiUG0pjukuO_UwqyAUuSqmy3sxt8Gy1DVIRiET8BXrIPkc1a9Rxxm_7SlOHX4KiMcrTF_A8Lja9bcgFOoi0wuatE/s1600/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVFLpe5rol5IngkszpaE50r0Erq844w72d6O0jAMS1rwcXOPlXq2ESiUG0pjukuO_UwqyAUuSqmy3sxt8Gy1DVIRiET8BXrIPkc1a9Rxxm_7SlOHX4KiMcrTF_A8Lja9bcgFOoi0wuatE/s320/Sin+t%25C3%25ADtulo-1.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
"I és que tens tantes ganes de viure que hasta quan plores,<br />
tens il·lusió als ulls."</div>
<br />
<br />RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-77373677750998890632017-04-10T00:27:00.000+02:002017-04-10T00:31:31.309+02:00RATENCICLOPEDIA.Concepte PLAER (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSAVsCD78flJ8j7eq1HKJXzwnmSjFG0d6_13VWTfryZ2T6JB715BHTxuALAQa-GDVYkzYDhZibQk_BksmlpG5XSwAFdFPeD78LQfYB5A5Rf1bDxv9rejgC8j_FQnflpjIZduihBMv5Qk/s1600/KKKK.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJSAVsCD78flJ8j7eq1HKJXzwnmSjFG0d6_13VWTfryZ2T6JB715BHTxuALAQa-GDVYkzYDhZibQk_BksmlpG5XSwAFdFPeD78LQfYB5A5Rf1bDxv9rejgC8j_FQnflpjIZduihBMv5Qk/s320/KKKK.jpg" width="320" /></a></div>
Assecar-te el cos amb tovalloles que fan olor a sol.</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-1209626481618205942017-04-01T02:29:00.001+02:002017-04-01T11:09:29.309+02:00PORQUE ÉSTE ES EL MOMENTO<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Escriure per escriure quan el que vols descriure ja està escrit no cal. Jo volia explicar que </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="background-color: white; color: #1d2129;">n</span><span style="background-color: white; color: #1d2129;">o es momento de sentirse un átomo insignificante</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"> però resulta que algú altre ja ho ha dit abans. O que</span><span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> no es momento de dejar que te vuelvan a atropellar</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"> però si, també se m'han avançat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"><br /></span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Avui ha estat un dia de celebració, un dia en què no he aconseguit signar cap treva sinó el contrari, un dia amb massa ensurts:</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="background-color: white; color: #1d2129;"> </span><span style="background-color: white; color: #1d2129;">No es momento de caer y no volverse a levantar. </span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;">Me'n vaig a dormir amb el sentiment agredolç que ja </span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;"> preveia però pensava que tapant-lo no el veuria i per tant, no passaria </span><span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="background-color: white; color: #2c3e50; white-space: pre-wrap;">no es momento de quedarse </span><span style="background-color: white; color: #2c3e50; white-space: pre-wrap;">mirando hacia otro de lugar</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "helvetica" , "arial" , sans-serif;">. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Il·lusa. </span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">De ver lo que podríamos ser, de abrir los ojos, no cerrar.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">I com</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">no es momento de paralizarse, huir o despistarse. No es momento de exiliarse ni de autojustificarse</span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">però</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="background-color: white; color: #222222;">es momento </span><span style="background-color: white; color: #1d2129;">de l</span><span style="background-color: white; color: #1d2129;">uchar,</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> gritar, romper, saltar, buscar,</span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> tender la mano y dar, de respirar </span><span class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #1d2129; display: inline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">pués això, que una treva a vegades s'agraeix</span></span><span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> però que si no es permet, endavant les atxes. </span></span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Ja ho xerràvem avui amb la menorquina amiga del Putxet, que qualsevol entrebanc serveix per recordar a qui reparteix la vida, que pots amb això i més. Que no s'equivoqui. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">De darlo todo asi, sin mas porque... este es el momento</span></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/OPJXfBd6e7s/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/OPJXfBd6e7s?