dijous, 19 d’agost de 2010

EL PODER DE LES PARAULES

Quan ets petit tenir amics és gairebé el més important. A ulls d'adult una baralla amb la teva millor amiga pot semblar una tonteria però quan sents les paraules "ja no vull ser més la teva amiga", el món se't cau als peus.

Per sort, amb els anys aprens (aprenc) que les paraules se las endú el vent i que si algú (malapersona) et diu "ets l'amor de la meva vida" i l'endemà desapareix sense deixar altre rastre que el malet que sents  al cor, acabes d'aprende que el més imporant són els "fets i no les paraules" (maleït eslògan convergent!!!).

Aquest any he près decisions que m'han fet malet al cor. He deixat enrere moments, situacions i persones. La decisió ha esta dura però conscients, sempre aplicant el "fets i no paraules" perquè els pares, tiets, amics, etc no ho són sols pel fet de la paraula que els etiqueta sino que cal sentir-los com a tal.
Una mica més sola però més forta i sempre millor acompanyada.  
En Tohu segueix aprop.

30 comentaris:

Rita ha dit...

Ser valenta té la seva recompensa, pensa-hi. Segur que hi sortiràs guanyant!

Felicitats, rateta!

La RaTeta Miquey ha dit...

Un dia en parlaves, Rita, i et vaig dir que t'entenia. Felicitats per a tu, també. Grossos.

XeXu ha dit...

Aconseguir això que dius, si ho he entès bé, no em sembla trivial. Deixar enrere gent per ser conseqüent, per seguir el que ens dicta la raó, per més paraules que hi hagi pel mig, és força complicat, així que si ho has sabut fer, felicitats. Has deixat anar llast, vaja. Quedar-te amb els de veritat és la millor opció. Arrossegar rèmores, malauradament, és el que fem tot sovint.

Txisky ha dit...

La vida és com un globus, has d'anar deixant pes per poder viure-la, tot i que a vegades sigui a contracor!. Sort RaTeta

Cris (V/N) ha dit...

I si t'agobiéssis, surt a respirar blau, acluca els ulls uns segons, somriu, i camina nena, no deixis mai de caminar! Petons, preciosa :)

helena ha dit...

La familia no la pots escollir i la majoria de la gent és de trànsit.

Queda't amb els bons moments i intenta només recordar els dolents com a senyal d'alarma.

Jo ara estic com tu, però amb l'aventatge que no em fa por fer "neteja". Has de deixar sortir perque puguin entrar...


Petonets!!!

garbi24 ha dit...

Deixar enrrera qui no et convé és deixar de perdre el temps.

Noa Literal ha dit...

Exactament què vols dir? entenc que te n'has anat a viure a un altre lloc, amb algú especial? una nova vida?

Goculta ha dit...

Les paraules se les endú el vent (uf que sobadet això) encara que el vent en du de noves, aixi com noves experiencies i persones... el temps ho relativitza tot, és veritat. No pateixi que poc a poc tot torna al seu lloc.

Josep ha dit...

Ens hem de preocupar?

Senyor Merdevalista ha dit...

L'enhorabona. Amb els anys les postures van quedant clares i si hom tira una mica dels seus sentits, els qui duien màscara la van perdent. Vostè ha de poder triar les persones que la rodegen. Sovint és dur, sí, però s'ha de saber quan posar distància.
I sàpiga que això no la deixa més sola, al contrari. Perquè no hi ha pitjor solitud que pensar que estàs acompanyat quan en realitat tot és impostura.
Cuidi's, RaTeta.

Emily ha dit...

Sí, millor actuar que parlar tant. A la boca li fem dir el què volem...Ànim, RaTeta, no estàs sola, tens en Tohu :)

Dr. Muerte ha dit...

Sí sí, les paraules se les endúu el vent, però si s'és prou hàbil amb elles es pot ferir fins a extrems insospitats. Paraula de Muerte.

khalina ha dit...

Algunes decisions que fan mal poden estalviar dolors futurs més grossos.
Hem de sabler que es pot esperar de cadascú. No per demanar res. Però ser conscients de com és cada persona, i a partir d'aquí, decidir quin tracte hi vols o serà possible, estalvia maldecaps.

Endavant!
Per cert avui he vist unes quantes ampolles de verdejo. Sé que és, no l'he provat però

Llesca ha dit...

Molt bé senyoreta.

I si això no li acaba d'agradar sempre es pot comprar una casa amb un bon soterrani on poder ficar a la gent (vostè decideix en quin estat els fica). Ja no seran els seus amics, però els tindrà allà mateix! I tots contents.

fra miquel ha dit...

Com han dit més amunt...els amics els esculls tu, la família et toca!
Crec que tots tenim algun cas d'aquests.
I de sola res de res, que hi ha molta gent al mon!
I el més important: tens al Tohu aprop.
Petons

SUPER FELÍ ha dit...

rateta la millor del inframon dels blogs haha !!

Candela ha dit...

M'agrada la gent valenta com tu. Enhorabona i endavant!

el paseante ha dit...

No pateixis per la gent que has deixat enrere. El Veí no et convenia gens.

Vida ha dit...

No saps com t'entenc! Ànims i endavant.

mar ha dit...

arriba un moment a la vida que cal prendre aquestes decisions per poder seguir endavant i tot i que dolgui, després et sents molt millor...

petons i molta sort RaTeta!

La bruixa avorrida ha dit...

Et conec, si has dit prou és que ja no podies més, que ja ho havies intentat tot. Prendre desicions es molt dur però a vegades inevitable. Que sapigues que t'estimo molt. Molts i molts petons i abraçades i riures

Anònim ha dit...

Hi, rebzya, this my first post cvxcbxvcbed oxcte
[url=http://transworld.net/author/codeine/]buy codeine[/url]
http://transworld.net/author/codeine/

nimue ha dit...

una abraçada, bonica. Si algú no vol estar amb tu qui surt perdent és ell, això segur. B7s.

Filadora ha dit...

Ostres Rateta! ara mateix no sé que escriure.
He deixat gent enrera a la meva vida, i en alguns casos m'he penedit. D'altres no. Al dia d'avui sento que n'hauria de deixar moltes més. Tan difícil és entendre's els uns amb els altres??
M'algro si estàs millor. Una abraçada.

La RaTeta Miquey ha dit...

D'acord però, i quan et falla algú que és familia?

Josep ha dit...

Si és de la família, llavors són paraules majors.

En tot cas, si cap de les parts implicades va a un plató de televisió, tipus El diario de Putrizia, la cosa es pot redreçar.

Si és que algú la vol redreçar.

La bruixa avorrida ha dit...

Quan la decepció ve d’alguna persona de la família, es molt mes dur. Et dius perdonaré ,et sents millor, però hi tornen per que no volen adonar-se’n que t’estan fent mal i si els hi ho dius, tu ets una protestona, una amargada que només te’n recordes de les coses dolentes etc. Però no modifiquen la seva actitud i continuen fen-te mal . En algun moment s’ha de dir prou. En el meu cas estic per no tenir sentiments ni bons ni dolents cap a la meva família, no se si ho aconseguiré, estoy en ello. No se si et serveix de res. Ets una bona persona, tens i tenim dret a dir NO , a dir PROU.
Petonets

Filadora ha dit...

Si et falla algú que és família és més fotut, perquè els vincles de sang no es trenquen mai. Jo et diria que ho intentessis solucionar de totes totes. Sense deixar mai, d'intentar estar bé tu.
Una abraçada.

Alyebard ha dit...

Fotut si és família; però recordi: el que no em mata em fa més fort. Ànims i qualsevol dia igual es tornen a avenir.