divendres, 29 de juliol del 2011

SO, KISS ME

I va i un dia et lleves i penses que serà un dia més. Vas cap a la feina, xerres de plans futurs, somnis que potser són l'única sortida viable a aquesta porqueria (merda?) de món on, de cop i volta, tots estem ficats. O potser són errors futurs però que ara et donen alè per seguir. 

I va i et truquen i et recorden un error, una situació on acabes de ficar la pota i que algú està preocupat pel que has fet. I no voldries però penses que la vida és així, que a vegades fas mal a algú i d'altres l'ajudes. Sovint t'han fet mal i a vegades et toca a tu carregar amb el pes de ser qui fas mal. I fot.

Però el dia segueix. I et tornen a trucar i et diuen que a la casa sembla que hi siguis però no hi ets. I sents les veus de la gent que t'estimes gaudint d'un lloc que l'has fet teu, seu, nostre. Vas a la platja, amb l'aigua al punt just que t'agrada, el sol cremant i poc soroll , xerres, dorms, recolzen el cap sobre les teves cuixes  i penses que, malgrat tot, l'únic que necessites és que mai, mai, deixin de:


dimarts, 26 de juliol del 2011

MALTRACTE

Recuperava el plaer de la migdiada quan he sentit uns grinyols. Hem parat bé l'orella i el que era un so estrany ha acabat sent una dona cridant pel pati de veïns. Uns crits estripats, de por, de mal. Els veïns hem anat obrint les finestres intentant veure on i què passava mentre un nen d'uns set anys deia "papa, vull vomitar". El pare, quan ha tret el cap per la finestra, l'ha fet entrar ràpidament cap dins. Des de casa no podíem saber de quin edifici sortien els crits. Tot i així hem trucat al 088, han dit que ja tenien forces avisos i al cap de cinc minuts els mossos voltaven pel pati del costat del pis.
Una estona després, quan hem sortit de casa, davant de l'edifici arribava també una ambulància d'on han baixat una parella amb maletí. Semblava que no havia passat res greu, fisícament.

El pitjor no és el que ha passat avui. Segurament el pitjor és el que porta vivint i viurà aquesta persona que resideix a 50 metres de casa meva i no sé ni la cara que té ni com puc ajudar-la.

divendres, 8 de juliol del 2011

NITS D'ESTIU QUE TORNEN


Si fumés ara, aprofitant la fresca de la nit i que tot està en calma i tots a lloc, encendria una cigarreta, m'asseuria en una de les cadires de plàstic "ratades" pels raigs cremants del sol i posant les cames sobre la taula (tenint cura de la seva fragilitat), faria una calada profunda al cigar. M'agrada veure a cada glopada, la carrera que fa el foc fins arribar al filtre i tot i que mai he fumat ni mai ho faré, envejo la gula del fumador per plaer.

Com gula és també el que sento quan l'endemà escuro els tuppers plens de restes de la vigília. El meu petit plaer és posar en un mateix plat varies degustacions: el "quesito" de truita, dues croquetes remullades, salmó amb la torrada tova o una amanida pansida salvada per les olives ja mortes prèviament. Al centre, una mica de fuet, o pernil, o parmigiano. Al costat, l'ampolla de cava esbravat i una copa. 

L'endemà tot té un gust especial, l'exit ja reposa a la butxaca i tot està més relaxat, més pacífic, més segur.

M'assec a la terrassa, tard molt tard, i miro la nit, la terrassa, les tomaqueres. Finalment ahir, aniversari de l'ex-gimnasta-patinadora, vam rebre de regals els tomàquets promesos. Cansada de lluitar contra plagues, orugues, mosques i sequera, em dono per vençuda i penso que les pobres plantes ja han fet prou. I penso en la quantitat de coses que han passat en aquests 12 anys que fa que sóc tieta: per ella, tot una vida. Per mi, una etapa.

I ara, si fumés, a glopades de cava ara aniria cremant cigarrets. I escoltaria això:

divendres, 1 de juliol del 2011

EL DIA DE LA TETA vintage (IIa Edició)

Per primera vegada participo en la cel·lebració del Dia de la Teta organitzada per això que es fa dir L'Odisfera (abans fèien més gràcia). Ho faig a mode de memòria històrica i per recordar que de tetes sempre n'hi han hagut i sempre n'hi hauran. Per sort de tots.

Heus aquí el meu homenatge a la Teta Públicada.


Pd: aquesta és la faceta carajillera de La RaTeta