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">x</span></span></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-55371409696548537502017-03-22T01:26:00.002+01:002017-03-22T01:26:44.074+01:00NO TE RINDAS<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWqIwbpDWHcYrEQTPmbOrN_c0dkkJQ5Okb4Kwzm6ZFqyLQEH_pz7VZnd9eGmSl3zqg7_ql9Kxw-hrQ_lDlzxADQjbAQ7oOq0NDvOsliNVWcHNp2WdWGH3Ipw5wS9v9MGq2cUDGAEtrOvU/s1600/bosc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWqIwbpDWHcYrEQTPmbOrN_c0dkkJQ5Okb4Kwzm6ZFqyLQEH_pz7VZnd9eGmSl3zqg7_ql9Kxw-hrQ_lDlzxADQjbAQ7oOq0NDvOsliNVWcHNp2WdWGH3Ipw5wS9v9MGq2cUDGAEtrOvU/s640/bosc.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">Us ha passat mai de conèixer a algú que sempre està com a trist o deprimit? i que, a aquestes alçades de la vida, creus que no li pots preguntar "què et passa, dona?" per por al "i tu que n'has de fer?" o a no saber com ajudar a desenteranyinar el batibull de desitjos o sentiments fr</span><span class="sew14pf2llat7wu" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"></span><span class="sew14pf2llat7wu" style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"></span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">ustrats, però que no per això deixes d'admirar el seu enginy, el seu discurs, la seva capacitat... però sense poder intervenir, t'arrossega per tot aquest fangar. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">A mi sí.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">I és que avui, a mesura que ha anat passant el dia i no rebia la trucada desitjada, hagués acabat enviant-ho tot a rodar. </span><span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">Sort de Benedetti. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">Feliç Dia Mundial de la Poesia.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222;"><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace; font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace; font-size: x-small;"><span style="color: #222222;">“...no te rindas, por favor no cedas,</span><br /><span style="color: #222222;">aunque el frío queme,</span><br /><span style="color: #222222;">aunque el miedo muerda,</span><br /><span style="color: #222222;">aunque el sol se ponga y se calle el viento,</span><br /><span style="color: #222222;">aún hay fuego en tu alma,</span><br /><span style="color: #222222;">aún hay vida en tus sueños</span><br /><span style="color: #222222;">porque cada día es un comienzo nuevo,</span><br /><span style="color: #222222;">porque esta es la hora y el mejor momento.</span><br /><span style="color: #222222;">porque no estás sol@, porque yo te quiero.”</span></span></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-10353395834133308352017-03-09T01:01:00.003+01:002017-03-09T01:16:22.370+01:00MIRADES<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I no podia fer altra cosa que esperar que els seus ulls el veiessin prop seu, observant els seus fets, llegint els seus pensaments, anhelant la seva mirada, la seva vida, la seva ment, sabent el que sentia, el que volia, el que dolia, el que no tenia, el que envejava. El que l'estimava.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">I prou sabia que era inabastable, que ell no cabia a la vida d'ella però tot i així, continuava somniant ser prop seu per escoltar-la riure. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">També podia fer una altra cosa: allunyar-se'n. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Però no era això el que ell volia.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijoVW5_5h1C9QF8ZNghYMuGeyqW7_ubwyxNNQtTS5JxujCcZP4faWkmPLxEZmuI8QWGzzreLcGHi5Q_T-evSTfVsKl0ufsv4xgrZe4xabU7CpXDJsLsvZcPenE5kDUVH1XfoEaxPelJCU/s1600/IMG_2812.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijoVW5_5h1C9QF8ZNghYMuGeyqW7_ubwyxNNQtTS5JxujCcZP4faWkmPLxEZmuI8QWGzzreLcGHi5Q_T-evSTfVsKl0ufsv4xgrZe4xabU7CpXDJsLsvZcPenE5kDUVH1XfoEaxPelJCU/s640/IMG_2812.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="color: #666666; font-family: "open sans", helvetica, arial, sans-serif; font-size: small; line-height: 26px;">
