Aviso. Estic a punt d'entrar en el fabulós món dels que opinen i sentencien sense tenir ni punyetera idea del que parlen. Vinga, doncs. Som-hi!
Intento tenir gust. En algun moment esdevinc hortera (si, ho sé) però saber-ho és un punt. I hi poso límits.
Al que anàvem.
La gràcia del barri de Gràcia, segons diuen, és que és "com un barri". En aquest barri antic la gent gran encara recorda com els petits jugaven al carrer i els grans sortien a prendre la fresca al carrer les nits d'estiu. La meva mare, quan fa memòria, recorda com a peu d'escala jugava amb el cosí del Moncho (sempre diu "i tenia un ulls blauuuuus, blaus, com de gat) mentre veien passar al Pescaílla amb la seva filla gran. O que els veïns tenien tots mots: "el monito", "la pintada", "la repelons", "el lerileri"... I què les botigues eren "d'ultramarinos", "colmados" on hi havia de tot i que potser calia fer una pintada a les parets però no hi havia temps. Que els amors extramatrimonials s'explicaven a peu de replà mentre s'intercanviaven el racionament. I més endavant, què els diumenges s'anava a la bodega "de baix" a tornar i recollir el sifó. He berenat xocolata desfeta al carrer, durant la Festa Major, amb aquelles bosses meravelloses que et regalaven el Cola-Sao, amb visera de cartró i un bollo per sucar, que era "lo más" en modernitat perquè venia embolcallat amb plàstic transparent.
Pot semblar romàntic però sovint era molt pobre, misèrrim on els veïns eren la família i on tot és coneixia. Aquest era realment el barri. Aquest és el meu barri.
Algú pot aturar aquests edificis moderns en les zones més urbanes de la meva ciutat? apart de que el trobi horrorós a qualsevol lloc, crec que en un barri amb "solera" aquest edifici és una barbaritat.
Algú es recorda que aquesta ciutat té mar, té sol, té cel i té llum i que un balcó et permet veure el mar, escalfar-te amb el sol i mirar els estels al cel (si, a Bcn també n'hi han)? Es pot recuperar l'antiga arquitectura i oblidar-nos de tanta modernitat malentesa?
L'opció A la podeu veure al C/ Providència, entre Verdi i Verntallat. L'opció B a la plaça del Nord.
10 comentaris:
Estic d'acord amb tu, però la meua parella és arquitecta i pensa just el contrari.
On hi ha diners per el mig no hi ha etica moltes vegades i en aquest cas menys estetica
dona, doncs sí... podent fer un pis modern però respectant l'estil del barri perquè fer una cosa tan lletja com l'opció A?
de fet qui té l'última paraula és l'ajuntament,és ell el que diu el que es pot construir en cada barri.Excentricitats!
L'edifici A és, com tu dius, a les antípodes d'una ciutat mediterrània.
I què me'n dius del nyap de la plaça Lesseps? Has vist cosa menys bonica?
Has vist la inutilitat i la lletjor al seu màxim exponent?
Tanta obra, tanta pols... per això.
Se'm trenca sovint el cor amb les modernitats dels dissenyadors de Barcelona.
A veure, Rateta, visc a Gràcia de fa molts anys (no com la Violette que és nouvinguda). Moltes coses: encara pots veure gent amb cadires al carrer. Ves a la plaça Joanic qualsevol vespre i veuràs la iaia, la mare, el pare grassonet i la filla presumida, tots assegudets davant el seu edifici. Aquesta estampa la pots trobar en altres carrers. Els gitanos encara es criden amb renoms (parlen en català, òbviament). Lo de tornar el sifó no ho he vist, però és una imatge de la meva infantesa. I els edificis fora de context... Al meu poble, que és en una vall, hi han edificat edificis d'estètica pirenàica. Ja està tot dit. D'horteres n'hi ha a tot arreu. No és el teu cas. Mai m'ho has semblat (tret de quan comentes a cal Veí).
Hola Rateta! jo no sóc de Barcelona, però pel poc que conec el barri de Gràcia sempre m'ha semblat entranyable. Sóc més partidaria de l'opció B, i tant! Però, pensa que com a Gràcia, de construccions que 'fan mal d'ulls' i malmeten la zona n'hi ha pertot arreu i, per desgràcia, cada vegada més... Això, a muntanya també sovint s'hi veu cada nyap que no saps on mirar.
Ara, reconec que no tinc criteri arquitectònic, opino segons el que és agradable als meus ulls :)
Són tots dos tant i tant a tocar de la meva feina que cada dia inevitablement (pensant en l'opció A) els veig.
No tinc la pretensió que el barri pugui ser com el d'abans ja que jo mai no hi he viscut però ... una mica de uniformitat arquitectònica a Gràcia, Les Corts, Sants o on sigui crec que no estaria malament!
A veure si puc pujar un dia a Miramar. Allà també es va fer una d'aquestes barbaritats (tipus A).
Jo crec que sobretot hi ha diners pel mig. I molt d'ego dels arquitectes.
Ara també he sentit que crearan una mena d'equip que decidirà quant un grafiti és "Art" i es pot deixar a la paret i quan s'ha d'esborrar per què no te prou "qualitat" artística.
Que no em vinguin amb punyetes...quan interessa ($) una nova edificació (A) un grafiti o un jardí moderns, són art i es poden fer. I si no interessa (insisteixo= $) llavors encarreguen a una comissió que decideixi (amb quin criteri?) si es pot permetre la construcció o no.
petons
Veus Josep... mai entendré als arquitectes... com poden trobar bell l'exemple A???
I garbi24, nimue i Maria, seré demagòga però a saber d'on suquen...
I sort que han afegit verd, a la plaça Lesseps... és que tenen el gust al cul i el cul de vacances (que deia quan feia EGB) Violette...
Estimat Paseante no siguis buscaraons i deixa la Violette tranquila que no t'ha dit rés. Em vaig vendre la casa antiga que tenia a l'Alt Urgell just abans de que creixessin les cases "apareades". Això si, fileres i fileres de teulades de pissara quan sempre s'havien fet de teules. És el que tenim, els de can fanga.
Estem igual , Thera. Tot i reconèixer ser hortera crec que diferencio el mal i el bon gust.
Òscar, passa't per la plaça del Nord i veuràs com es pot integrar l'edificació nova en un barri antic. I si m'acceptes una recomanació, ves a fer el menú a l'Ateneu, Marti cantonada Vilafrana: excepcional!!!
Estimat frare, permeta'm recuperar un post antic de La RaTeta. No sé com licar-lo, així que te l'escric a sota. Passen els anys i beso cada dia aquest escrit: http://elspensamentsdelaratetamiquey.blogspot.com/2009/02/la-rateta-es-daquelles-que-quan-sent.html
Publica un comentari a l'entrada