diumenge, 12 de desembre de 2010

QUAN LES CANCIONS PARLEN DE MI

Diumenge d'una tarda de pont passejava per Olot. Havíem previst un vespre gèlid com havia estat la nit passada i per prevenció, vam comprar entrades per Copia Certificada (no em molesto a enllaçar rés) i amb ganes de passar una tarda agradable vam entrar al cinema. Als deu minuts de pel·lícula m'havia adormit. Trenta minuts següents el públic de la sala esbufegava. Segons després de que el protagonista pixés mirant al mirall, va acabar la pelicula. Un veí de fila del darrera va exclamar: "... púrria!" i nosaltres el vam aplaudir.

Sincerament: em poden explicar el que vulguin i com vulguin ara bé, m'ho han de fer creure. Per mi el cinema no és sols filmar un plano, el contraplano i el plano general. Cal explicar alguna cosa, amb paraules, amb imatges o utilitzant els silencis. Però darrera de les imatges, m'agrada veure i imaginar històries. Com sempre, la forma i el fons de les coses.

Ahir van proposar una peli de la que sols havia escoltat el comentari que era tipus Woody Allen (que no li vaig saber trobar per enlloc però calia etiquetar-la). Todas Las Canciones Hablan de Mi. És una petita joia. És preciosa. És l'ús del llenguatge audiovisual aplicat a una pel·lícula. Gaudeixes escoltant, veient-la i sentint-la. Desitges que no acabi i a cada moment li reconeixes el treball ben fet de tots els que hi participen (sé que és agosarat dir-ho). I per això és una petita joia.

Després, una xerrada llarga, honesta i plena de carinyo enmig de formatge, paté, melmelades, vi negre i brownie dóna per acabat un dissabte rodó.

 

Ah! i com si ens trobéssim al Rockefeller Centre, a casa avui ja hem donat per inaugurada la il·luminació de Nadal:

video 

Per cert, fa dies que, sense entendre perquè, no puc deixar comentaris en els blogs on cal tenir obert un compte de google. No me'l deixa obrir i per tant, no puc comentar. Pfffff!!!

10 comentaris:

Dr. Muerte ha dit...

Amb el seu text m'ha pujat el sucre.

Vida ha dit...

Vaig veure "Copia Certificada" fa un mes i em va passar exactament el mateix: hauria d'haver fet un post. Em va semblar insofrible. Jo crec que és la pel·lícula que més distància presenta entre el que diu la crítica i el que realment és.Una al·lota de la fila de davant ho va explicar ben gràficament: "qué coñazo!". Idò això.

Alyebard ha dit...

Gràcies per l'avís, així m'estalvio de veure-la. Provaré aquesta de les cançons.

garbi24 ha dit...

al final ho vas arreglar i almenys hi va haver final feliç.....Gràcies per avisar

Álvaro ha dit...

Ostres, mira que havia llegit comentaris positius sobre la pel·lícula... ara ja m'has descolocat.

Però una cosa està clara: quan algú diu sobre una pel·lícula que "es una obra reflexiva", "tiene una buena fotografía", "sus planos son sugerentes", "tiene pretensiones líricas", i algunes altres expressions... CUIDAO.

Jo ja m'he endut forces "hòsties" per confiar en films que la crítica posa fenomenal, i un cop els veig quedar-me en estat de mort cerebral als 10 minuts.

Salut!

fra miquel ha dit...

Ospa! ara fa temps que no vaig al cinema. M'has fet venir ganes de veure aquesta que diu que totes les cançons parlen de tu ;o)

Petons

PS: Els blogs on no pots comentar...abans si que podies?
Potser és un tema de configuració dels comentaris en el blog que no pots entrar... de tota manera de tant en tant Blogger fa el tonto.

glamboy69 ha dit...

Sens dubte "Copia Certificada" es un trunyaco infumable!
Jo no sé que ha enredat a la Juliette Binoshe a ficar-se en aquest soporífer muntatge

MK ha dit...

Ep! Si jo havía deixat comentàri aquí!
Petons guapa , la película , i el sopar i la conversa i després acompanyar-nos com a princeses amb carrossa a caseta.
Una nit cálida de ple hivern.

Sergi ha dit...

Quan hagi vist Tron Legacy 4 vegades, li tocarà el torn a la que recomana vostè.

el paseante ha dit...

Carai, Rateta. Feia dies que no entrava a casa teva, i només hi trobo felicitat. Mola aquest pre-Nadal que vas viure. Mola molt.