<br /></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-32600974800974941202017-02-20T01:24:00.003+01:002017-02-20T01:52:01.059+01:00POSTALS D'UN TROÇ DE VIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFV_N7roRp15ZVAsLOY7R6z4tAlTEyXgyj_nHyqCGdpep8QV7QcJmeUJjdBshLJHJPFG1KxAFSksd5prkiFt9OV409fXkEcNn3jIl_io_ESHr0gNTtpwJRE3IeM5NP2fJQZ95kbl-mtU/s1600/image1+%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZFV_N7roRp15ZVAsLOY7R6z4tAlTEyXgyj_nHyqCGdpep8QV7QcJmeUJjdBshLJHJPFG1KxAFSksd5prkiFt9OV409fXkEcNn3jIl_io_ESHr0gNTtpwJRE3IeM5NP2fJQZ95kbl-mtU/s400/image1+%25281%2529.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Des que vaig estudiar, així per sobre, Freud i les seves teories de la Psicoanàlisi (dubtoses o si més no, ara controvertides) que vaig deixar de tenir fe en Déu, adoptant la postura racional que l'Humà pot i està capacitat per fer front a totes i cada una de les situacions que ens trobem durant la vida. Any amunt, any avall, trenta anys després segueixo creient-hi fermament... vamos, allò del "Jo sóc jo i les meves circumstàncies".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però amb aquesta postura tan racional em vaig oblidar de les incongruències, de les sensacions, les olors i els plaers. I és així com arribo a situacions tan lokes com necessitar asseure'm a una església i escoltar missa en dies assenyalats. Conec el ritual, el segueixo i tot i que el respecto, no el comparteixo. I és aquesta estona de ritus la que em dóna una pau i serenor totalment egoista que, amb l'edat, necessito més i més. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com treure el tamboret a la terrassa i posar-me a fotografiar la lluna, mil vegades vista i mil vegades descoberta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com anar mirant les alçades dels edificis de l'Eixample, identificant els pisos afegits (el dret de volada?)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Com voler anar al cinema, canviant-ho per una expo al Santa Mònica i acabant a una cantonada del (fals) Barri Gòtic escoltant uns músics de carrer intentant, sense poder, marxar. El viatge és anar, no arribar.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com sentir l'amistat parlant de tu, de mi, del què fem o farem, sense por, sense jutjar-nos, rient sempre dels nostres Homes Muntanya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com allargar un volt en moto, aixecant la visera del casc per fer entrar l'aire o recolzant-lo damunt l'espatlla aliena, confiada. Veure les llums de la ciutat ponent-se. Maleir el temps i l'espai passat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
Com discutir asseguts a una taula envoltats de vi i pastís, trenta anys després, retrobant aquelles persones que encara no eren i ja sóm, amb la confiança del que èrem i potser encara som.<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com sortir del cinema cantant, veure la llum dels panells publicitaris reflectida damunt el rostre sempre estimat. Ballar, malament però ballar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com estimar, seguir estimant, enyorant, trobant o buscant, equivocant-se o no però seguir necessitant estimar. Sempre. Estimar sempre a les persones.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Moments aturats d'una vida, simplicitats extremes, plaers infinits.</div>
<br />
<br />RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-61863237527237752642016-11-02T08:30:00.000+01:002016-11-02T08:55:30.668+01:00FENT NOTES, ANOTANT<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">L'altre dia sopant en una taula on m'acabaven de convidar i on feia anys que esperava seure, un amic explicava que fa anys que gasta </span><span class="hiddenSpellError" style="background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; padding-bottom: 2px;">llibreTetes</span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> on anota pensaments que té al cap o històries que li passen durant el dia o feines pendents de fer o senzillament coses. Vaig recordar els meus anys d'usuària de l'Agenda de la Dona (de paper, lligada pel llom i cada any d'un color diferent) i com any rere any les anava guardant un cop velles, a la lleixa pensant que temps després voldria recordar el meu dietari.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No. Fa anys que són dins una caixa pendent de buidar de l'últim trasllat.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>Fa res sortia per la tele el cuiner <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">Arzak</span> comentant el mateix: que sempre duu a sobre una <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">llibreTeta</span> on anota pensaments, històries, projectes, <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">feinyes</span>. Això si, les donava al seu secretari i aquest les passava a net.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />I vaig pensar que tornava a tenir gane</span><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">s de deixar de portar paperets per la bossa de mà i que estaria bé dur, de nou, una agenda de paper on escriure amb llapis o bolígraf, mai ploma perque m'embruto moltíssim, no projectes (de moment encara em fa por mirar gaire enllà) però si idees de posts, encàrrecs pendents, pensaments, llocs on anar, trobades amb persones... coses.