Per primera vegada participo en la cel·lebració del Dia de la Teta organitzada per això que es fa dir L'Odisfera (abans fèien més gràcia). Ho faig a mode de memòria històrica i per recordar que de tetes sempre n'hi han hagut i sempre n'hi hauran. Per sort de tots.
Heus aquí el meu homenatge a la Teta Públicada.
Pd: aquesta és la faceta carajillera de La RaTeta
Bé doncs, celebre-m´ho!
ResponEliminaLes de la Bo , em fa que no són de debó.
Les italianes...les millors.
caram...jo havia atingut relacions amb totes elles, llavors era adolescent...que vols?
ResponEliminaAisss, ara m'ha fet posar nostàlgic...
ResponEliminaTetes suggerides i pansides (a no que ja estan totes operades) ja te tots els mascles com a trons...
ResponEliminaJo com a mínim m'hauré pallejat a la salut de quatre o cinc d'aquestes.
ResponEliminaJo també he tirat pel vintage avui XDD
ResponEliminaAlgunes són somnis humits de joventut,... cagu'm cony com passen els anys !!
ResponEliminaT'has oblidat la principal: la de la Sabrina, boys, boys...:)
ResponEliminaVisca la Teta...lliure !!!
ResponElimina;P
I jo que havia llegit: "El dia de la tieta"... (he pensat que volia conèixer totes les teves tietes). Portes les fotos enganxades a la cabina del camió? Quan passis per Gràcia fes sonar el clàxon, Rateta carajillera. Moc. Mooooocccc.
ResponEliminaMolt bé raTETA ! vostè vagi odisferitzant-se i sense saber-ho estarà en el top3.
ResponEliminaLes tetes ja sap que a mi si no estan obertes amb una fulla del 10 no m'interessen.
Ensenya vostè poc.
ResponEliminaVida: per veure la Sabrina, passi per Et felicito fill.
ResponEliminaEstic d'acord amb el Josep, molta teta i poc mugró. Què som, tv3?
ResponEliminaAlmenys tot això era natural!
ResponElimina