Si ja deia jo que la cara d'angoixa que duu a sobre aquesta dona no era normal. Quan obre la porta del replà mai deixa veure com és casa seva, que si els cortinatges, que si les alfombres.. rés, no deixa veure rés de rés. Les finestres amb vidres viselats també neguen les vistes interiors. I gairebé mai surt de casa i si ho fa, mai compra. De què menja, aquesta gent?? perquè el marit tampoc te'l trobes surtint de casa a hores normals, no... tot plegat pinta "raro", no???
maquillatge: Cazcarra Image Group
2 comentaris:
Quin regal pot ser més romàntic que un bonic pollastre pispat? Tot i que no cal tampoc fregar-lo als nasos de la pobra dona regalada. Ara el que toca es preparar un carinyós caldo cassolà de pollastre pispat.
Per cert, què elegant i guapa, la dona!
Aquest pollastre no era del Magnum? I la noia no era una de les nòvies d'aquell detectiu hawaià amb pantalons curts arrapadets?
Publica un comentari a l'entrada