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40P1Vfx2EMShKxCjQ3nzjTaqEQ31-LuOogL8vz_FUvQYKkKcBZ2-iKp28Jgoq9ym-b4drdXZfwu0NE7tzkzhyphenhyphenmbBEuqK4uHgj9btXOiSTicd5-8-uUbWFu-gZNO5CHs2KNxD0ZjNYe7M/s1600/IMG_7611.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi40P1Vfx2EMShKxCjQ3nzjTaqEQ31-LuOogL8vz_FUvQYKkKcBZ2-iKp28Jgoq9ym-b4drdXZfwu0NE7tzkzhyphenhyphenmbBEuqK4uHgj9btXOiSTicd5-8-uUbWFu-gZNO5CHs2KNxD0ZjNYe7M/s320/IMG_7611.JPG" width="320" /></span></a><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br />De moment les agendes que he vist o són escolars o són en castellà o anglès. I mira, si l'haig de dur tot <span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">lo</span> dia sobre, m'agrada més en català i tota la resta d'idiomes que calgui. I lligada pel llom. I de paper blanc trencat i no excessivament gruixut sinó d'aquell que quan escrius queda marcat en el full de sota. I que la tapa sigui (si pot ser) de roba amb motius orientals. I ja seria "<span class="hiddenGrammarError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">lo</span> <span class="hiddenSpellError" style="background-image: url("../../../../../images/squiggle_red.png"); background-position: left bottom; background-repeat: repeat-x; cursor: default; padding-bottom: 2px;">más</span>" si tingués solapa i una beta fent les tasques de punt de llibre. I no la vull regalada, la vull triar jo. </span><span style="font-family: 'helvetica neue', arial, helvetica, sans-serif;">Si la trobo, us l'ensenyo. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;">De moment, i fins que acabi l'any, gastaré una llibreTeta que em van portar un any els Reis d'Orient.</span></div>
</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-82716704822944382102016-10-13T01:39:00.002+02:002016-11-02T01:39:20.363+01:00DEFENSANT L'ALEGRIA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Diuen que algú una vegada</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">va dir</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"> que la vida és un continu decidir. I confesso que no ho havia entès fins fa ben poc, ara fa gairebé cinc mesos quan em van pegar l'hòstia més gran que em podia imaginar. Va ser llavors quan vam decidir que havíem de viure la vida que ja mai gaudiria el nostre germà, viure la felicitat i tranquil·litat que ell no va poder (ni podria) disfrutar i que la que a ell li havien robat, la recuperàvem nosaltres.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de llavors les ganes de viure són més intenses. No ens permetem veure'ns incapaços d'afrontar les proves dures que la (puta) vida ens segueix posant pel davant perquè sabem que podem amb això i més. Perquè (i seré iaiona) amb salut tots hauríem de poder. I podem, de veritat que podem. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Si ja sabíem que estàvem obligats a viure-la al màxim, fent front a les dificultats, fracassos, dubtes, derrotes i cabrejos que ens presentava, ara encara més. No deixem que ens prenguin ni un minut mes del necessari perquè </span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">no ens ho podem permetre</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">, per ell, per nosaltres... p</span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">erquè ja posats a decidir, la meva aposta ara i aquí és defensar l'alegria com "...</span><span style="background-color: white;">una trinchera / como un principio</span><span style="background-color: white;"> / </span><span style="background-color: white;">como una bandera</span><span style="background-color: white;"> / </span><span style="background-color: white;">como un destino</span><span style="background-color: white;"> / </span><span style="background-color: white;">como una certeza</span><span style="background-color: white;"> / </span><span style="background-color: white;">como un derecho (../..)".</span></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background-color: white;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;">Avui 13 d'octubre és el seu aniversari i també sant. El dia que, quan érem petits, rebia l'uniforme sencer del Barça (segur que la imitació) perquè el seu era regal doble, el dia que celebràvem els sants d'ell i de la mare, l'aniversari d'ell i de l'avi i l'aniversari de casament dels avis... avui a casa era festa gran. I malauradament hem hagut de començar una nova tradició que haguéssim volgut que tardés molt a iniciar-se però malgrat això, dinant junts hem recordat,</span></span><span style="background-color: white;"> </span><span style="background-color: white;">hem rigut, hem planejat,</span><span style="background-color: white;"> hem sigut (si es pot dir d'aquesta manera, que encara no ho sé), hem estat feliços.</span></span><br />
