dimecres, 29 de setembre del 2010

divendres, 24 de setembre del 2010

TRILOGIA DE LA TERRA DE GEL, II: Marie

Hi havia una vegada una noia que es deia Marie. No era molt alta però tenia el somriure fàcil i una vida arriscada, positiva i feliç. Feia anys que havia perdut el cap i promès amor etern per l'Ivo, un portuguès de pell fosca i mirada clara però malgrat que encara vivien plegats, l'amor s'havia convertit en una història d'amistat. L'Ivo sense ella es sentia sol.

Però vet aquí que un dia la Marie va conèixer en Valentí, un home no excessivament alt ni excessivament atractiu però que feia anys que s'entretenia buscant una mirada intensa. Es van creuar les miradas, es van cluclar l'ullet i lentament es van enamorar. Lentament també, l'Ivo va anar enmalaltint de tristesa, de mal, recordant a la noia la seva promesa d'amor etern. Lentament i per primer cop, la Marie va adonar-se que calia  desdir-se d'un pacte per iniciar una nova il·lusió. I no sabia com dur aquesta càrrega sobre seu.

Malgrat que la rutina manava, cada un d'ells es rebel·lava contra les circumstàncies: l'Ivo retenia a la Marie fent valer els seus passat mentre el Valentí, impacient, no veia el moment de  compartir amb ella els seus   horitzons.

Però va arribar un dia que el fràgil equilibri es va trencar: des de la Terra de Gel en Valentí va rebre una carta on la seva àvia demanava que tornés ràpidament a casa, que necessitava una cistella plena de queviures per passar l'hivern a la Caseta de Glaç i ella, tota sola, no podia emmagatzemar-los. Hauria d'estar fora durant els mesos d'hivern i qualsevol comunicació més enllà de 10 quilòmetres seria del tot impossible.

En Valentí va demanar a la Marie que l'acompanyés per començar una vida junts mentre l'Ivo li va pregar que no el deixés ara que, més que mai, la tristesa l'acompanyava nit i dia. Ella, decidida, desitjant ser feliç amb el Valentí i desitjant que l'Ivo fós feliç, va agafar un santoku, es dividí de cap a peus exactament en dos parts i repartí un bocí d'ella mateixa a cadascun dels dos homes.


I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos
i vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat

dimecres, 22 de setembre del 2010

CANDELAJANT

Gairebé cada estiu a Td8 (crec) reemeten la increïble pel·lícula eròtica "Los Burdeles de Paprika". Increïble dic perquè, en contra del que generalment succeeix, la protagonista s'ho passa bé treballant en un bordell. Deixant de banda les consideracions sobre la prostitució (que la legalitzin ja, si us plau!!) i posats a veure pit-i-cuixa millor que sigui amb optimisme i no com a càstig, com sovint passa a les pelis pornogràfiques. Sexe? a disfrutar, doncs.


Parlant amb una amiga bloguera (o blogàire) li deia que de gran m'agradaria escriure un blog eròtic. Crec que és un dels gèneres més difícils ja que molts ho intenten però pocs aconsegueixen escalfar motors de manera elegant. Saber mesurar l'equilibri exacte per descriure aventures, novel·lar experiències, proposar jocs, fer-se fotos... fent un bé a la humanitat ha de ser preciós.

dissabte, 18 de setembre del 2010

IMATGES ANTIGUES

Per casa els pares corria una enciclopèdia de deu volums amb el llom gris i lletres daurades. En aquella època sovint els deures d'escola obligaven a buscar definicions i val a destacar que les meves eren força originals ja que la majoria de nens tenien la GEC i tots coincidien en el tema de deficinions, tots menys una altre nena i jo que érem les "rares" que tampoc tenia l'GEC.

Si tot estava en silenci, els matins de cap de setmana, okupava el be preciat que era el sofà i damunt seu passava les planes de qualsevol volum de l'enciclopèdia, descobrint noves paraules que potser mai usaria o  vides de persones que potser mai més he recordat.

Ara em continua agradant descobrir el passat a traves de persones i llocs guardades en imatges antigues, quan més velles millor. Serà que des de la perspectiva del s.XXI tots anem sobrats però m'agrada descobrir-hi matisos d'innocència, intentant imaginar-me que deurien estar pensant les persones anònimes que hi apareixen, cap on anàvem, qui els esperava o quina vida han tingut.


I he descobert a dues dives de quan encara se'n podia ser: les actrius Mae Murray (famosa per ser "The Girl with the Bee-Stung Lips" i model de referència de joves actrius que volien convertir-se estrelles) i Tallulah Bankhead (famosa per frases com "Mi padre me advirtió sobre los hombres y el alcohol, pero nunca dijo nada sobre las mujeres y la cocaína"). Les seves biografies o la d'altres actrius oblidades de l'època traspuen bogèria, ganes de viure, d'experimentar en persona... de gaudir dels aires de canvi i llibertat que respiraven. M'adono que realment tot està inventat i que autocensurar-se el mínim és una assignatura que cal seguir estudiant.

I per acabar Rodolfo Valentino. Serà l'edat, serà que estic tova però avui he descobert què és tenir sex-appeal:

PD si teniu temps i ganes mireu els enllaços.. tots tenen un no-sé-que...

dimarts, 14 de setembre del 2010

TRILOGIA DE LA TERRA DE GEL, I: Cora

Hi havia una vegada una noia que es deia Cora. Era alta, d’ulls vius i vivia intensament la vida. Un dia va conèixer un home atractiu, rialler i bon amant del que se‘n va enamorar. S’estimaven i junts els dies passaven màgicament feliços menjant anissos.

