Fa dies que hi dono voltes: quan arribi el moment de votar, què faré? no vull deixar de votar però d'altra banda, dubto que apareixi cap idea que m'apassioni tant com per anar-hi. El vot en blanc no és visible, el vot nul no em convenç.
Donant volts al tema sempre acabo amb la mateixa conclusió: si no vull votar és perquè no crec en els partits. Com tampoc amb l'esglèsia, ni amb sindicats (per exemple). Me n'adono que no confio en rés que organitzi a la societat. Però d'altra banda si que crec i confio en les persones. Llavors en Tohuw em fa una proposta: i si votèssim a llistes obertes? els poders centrals (partits polítics, sindicats, etc) perdrien força i en guanyarien les persones. Aquesta idea m'agrada però dubto que mai es posi en pràctica.
Davant d'aquesta confusió i incoherència, em pregunto el per què confio tant poc en les estructures. I xerrant amb el Tohuw concloc (això està ben escrit?) que la culpable és La Grisor que tot ho envolta. Sense adonar-nos (o si) per davant sempre puja el més incompetent, El Trepa Gris de torn, el més llepón, el que sempre diu si, el que deu alguna cosa i per tant, callarà. En definitiva, el que no porta problemes però tampoc decissió, ni imaginació, ni coneixement, ni serà responsable, ni tindrà sentit de l'humor. No. Sols el més còmode pel que mana.Començo a pensar que en moments díficils com els actuals cal (i seguint el que Tohuw proposa amb els seus "tubus" matinals) o cremar bancs i repartir els seus beneficis o dur a terme iniciatives creatives que gent com El Trepa Gris de torn és incapaç de dissenyar. Caldrà estrujarnos els cervellets replets de John Cobra per impedir que La Grisor ens invaeixi i converteixi el món on vivim en un món de personatges curts i justets. El nostre país petit, el que és una mica més gran o allò a gran escala seria força diferent si aquests no haguessin existit. És això una penitència?