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><span style="background: white;">DEFENSA DE LA ALEGRÍA</span></b><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">Mario Benedetti</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">Defender la alegría como una trinchera</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defenderla del escándalo y la rutina</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">de la miseria y los
miserables</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de las ausencias transitorias<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">y la definitivas<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defender la alegría
como un principio</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">defenderla del pasmo y las pesadillas<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de los neutrales y de los neutrones<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de las dulces infamias<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">y los graves diagnósticos<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defender la alegría
como una bandera</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">defenderla del rayo y la melancolía<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de los ingenuos y de los canallas<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de la retórica los paros cardíacos<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">y de las endemias y las academias<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defender la alegría
como un destino</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">defenderla del fuego y de los bomberos<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de los suicidas y los homicidas<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de las vacaciones y del agobio<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de la obligación de estar alegres<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defender la alegría
como un certeza</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">defenderla del óxido y la roña<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de la famosa pátina del tiempo<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">del relente y del oportunismo<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de los proxenetas de la risa<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div align="center" style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">defender la alegría
como un derecho</span><o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">defenderla de dios y del invierno<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de las mayúsculas y de la muerte<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">de los apellidos y las lástimas<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="background: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">del azar<o:p></o:p></span></div>
<div align="center" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: center;">
<span style="font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="background: white;">y también de la alegría.</span><span style="font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Helvetica Neue, Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b style="background-color: white; font-family: "times new roman", times; text-align: -webkit-center;"></b></span></span></div>
</div>
<span style="background-color: #fffff3; color: #000066; font-family: "times new roman" , "times";">
</span></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-58080531155528273842016-05-09T01:30:00.003+02:002016-10-13T01:44:51.340+02:00REAPENDRE<br />
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quan algú a qui t'estimes molt decideix que fins aquí ha arribat, se't glaça el cor. Quan és algú a qui t'estimes des d'abans de que nasqués i tots els records que tens són records compartits, no tens ni paraules ni sentiments per expressar el que sents, sols pot repetir-te que ell ho ha decidit i que hauràs d'apendre a respectar-ho i un cop més, reaprendre a viure.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Al principi no ho assumeixes. Passa gent per casa que no coneixes preguntant o donant-te suport. I notes que a l'ambient de casa encara queda el seu fum però ell ja no hi és. Intentes dormir apretant-te fort amb els que quedem sabent que demà serà pitjor perquè hauràs d'explicar el que ha passat i immediatament, descarregar de culpes a qui tens davant perquè no saben que dir-te ni com consolar-te. I sols pots dir que tranquil, que saps que et volen però que certament, </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">no hi ha paraules</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">. Però el pitjor és que ell ja no hi serà.