Però vet aquí que un dia la Cora va sentir que aquella història s’havia acabat i així li ho va dir a L’Home Elegant. Ell ho va entendre i van continuar la seva bonica història, ara d’amistat. Ell va començar a muntar en bicicleta per la ciutat. Ella va començar a escriure un blog.

En el blog la Cora explicava els seus horitzons, propers o llunyans i en poc temps els seus contes van ser comentats per milers i milers de persones que, amb delir, el seguien.

De quan en quan però, i a la llum de les espelmes, continuava rient amb L’Home Elegant i junts seguien rient. Fins que va haver de marxar a treballar a la Terra de Gel i com allí l'Home no podria anar en bicicleta, la Cora va decidir apagar les espelmes del seu blog, també.

Però en aquell temps el blog havia esdevingut famós en el món sencer tant que, tot i tenir l’essència de l‘autora, havia pres vida pròpia. No era sols el lloc on la Cora convivia amb absències sinó que era el cau on tot tenia sentit, on mostrava les seves vivències, els seus desitjos i els seus plaers. I d'on costaria no tornar
. I s'ho va repensar.
I va ser llavors quan va decidir que continuaria descrivint els seus horitzons de llum, ella vivint-los i el blog reflectint-los.

 
I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos
i vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat

dissabte, 11 de setembre del 2010

"FAMOSEANDO" EN BLOGVILLE

Del verb "famosejar" (es conjuga igual que el verb estimar)

"La temporada oficial de actividades se abrió anoche en el edificio de Blogville. Como cada setiembre, unos pocos miembros activos de Blogville abrieron la portería del edificio para invitar al resto de sus vecinos a una nueva temporada mágica.

Los invitados empezaron a llegar cuando el sol ya había caído sobre la plaza. Dorothy y Violette tomaban un delicioso champagne ofrecido por la celebre firma francesa organizadora de la fiesta. Al alegre grupo se  le añadió Minnie. El camino hacia el cine donde Michael Frare las esperaba marcó el inicio de la velada.  A la salida se añadió GeorgeNeighbour y fue entonces cuando se dio por inaugurada oficialmente la nueva temporada.

La cena fue variopinta en invitados, vino y comida y como es Blogville y todavía verano, todo está permitido. La noche dio para mucho incluso para que se reencontraran en la portería parejas que ya terminaron: Gérard acudió con su nueva amiga Chola Alvharez diendo rienda suelta a su recien inaugurado amor.  Su ex mujer Margueritte llegó sola. 

Se echó en falta a Helen Leibovitz, de baja por un leve pero aparatoso accidente domestico en la bañera de su casa, Smiley por hallarse en Kenia por motivos de trabajo (en horas previas a la reinauguración de su agencia de viajes) y Silence Gemmah por un breve viaje de placer. Tampoco vimos a la escritora de éxito Rita K. Island. Finalmente  la modelo T. Blood tampoco asistió al evento disculpandose de antemano ni la cantante K.H. Svodova,  autora de la canción del verano,  que se halla inmersa en su gira por PobleNew.

En contra de lo que se había especulado finalmente John Walker no actúo por problemas en la g(grrrr!)arganta."


(adaptació lliure d'això)

divendres, 10 de setembre del 2010

PER QUÈ NEGAR-HO?


Estic així. La crisi l'ha provocat un no-del-tot inesperat canvi d'orientació laboral que pot ser positiu, però que implica un canvi d'horari radical i la veritat, no sé si m'acostumaré a tornar a treballar per les tardes. Ho intentarem. Sé que en els temps que corren és de "mal agradesio" queixar-m'he per l'horari. En sóc conscient.
Però dient-ho en veu alta potser fa que marxi el disgust i vam quedar que el blog fa que m'estalvii hores de psicòleg. I fins avui, m'ha funcionat.

dimecres, 8 de setembre del 2010

EL MEU ATERRATGE

Aquest és el meu aterratge al curs laboral 2010 - 2011
I vaig seca d'idees. I d'enginy, més. S'ha apagat la xispa si mai havia estat encesa.
De fet, ja preveia que la reentré seria difícil.
Però segueixo al peu del canó... 
faltaria más!!!

diumenge, 5 de setembre del 2010

REVISANT AGENDA


NO HE FET
Caminar gaire
Anar a Vinaròs
Treballar
Llegir alguna cosa interessant
Viure el futur

HE FET
 He vist la temporada 2, 3 i part de la 4 d'El Ala Oeste de la Casa Blanca. 
Im-presionante.
He intentat preparar mató tenint en compte que la llet no bullís.  
La cosa va sortir ptsé.
He descobert el patxaran.  
mmmm... bo!!
He conegut a dues persones, no són íntims però si de tracte agradable.
Ell explicava "chistes"... masses...
He pensat en un projecte concret. Bé, en dos: un personal i l'altre laboral. 
Continuar.
M'he fet la pedicura. 
Una monada:

Han estat bé però llegint-ho me n'adono que potser no he fet gaires coses de profit... 
las properes m'hauré d'esforçar més...