Amb les sabates que encara ballen arribo al primer dinar de l'any. Sé que la gimnasta-patinadora hi és i el primer que fem és intercanviar-nos el calçat. Ens separen 30 anys. Passo a portar unes botes negres altes, de bucaner, plenes de farvalants. De cop ella ha crescut uns centimètres i ens parlem de tu a tu. Ha demanat als "Reis" (i ho remarca fent "cometes" a l'alçada dels seus ulls) uns nous patins, "dels que creixen". Perfecte, penso, per fi podré aprendre a patinar sense comprar-me'ls. Fem el primer ressopó de l'any quan la gimnasta-patinadora ha reclamat els seus deu minuts. Pregunta què quan falta per Carnestoltes. L'àvia treu l'etern Calendari del Pagès (que n'és d'útil, aquest calendari) i comptem que just dos mesos.
És que vull disfressar-me de Marilyn Monroe (ahí, ahí! con un par de h... penso). Aquesta nena ha sortit amb caràcter.
Si, amb el vestit blanc que l'aire el bufa i els tirants que s'agafen pel coll. Corrobora. "Fa dies que ho diu però al febrer amb tirants..." clama la mare.
"Dona, tant rossa ella i tu tant morena... l'any passat et feia vergonya posar-te la perruca de la Hanna Montana, i no volies desfil·lar per l'escola perquè hi havien els grans i anaves de rossa" (aquesta nena ha tret la faràndula del seu pare penso)
Si, jo volia anar de Miley Stweart però l'amiga 01 volia que anèssim iguals i com ja haviem quedat... I si no, de qui em puc disfressar?
"I d'Audrey Hepburn?" (idea brillant!). Ah...! s'interessa. Mama, és aquella de la foto que m'agrada de les ulleres grans de l'Ikea? Si, si, si. Guai. En cinc minuts tenim a la gimnasta-patinadora convençuda (i abrigada): uns leggins d'hivern negres, un jersei de llana negre de coll alt, ulleres grans, perles al coll, polseres i anells brillants, sabates planes i un abric vist al Primark:
Aiii!!!! tinc unes ganes de disfressar-me!!! ... mmm... i em podré maquillar???? una mica els ulls... mmm... i portaré guants llargs??? siiii... mmm... i boquilla, com si fumés? siiiiii (déumeu... farandul·lera del tot)... però, portaré coroneta de princesa??? siiiii Guai. Em puc aixecar per anar a jugar amb la Barbie?
Buuuufff... (respir) encara no ha crescut del tot.
18 comentaris:
Em quedo amb l'Audrey Hepburn!^-^.
esperem que no es cruspeixi els diamants de la mamasi decideix esmorzar amb diamants.... això si a la vila del pinguí, serien les caques més valorades
Encara no ha crescut del tot?... D'aquí a dos dies regala les barbies!
Ets una tieta fantàstica
Petons
T'ESPERO,QUANSEVOL MATI,A TIFFANY...
JUGANT AMB BCN.
Encara som a Nadal i ja penseu en el Carnestoltes. Nchts. I si ella es disfressa de tieta (una barreja de Marilyn i Audrey)?
Audrey, Merilyn o Thatcher, tant hi fot... ja sap quin és el meu lema: "TOTES PUTES!"
Doncs jo trobo a la Marilyn la mar de sexie i com actrius totes dues m'agraden molt, Maria. Per cert, el primer pa de l'any igual de terrible que l'últim... ooohh! :(
Vist així, Molon labe... però ella esmorza pa amb tomàquet, generalment. No cal que pateixi per ella!
frare, encara no ha crescut del tot, no. Ahir vem estar a la secció Barbies i vem disfrutar com a lokes. Em consta que vosté és un padrí com cal. Pare suposo que no... amb els habits no seria el correcte... o veu tenir algún petit "desliz"??? ;)
Anonim... ets el meu BI????? quedem a Vasari (Barcelona)?
oooh Paseante... m'has fet enrogir... gràcies! (si, tot va molt depressa i ja pensem en Carnestoltes)
... vaaaa, Dr. Muerte, agafi el bisturi, reculli la sang i passi cap a la cambra frigorifica que aquestes edats cal dormir més hores... si no ja veu que passa, que diu bajenades... vinga, bona nit i tapis
Ai, RaTeta, així que tu també vas disfrutar com una loka? Serà que tapoc has crescut!
Ja van bé, ja, aquests moments de retornar a la infantesa
Petons a totes dues
No entenc que una persona pugui disfressar-se de Marilyn M.i Audrey H. És com si et poguessis disfressar de la cosa i de l'home xiclet.
Qui sap, potser d'aquí a quatre dies canvia d'idea de disfressa i tot. Però Audrey no és mala idea.
Em recorda a la meva cosina petita de Roma, una altra farandul·lera, i més ara que començarà a fer sevillanes. "Criaturicas"...
Llàstima. Jo no puc disfressar-me. A la meva època encara no s'ha inventat la roba. Esperaré uns quants anys doncs.
^-^no et desanimis...més cru que el meu no crec jejeje.
Marilyn és sexy, però l'Audrey és tan elegant! Clar que el teu video ballant d'uns posts més a baix! Fantàstic!
Bon any!
No m'agrada,especialment,cap de les dues. On estigui la Doris Day...la naturalitat per damunt de tot. Però posats a triar, em quedo amb la Marilyn...
"la naturalitat per damunt de tot." Dit per una que es vol inflar la proa... coherència si us plau!
Uf, descanso una miqueta, passava buscant pistes del meu amic i estic esgotada! he recordat que l'any passat te'l vaig haver de fer jo! Bon any!
jaja, molt bo, estarà d'allò més glamourosa!
Salut!
Modgi, és que no ho has provat prou...
No es pensi, Sr. Merdevalista, crec que no canviarà. De moment la història serveix per a què s'empapi de cinema clàssic. Una sevillana a Roma? aiii si no fos per la farandula...
Provi's de posar-se quatre pells, Neandertal Total, i podrà anar de Judit Mascó
Maria... vols dir?... mira que ni s'infla ni es cou...
Estic amb tu, khalina. Totes dues són molt interessants! vaaaa, balla una mica!!!
Ups... Noa... prefereixo les dones sexies i que s'agraden. A la Day la trobo reprimida i ultramoralista. No m'agrada gens...
Dr. Muerte... és babor qui guanya qui guanya, es babor qui guanya a estribor... recorda la melodia? cantem plegats? vaaaa, arrenqui's!! Però avui li donaré la raó (suposo que volia provocar)
Bon any Cèlia!!! què, ja l'has trobat???
Ada, pensa que ja té gairebé preparat tota la disfressa... plena de polseres brillants!!! bon 2010
Publica un comentari a l'entrada