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />I per davant teu (i del teu mòbil) passa la gent que t'estima i que l'ha estimat, molts amics són més família que la mateixa família. I tampoc saben que dir-te, sols miren i t'abracen perquè no hi ha res a dir, sols compartir la immensa pena perquè ell ja no hi és. Cada abraçada sentida és única i roman a la memòria per sempre. </span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br />I quan tot això ha acabat, tornes a casa i et falta ell. I esperes que estigui assegut a la taula esperant-te per xerrar o surti de l'habitació perquè t'ha sentit arribar o notis la seva pudor a tabac per la casa o per criticar-lo o per barallar-te o per retreure qualsevol cosa que ara voldries no haver fet. Però ja no hi és. </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Et diuen una i mil vegades que no et sentis culpable i dius que no per descarregar a la gent que et vol bé però si, ets sents culpable. Molt i per sempre. I també has de reaprendre a viure amb això.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Però el més trist de tot, de tot això que explico és que cap dia dels que estic vivint aquesta pena tan enorme, cap vegada m'he preguntat el perquè ho ha fet. Perquè la resposta és trista però lúcida: per deixar de patir, per cansament, per extenuació, per impaciència, per impotència de lluitar cada dia contra un putu diagnòstic, perquè ara ja no s'admetia ni un petit fracàs. I aprens a respectar-ho i, un cop més, reaprens a viure. </span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Però el trobes molt a faltar.</span></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhA1LKRgfrhf-drdfzMR0HuMnzg8ilic7sKc9_S4cRRFsL4q1RDs-p1ar-D8VGoG1nG0LHqFHugNhVY57A9XpSd8mszgrmNIsk6GhsJVGpL1YBKi79dn3-kdVghnii81TQF2Gt9b3bvro/s1600/Ch67ZYUWEAACczY.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhA1LKRgfrhf-drdfzMR0HuMnzg8ilic7sKc9_S4cRRFsL4q1RDs-p1ar-D8VGoG1nG0LHqFHugNhVY57A9XpSd8mszgrmNIsk6GhsJVGpL1YBKi79dn3-kdVghnii81TQF2Gt9b3bvro/s400/Ch67ZYUWEAACczY.jpg" width="400" /></a></span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span>
<br />
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">PD El cas que he viscut no ha estat tan dur com aquest, les circumstàncies no han estat violentes però la dificultat del dia a dia sí. Si visquéssim en un món més just, els diners que des d'abans dels 18 anys pago a manera d'impostos ajudarien a fer molt millor el dia a dia de les persones malaltes i a les seves famílies. Perquè espero amb il·lusió que algun dia proclamem la independència de Catalunya però també que els impostos estiguin ben repartits. I que no em robin. I digueu-me japiflouer, però que tots visquem millor. Per tant a l'hora de votar tinguem en compte la immensa població que queda despenjada del carro quan els de dalt ens estafen, siguin espanyols o catalans. Difícil decissió. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhA1LKRgfrhf-drdfzMR0HuMnzg8ilic7sKc9_S4cRRFsL4q1RDs-p1ar-D8VGoG1nG0LHqFHugNhVY57A9XpSd8mszgrmNIsk6GhsJVGpL1YBKi79dn3-kdVghnii81TQF2Gt9b3bvro/s1600/Ch67ZYUWEAACczY.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"></span></a></div>
<div style="color: #222222; font-size: small; text-align: justify;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/u5CVsCnxyXg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/u5CVsCnxyXg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></span></div>
<div style="color: #222222; font-family: arial, sans-serif; font-size: small; text-align: justify;">
<br /></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-83713006943578330932015-10-29T20:54:00.001+01:002016-11-02T00:58:38.982+01:00AI QUINS NERVIS<div style="text-align: justify;">
Que a través de l'amic d'un amic d'un antic company que viu a l'altre metitat del món i no ens coneixem físicament m'he enterat d'una notícia que m'interessa molt, que per més consultes que en el seu moment vaig haver de fer i tot i ser una situació reclamada de fa temps, era tant díficil d'aconseguir que llavors ho vaig deixar còrrer.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Però ara, l'amic d'un amic de l'antic company m'avisa per messanger que mira, potser ara sí és factible, que enviï un mail <i>a la voz de ya</i>. I és el que vaig fer abans d'ahir.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I ara actualitzo el mail cada mitja hora, ves no arribi el missatge esperat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un cop més, què grans són les xarxes socials.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/V-6vqC5V6zk/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/V-6vqC5V6zk?