Hi ha dies en que els enviaries TOTS a fangar:
- al Que-Mana-Una-Mica que per fer la punyeta al Que-Mana-Més et fa repetir una feina ben feta i malgrat em rebenti, ho faig: sóc la Que-No-Mana-Gens.
- o a l'amic quan veus que no lluita per sortir-se'n tot i que podria ser immensament més feliç si de la seva vida allunyés la covardia
- o als que constament reviuen la censura que molts ja no hem conegut, oblidant que la llibertat d'expressió és un dret. I no, no contamina, fa pensar.
- o a la comunitat gris que prefereixen estavellar-se políticament abans que deixar de banda les ambicions personals, obrir una miqueta el cap i pensar en una ciutat real, amb personalitat i història, on vivim les persones. Si us plau, poden deixar d'enderrocar barris? Les Corts, Vallcarca... ens estàn buidant de referents!!!
En aquests dies és quan agafo les botes de caminar, enfilo muntanya amunt cap a Sant Medir sabent que al final m'esperen persones, calçot en mà, per xerrar de tot i de rés. I és quan munto un campament gitano ple de fum on passar la nit plujosa i on em desperto feliç, acceptant les presses del diumenge. "I a vegades me passa que t'estim i veig un dia que comença dins un camp de maduixes".
Una vegada més torna a sortir el plaer de les petites coses però tal i com va tot, si no gaudís d'aquests moments no sabria com tirar endavant el dia a dia.
6 comentaris:
Aquesta és l'essència, Rateta.
M'agrada aquesta cançó. Una abraçada animosa de dilluns.
cada dia pot tenir un munt de petits moments...cal buscar-los i aprofitar-los. Bona setmana rateta
P'arriba? O millor...
Sí, el "comentari" ha sigut fàcil i previsible... és que vaig una mica cansada, no m'exigeixin gaire si us plau.
la suma de petits plaers dóna molt plaer
a vegades no sé si és cobardia o desorientació ;)
D'altra manera no aniríem si ens governessin persones amb un mínim de coherència, de sensibilitat, d'altruisme i de seny. Com tu. Hauries de ser dels que Mana-Mana.
Publica un comentari a l'entrada