dijous, 31 de desembre del 2009

A SER FELIÇOS!!

i Bon 2010


i si voleu jugar una estoneta, piqueu aquí

dilluns, 28 de desembre del 2009

SABATES VERMELLES (prova 1)

Senyores, Senyoretes, Senyors, Mademoiselles, Ladies, Monsiers... quan Mademoiselle Violette proposa, Blogville disposa.

Heus aquí una primera prova. Tinc la càmera de fotos a Cal Sr. Metge i no saben si podran fer rés per guarir-la. De moment, i mitjançant la càmera de mòbil, deixo aquí la prova de que JO HI PARTICIPO... no fos cas que algú malpensés.

Les meravelloses sabates vermelles noves comencen a dansar... i aviso, NO HI HA QUI LES ATURI!!! Dance with me, please, darling?



LA NADALA DE BLOGVILLE


Qui vulgui ja se la pot descarregar al nou canal de Blogville a Youtube

dijous, 24 de desembre del 2009

BONES FESTES

Podria desitjar-vos-les amb una nadala. Però no. Millor aquesta. Poso el play i començo a moure un peu, ara l'altre, giro el cap, dreta, esquerra, dreta, esquerra, pico la taula amb el palmell de la mà, moc el cap de banda a banda, somric, m'aixeco, pujo el volum tant com puc, salto, canto, crido, tot és bo, tothom és bo, algú té problemes? no hi han absències, tot va bé.

I això sols escoltant-la.


(gràcies Arqueòleg)

És el 2n Nadal que comparteixo amb vosaltres. És un gust haver-vos conegut.

dimarts, 22 de desembre del 2009

MATINAR

Avui començo el dia abans. Demà escoltaré el cor del petit d'una amiga que per febrer (o abans) ens coneixerem les cares i per això, avui "recupero" les hores. Sembla mentida que dins d'aquella panxa ja tot estigui fet. De moment sols cal esperar, ell ja va creixent.

La ciutat o jo anem ral·lentides, els semàfors van alhora, les llums de Nadal brillen tranquil·les i el Fuentes sembla més relaxat del que d'aquí una hora, estarà. Ahir vaig acabar més tard del que volia, un parell de xerrades em van distreure d'anar a dormir (reconec que estic trobant el gust a això de relacionar-me "en pantuflas i boatiné").Totes dues d'última fornada. Totes dues (crec) amb somnis professionals encarrilats.  Hi ha qui busca i no troba. Hi ha qui troba i no busca. Aqui rés de sort, el que compta és l'opció personal que decideixis, el que tens a les mans, en definitiva, el repte de viure.



Arribo a la feina i amb la foscor, l'arbre del jardí llueix millor el seu guarniment. Reconec que se'l respecta força, que el fan anar elegant. Em preparo un te, avui Oolong Caramel (Tea Shop). Engego l'ordinador i apareix la notícia que una companya de 50 anys ja no tornarà més. Si volem acompanyar a la família, demà a les 15'00. Tant optimisme, tanta força per això?

És aquesta estona, quan tot està tranquil, quan et planteges si tot el que tens és el que vols, el que esperaves, el que somiaves, el que desitjaves.



dilluns, 21 de desembre del 2009

MILLLOOOOONEEEEEEEEESSSSSSSDEEEEEEEEEEUROOOOOOOOSSS

Hi han son que em posen trista. Especialment el de la loteria, No recordo des de quan però no suporto aquesta cançoneta de fons ni Eurythmics i menys "El Carrusel Deportivo" dels diumenges (ho sento, sé que a algú li he caigut als peus).

Però la de Gordo, amb tots els seus tòpics casposos, potser és el que més: les imatges de gent disfressada entre el públic, "los niños de color de San Ildefonso", les ampolles de cava petant, "el tapar cuatro agujeros" em posen a mil. Serà que mai m'he enganxat "al joc". Rés de jugar als cecs (no recordo mirar si té o no premi), ni quinieles ni curses de cavalls (tot i que diu la meva mare que aquest si que toca).

 

Ara bé, això no treu que si, que segueixi la tradició nadalenca. Heus aquí el meu llistat:
- he comprat 20 números d'una cistella pro-viatge final de curs d'una escola rural del Penedès
- m'he partit un dècim (en cas de premi no sé que suposa econòmicament parlant) del Colmado Sebastian (Horta)
- una "participació" del número que ha comprat l'empresa on treballo (Baix Llobregat)
- 6 euros de la loteria del meu amic sabater, que aquest any s'ha ficat en política municipal (si, si, ell mateix ho diu, mal any) (Barcelonès)

I ara, els que més il·lusió em fan:

- una butlleta d'un poble de la Segarra on des de fa 103 anys juguen al mateix número i mai han guanyat rés
- i una altre de la comissió de festes d'un poble d'Aragó on durant l'hivern hi viuen 3 persones

De fet estic segura que si em toca alguna cosa serà d'algun d'aquestes dues últimes opcions.

Apa, sort per a tothom, sigui amb o sense Gordo

divendres, 18 de desembre del 2009

FOLCLORE VARIAT

Porto dies veient les maleïdes banderoles amb las que l'il·lustre ajuntament ens informa de la Cursa dels Nassos. No tinc rés contra aquesta cursa (contra d'altres si i més abaix ho comentaré) però si estic en contra de que ens tractin "de curtets" i ens ho hagin de donar tot ben mastegat.

