Sóc impacient. Almenys és el que diu en Tohub, assegurant que en això ens assemblem. I si, segurament m'agraden les coses ara i d'aquesta manera però sé esperar... impacientment però assegudeta en un tamboret de fusta, si pot ser de tres potes i fet per l'avi (que era ebanista).
Sec.
Miro. M'espero. Moc el peu. Llegeixo. Busco.
Sec.
Moc el cabell. Miro. Pregunto. Escolto.
Sec.
I sempre pensant que el que vindrà serà encara millor (per sort) del que ha estat fins ara. Apareixen èpoques grises mal resoltes per moments vermells que pretenen imposar-se. Però parlant, escoltant, oferint el millor d'un mateix i sentint fa que si, que aquests moments siguin reals.
Tinc indicis que antics i nous propòsits tiraràn endavant. Personals i col·lectius. I no perquè s'acabi el novembre, que a mi si que m'agrada. Sino perquè amb tenacitat, esforç, espera, il·lusió i amor comença realment la nova dècada. I l'hivern. I tot, tot anirà millor.
segur que sí, bonica
ResponEliminaooh! que optimista! m'encantaria compartir aquesta certesa amb tu però m'agrada tan poc l'hivern...
ResponEliminaDoncs esperem que es compleixi.....
ResponEliminala il·lusió et permet començar a disfrutar del triomf ja.
ResponEliminaCarai, Rateta: quina injecció d'optimisme en vena. S'agraeix. Un petonet.
ResponEliminaI tan rateta,ja veuràs com el color vermellós acabarà predominant en les nostres vides.Una abraçada guapa!
ResponEliminaPer cert, molt bon gust musical^-^
Doncs és clar que sí! I espero que els expliquis!
ResponEliminaAMEN
ResponEliminaQue segons em van ensenyar de petit, vol dir; així sigui.
Petons
optimisme en vena, sí senyor!! perquè les coses s'han de prendre així, que si no apareixen úlceres, mals humors i altres problemes.
ResponEliminaencertadíssima la selecció musical!!!
petons!!!
Doncs "manos a la obra" tots plegats, que tot és posar-hi ganes!!
ResponElimina