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-87382216696318864822015-10-27T00:47:00.000+01:002015-10-27T00:47:17.051+01:00RAT'S FRIENDS<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">És allò que, temps després, t'adones com n'és de necessari tocar-te, abraçar-te, parlar i gaudir de la companyia. </span><span style="text-align: justify;">Perquè això de la màquina ara ja és bàsic en el dia a dia però </span>apretar<span style="text-align: justify;">-te, mostrar el </span>carinyu<span style="text-align: justify;"> és necessari per no ofegar-te.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<span style="text-align: justify;">Un cop més, molt feliç de que un dia en Tohub em donés a conèixer aquest meravellós món.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/0lb-2frBhaY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/0lb-2frBhaY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-61480266528970650712014-11-12T08:19:00.005+01:002014-11-12T08:19:33.243+01:00Y ESTARÉ EN ESTE JUEGO TODA LA VIDA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWtwoDrcct9tkUDCBaS9e0YFtMcxTYn-klhXtiWCllWXwP4H1yrPJwZGv3_jXn69zj6HzdXtfpRP0coBnul3l43DUp86ZEHbRHeG5Anbh9F5-2OeA5N2UPfaBSVHByua-D8olQwgfx-MQ/s1600/gabriela+mistral.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWtwoDrcct9tkUDCBaS9e0YFtMcxTYn-klhXtiWCllWXwP4H1yrPJwZGv3_jXn69zj6HzdXtfpRP0coBnul3l43DUp86ZEHbRHeG5Anbh9F5-2OeA5N2UPfaBSVHByua-D8olQwgfx-MQ/s400/gabriela+mistral.jpg" width="400" /></a></div>
<br />RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-21251137612455050982014-09-28T22:16:00.002+02:002014-09-28T22:16:53.801+02:00LECTURES RETARDADES<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA6tl5nhZQl-uFND0B_9rWltJj_MsSjcvREKcoWA2kAw42AdDVeshwT28KCkQm2WEI5AOkf0DXjcEfcccsbHalt4cOVNcMkyCApX42thosFMLC6ZKYCLCGZ_QaRcre43CoCEPw-m4srD4/s1600/PicsArt.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA6tl5nhZQl-uFND0B_9rWltJj_MsSjcvREKcoWA2kAw42AdDVeshwT28KCkQm2WEI5AOkf0DXjcEfcccsbHalt4cOVNcMkyCApX42thosFMLC6ZKYCLCGZ_QaRcre43CoCEPw-m4srD4/s1600/PicsArt.jpg" height="320" width="320" /></a><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Doncs resulta que com passa cada Sant Jordi no tens clar quin llibre escollir. En tens tres o quatre al cap, veus diverses portades guapes que ni que sigui per mirar-te-les, te les enduries a casa (em passa el mateix amb les etiquetes de les ampolles de vi) i escoltes les recomanacions del senyor llibreter de confiança que tens (un llibreter de confiança connectat per Facebook al que segueixo amb delir per ser valent i aconseguir el seu somni).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Al que anàvem. Que resulta que tenia un títol al cap, que el fullejo i m'agrada i que a més, me'l recomanen. I jo va i, xula de mi, per tots aquests motius, penso: "aquest segur que me l'acabo llegint, busca'n un altre". I me'n regalen un altre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Arriben les vacances i em diu una amiga que no dorm llegint-se el llibre que jo no havia volgut. "Passa-me'l plis" li dic, "de seguida que l'acabi RaT".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">I ara que l'estic devorant, llegeixo en les seves planes la narració dels meus últims cinc mesos. Estic a la plana 163 de les 332 que té, i a cada full pendent espero llegir alguna cosa que no hagi viscut i no, de moment això no passa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">I penso que potser m'hagués anat bé llegir-me'l abans malgrat res del que està escrit en el llibre ni tampoc en la vida hagués canviat.</span></div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-82679771168681200072014-07-28T21:00:00.000+02:002014-07-30T00:29:05.294+02:00FANTÀSTICS RETROBAMENTS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMCHciVx1UbrdXAlTG57ohYUlFsa3lNV3lixYI-wlEZzKYh_U4sWCHiF-bkQLHhGojoA9MWRckSvkekjMU_re7D-EXm8pk2Sf3gz036B6CvQafY8NkdGEVS0nJG8Lq3bu6uEauterXHNk/s1600/foto.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div>
<table border="0" cellspacing="1" style="background-color: white; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Amb el temps he deixat de llegir poesia, de fet m'adono que he deixat de llegir bastant (sobretot en suport de paper) però ara he recuperat el costum de la lectura nocturna. T</span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">ot i així tinc quatre versos recurrents que sovint volten pel meu cap, sense saber quin va ser el dia i la situació en què hi van entrar: per exemple els de Benedetti que sempre se m'escapen, cervell endins.</span><br />