L'Home dels Nassos és una tradició que fins ara no tenia imatge. És un personatge imaginari, no cal que l'últim dia de l'any un senyor disfressat es passegi per Barcelona (és la ciutat que conec) amb un nas gran. Cal descobrir el joc???



Ja posats, tampoc m'agrada la il·luminació nadalenca dels carrers.  Tant la Diagonal com la Gran Via com el Passeig de Gràcia són (si em permeten dir-ho) "pa mear y no hechar gota" que diria aquell. Són tristes, pobres, molt "horteres" i "chavacanes". Una mica d'elegància i p'alante. És la meva opinió.

I ja per últim, tampoc m'agraden les curses de braus. Porto dies discutint-ho i tenen raó els que diuen que estàn farts de que l'ajuntament regul·li i prohibeixi la nostra vida quotidiana. Però en aquest cas cel·lebraria que es deixin de fer, tant les curses com tot espectacle on es faci patir un animal. Malgrat qualsevol tradició que hagi existit.

dimecres, 16 de desembre del 2009

SAPS QUE DIJOUS TINC UNA CITA?

Saps que dijous tinc una cita? em posaré la faldilla negra que tant m'agrada, la colònia d'olor àcida, em calçaré les sabates noves i marxaré cap a la nostra barra on, amb un somriure, m'esperaràs.

Seré puntual.


I farem com si gairebé no ens coneixessim. Igual que al començament. I removent-me el cabell diràs "però que guapa estàs!!!" mentre prenem una copa de vi blanc, com a les pelis dels '70.

I marxarem al restaurant, el nostre regal. I a mig sopar em diràs que se t'ha espatllat l'ordinador i no has pogut gravar el cd amb les músiques que cada any tries per a mi. I et renyaré: "aquests any d'acord però que sigui l'últim!". I així en portem ja 3 que no el rebo ;·)

I un any més cel·lebrarem que seguim trobant-nos bé rient junts. I m'escalfaràs els peus.




(potser excessivament rosa, aquest post però... avui toca...)

dilluns, 14 de desembre del 2009

PERÒ... QUÈ M'ESTÀ PASSANT???

Dimecres desembalava coses que des de la gran mudança encara són al magatzem i de sobte trobo una bossa plena de guinguets nadalencs. Ho vaig deixar reposar un parell de dies (meditant que feia) i ahir, sense saber com ni perquè, vaig començar a penjar-les pel petit cau. El resultat és aquest.


 I em preocupa. Jo fujo del Nadal, per mandra i perquè em posen trista. Per això, que em deu estar passant???



dijous, 10 de desembre del 2009

HELL'S ANGELS

Després de setmanes sense poder anar al gimnàs, avui he continuat descobrint el que el petit complex  esportiu m'ofereix.

Mentre feia temps a que comencés la classe d'aquagim (recomanada per tota mena d'amigues i conegudes), xapotejava damunt les escaldes d'una piscina amb fons blanc, tipus mansió de Howard Hughes en el Hollywood dels '50. I en aquell moment ha succeït:

Una dotzena i mitja de cossos nuus, lleugerament tapats per uns slips de bany, han desfilat davant els meus ulls, mullats però perfectament enfocats. Sembla ser que a altres hores del vespre l'equip de waterpolo del barri entrena.

M'he recolzat sobre el braç esquerra i he seguit mirant.

Ells es feien broma, uns reien explicant (suposo) anècdotes del cap de setmana, altres es recol·locaven els cordons del banyador en el seu interior, el més gamberro (rialler) es tirava de cap a l'aigua enganxant els peus al seu ben proporcionat cul, talment com si d'una granota es tractés. I l'últim, el que feia tard, caminava despresa ensenyant orgullós el seu tronc tatuat. Tot era bellesa, tot harmonia.

Com si d'un somni es tractés en Carlos, el meu nou monitor, m'ha despertat amb un "¿vienes?", "i tant!" he contestat. Així ha començat la meva primera classe d'aquagim a la piscina blanca, aixecant pota dreta i/o estirant l'esquerra a ritme de Lady Gaga tot preguntant-me:


a) si George Clooney o Jude Law també entrenen a waterpolo (quina meravellosa imatge  m'està venint al cap)

b) si el fet de veure constantment publicitat (en l'autobús que para davant de casa) el llibre:




fa que vulgui donar resposta a l'hipòtesi estúpida i masclista que planteja el títol, i que em fa imaginar-me intentant desxifrar un mapa tot somniant en trobar un "príncipe azul":

MANDA WUEVOS!!!

dilluns, 7 de desembre del 2009

CHAS!

Fa uns dies que tinc una extranya sensació: hi ha persones que no accepten un NO. A vegades no és un NO rotund sinó un canvi de plans. Una proposta diferent a la que ells/elles plantejaven. I desapareixen.



Sempre he trobat aquesta cançò terriblement estúpida. Però és la primera que m'ha vingut al cap, és tard i demà treballo. I és que en fons no sé qui es creu que fent "chas" algú apareix al seu costat.

dijous, 3 de desembre del 2009