
Al que anàvem. Que resulta que tenia un títol al cap, que el fullejo i m'agrada i que a més, me'l recomanen. I jo va i, xula de mi, per tots aquests motius, penso: "aquest segur que me l'acabo llegint, busca'n un altre". I me'n regalen un altre.
Arriben les vacances i em diu una amiga que no dorm llegint-se el llibre que jo no havia volgut. "Passa-me'l plis" li dic, "de seguida que l'acabi RaT".
I ara que l'estic devorant, llegeixo en les seves planes la narració dels meus últims cinc mesos. Estic a la plana 163 de les 332 que té, i a cada full pendent espero llegir alguna cosa que no hagi viscut i no, de moment això no passa.
I penso que potser m'hagués anat bé llegir-me'l abans malgrat res del que està escrit en el llibre ni tampoc en la vida hagués canviat.
Crec que poques coses hi ha a la vida comparables a aquest fet: trobar-te tu mateixa en una narració o en una novel·la. Potser t'hagués anat bé llegir-te-la abans. Potser sí. Quan em passa això, a vegades em sembla que m'agradaria més viure dins el llibre que fora, sempre trobo coses que allà hi funcionen millor. Però segurament tampoc és cert... és només una impressió.
ResponEliminaA veure si el final del llibre et suggereix alguna cosa que t'agradi i et vagi bé!!! ;)
Petonassos.
Per això no deixo que mai em regalin llibres, i si ho fan que sigui únicament llibres que he dit explícitament que vull, soc molt tiquis-miquis amb el que llegeixo.
ResponEliminaEls llibres, com els amors, cal rematar-los quan se't creuen per la vida.
ResponEliminaI si convé, repescar-los temps després per assaborir-los amb complaença.
La novel.la és "L'altra"?
ResponElimina