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br />Diumenge, mentre feia el llit, vaig començar a dir en veu alta: "no digas que fué un sueño, no confíes en tales esperanzas" i regirant lleixes vaig retrobar el meravellós llibre d'en Terenci Moix "No Digas Que Fué Un Sueño" (Premi Planeta crec, suposo que d'encàrrec). Pel que recordo el primer capítol és la descripció de la pena més absoluta per un amor perdut: el cel, el vaixell, els protagonistes... tot, tot està envoltat de la negror més absoluta per la mort del ésser estimat.<br /><br />M'agrada el ritme que té, en Kavafis.</span><br />
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMCHciVx1UbrdXAlTG57ohYUlFsa3lNV3lixYI-wlEZzKYh_U4sWCHiF-bkQLHhGojoA9MWRckSvkekjMU_re7D-EXm8pk2Sf3gz036B6CvQafY8NkdGEVS0nJG8Lq3bu6uEauterXHNk/s1600/foto.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMCHciVx1UbrdXAlTG57ohYUlFsa3lNV3lixYI-wlEZzKYh_U4sWCHiF-bkQLHhGojoA9MWRckSvkekjMU_re7D-EXm8pk2Sf3gz036B6CvQafY8NkdGEVS0nJG8Lq3bu6uEauterXHNk/s1600/foto.PNG" height="320" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">
</span><span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"></span>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>"Cuando de pronto se oiga, a medianoche </i></span></div>
<span style="font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">
<i><div style="text-align: center;">
<i>a un invisible tíaso pasar </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>con músicas fantásticas, con voces- </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>tu suerte que declina, tus hazañas </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que no fueron cumplidas, tus proyectos </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>que fueron todo errores, no los llores para nada. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Como dispuesto de hace tiempo ya, valiente, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>dile por fin adiós a Alejandría que se marcha, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>y sobre todo no te engañes y no vayas </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>a decir que fue un sueño, que se confundió tu oído. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>No confíes en tales esperanzas vanas. </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>Como dispuesto de hace tiempo ya, valiente, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>como te cuadra a ti, que tal ciudad te mereciste, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>quédate inmóvil junto a la ventana </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>y escucha conmovido, pero no </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>medroso y suplicante como los cobardes, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>como un placer postrero los sonidos, </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>los raros instrumentos del tíaso sagrado </i></div>
<div style="text-align: center;">
<i>y di por fin adiós a Alejandría que se marcha.</i>"</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Konstandinos Kavafis</div>
</i></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5837738855068955537.post-59050135101094708192014-07-21T20:00:00.000+02:002015-05-22T00:44:20.124+02:00MISTER POTATO<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtSNB9mVP29MI7kjq5XsMK-n7U-pQNHEZ0vQWZmNS0uxlGXbtoNcOr7IPn2RpdXc602gQm4X0awmvfB_AE7YPOGC_oKYQ_2Ff8pXAsibyv3BWYZRCl43Svazus0X7GMGcREtRPa_INty0/s1600/Mrspotatohead1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtSNB9mVP29MI7kjq5XsMK-n7U-pQNHEZ0vQWZmNS0uxlGXbtoNcOr7IPn2RpdXc602gQm4X0awmvfB_AE7YPOGC_oKYQ_2Ff8pXAsibyv3BWYZRCl43Svazus0X7GMGcREtRPa_INty0/s1600/Mrspotatohead1.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">És allò que un dia i d'imprevist, t'agafen la cara per les galtes i et fan un petó. I et diuen: "aaara dona". I va i tu que, amb les dues mans, agafes el teu cervell i delicadament el deixes sobre el tamboret que tens a l'esquerra. </span></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Res, sols 10 minuts. I tots els mals de cap, les dificultats, les obligacions o dubtes són sobre aquell tamboret durant el curt espai de temps que suposen els 10 minuts. I respires profundament</span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">. </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">I et sents tranquil. I relaxat. I molt, molt lleuger.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Llavors, amb les dues mans tornes el teu cervell al seu lloc. I agafes el metro i vas cap a casa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;">Però no t'adones que, com si d'un Mr. Potato es tractés, has col·locat el teu cervell del revés. </span><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">I ves, ara toca recompondre una mica, la teva realitat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Courier New, Courier, monospace;"><br /></span>RaThttp://www.blogger.com/profile/12565939308889334874noreply@blogger.com7