dilluns, 20 de juny de 2011

U-PUNT-CINC

De l'úpuntcinc a l'úpuntset sols van 2 milèssimes de qualsevol mesura que es vulgui utilitzar. A vegades ve d'aquestes milèssimes, mil·límetres o miligrams el fer o no alguna cosa. Podríem dir que la voluntat té mesura però no, no parlem de voluntat. Parlem d'esma.

Porto dies sense actualitzar però el cert és que continuo sense entendre el perquè en aquests moments el país vota a la dreta. M'he quedat sense esma. M'emprenyo i penso en el futur i m'horroritza imaginar-me'l. Patir per endavant no duu enlloc però cal ser previsors. Ara mateix, pateixo per endavant.

Dimecres, com cada dimecres, passava per la Ciutadella. Aquesta setmana no he pogut passejar-hi perquè els mossos m'ho han impedit. Mentre els mitjans de comunicació (????) informaven (?????) sobre com de malament ens portem els ciutadans, dins els murs del Parlament es votava una llei que fotien enlaire el que queda de l'estat del benestar. O no. Potser ara estic sent demagògica. O si. Potser els arbres no ens han deixat veure el bosc.


Dijous vaig fer una miniescapada per remullar-me. A la platja vaig de RaTeta Choni: sombrilla, tovallola doble i nevera amb beguda fresca. Gairebé estavem sols i un cop muntat el nostre "campament gitano" vam córrer a remullar-nos. Mentre som dins es col·loca un grup de joves al nostre costat, tovallola amb tovallola. 

Comencem a rondinar. 

Quan sortim veiem que entre ells i nosaltres hi ha una distància de 5 centímetres de separació, tipus llauna d'anxoves. Extranyats donat els quilòmetres i quilòmetres lliures de platja (bé, molts metres) que hi ha, traslladem (emprenyats) el nostre campament 50 metres més enllà. Rondinem "mira que no hi ha platja que s'han de posar aqui, mira que són jetas, que no tenen més platja", etc, etc. 

M'aixeco i vaig cap a ells.

De bones maneres els dic que si no els importa un altre dia,  donat les amples dimensions de la platja (i  si no els molesta), si podrien no ficar-se sobre les tovalloles d'algú altre. Els nois, machitos, "oye, que la playa es de todos, que os habeis ido y nos hemos sentido culpables y no somos culpables de nada, que la playa es de todos y que por culpa vuestra nos hemos sentido mal y que la playa es de todos". "Per suposat!" dic "i per això hem marxat nosaltres, però un altre dia, crec que posar-se sobre d'algú no són les maneres però que cap problema, si creuen que ho han de fer, que ho facin". L'única noia que estava entre ells s'aixeca i em diu: "tens raó, noia... ho sento, no ens hem donat compte". "Cap problema! moltes gràcies i perdona" li dic i ens acomiadem amb mirada sincera.

De l'úpuntcinc a l'úpuntset sols van 2 milèssimes de qualsevol mesura que es vulgui utilitzar. Podíem haver callat i estar tota la tarda remugant, fent mala cara als veïns de tovallola. Podíem haver-nos cridat i  insultat però vam optar per plantejar el problema i resoldre'l. Crec que aquesta és la manera humana i madura de solucionar els conflictes. Almenys, sempre que ho tinguem a l'abast.

Ep, i si no ens veiem abans, bona Nit de Sant Joan!!

13 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

No sé, madona RaTeta. Sospito que no us vindrà de nou que digui que actualment intentar buscar les diferències entre dreta i esquerra és un exercici absolutament inútil. Fora de l'ús del llenguatge, del tipus de dialèctica o de la suposada ideologia, els membres de la classe política i els partits que els aglutinen estan tots tallats pel mateix patró. No vull dir amb això que no sigui inquietant veure un mapa tan blau. Però tinc la impressió que si per contra fos més aviat roig, les conseqüències tampoc serien gaire satisfactòries.
Quant al diàleg, només és útil si hi ha un interlocutor disposat a mantenir-lo. Fa bé. Jo fa temps que he perdut la paciència i ja l'hagués dita grossa.
Cuidi's.

Txisky ha dit...

S'ha de deixar que el filldeputisme polític el pratiquin els professionals: per a que votar partits que en la teoria pertanyen a l'esquerra i quan ho posen a la pràctica volen ser com els de dretes?.

Noa ha dit...

Jo no hegués tornat per dir-los que una altra dia guardessin distància. M'hagués canviat de lloc i punt. Però com que hi ha hagut un final feliç, la felicito per la iniciativa.

garbi24 ha dit...

el problema bàsic és que hi ha molta gent que raona...però molta no. I aquests últims només entenen les garrotades, molt trist però real

MK ha dit...

Res dona , sortir de l'aigua i tot arribant ,prendre la tovallola , previa comprobació del vent i sacudir tota la sorra , eixugar-se a consciencia i tornar a estendre la tovallola , agafar la pala i la galledeta ,tornar a l'aigua , omplir la galleda , tornar a la tovallola ,tornar-se a eixugar , tornar a buscar més aigua , seure , posar-se a fer flams de sorra , tornar a l'aigua , fer unes "bombes" , tornar a la tovallola , sacudir-la,,,radio , portaveu una radio..no?..
uns vuit minuts els hi donava jo , deu com a màxim.
I si es queixen ...Ah!se siente , haver pedido muerte..!
De política avui no en vull parlar , però vendría a ser el mateix..

el paseante ha dit...

Vas tenir sort que no eren una banda organitzada d'atracadors albano-kosovars. M'imagino la Rateta Choni davant quatre armaris de dos metres per dos metres i plens de tattoos.

Txell ha dit...

Nena quant de temps!!!!!!

Ja veig que tot va be, m'enalegro, bon sant Joan!!!!!!!

Petonasos!!!!!!

zel ha dit...

Hihi, m'he vist retratada quan m'emprenyo per si s'asseuen damunt la meva tovallola, que n'hi ha que gairebé ho fan...

I d'això de les dretes, ja saps que ho comparteixo.
Muaks!

Emily ha dit...

Si em veus a la platja, lluny de mi! porto el Bruc, que borda, juga a pilota, s'espolsa l'aigua damunt les tovalloles i fa forats a l'arena. A que mola? ;)
Ah, i fumo i no paro de parlar, tu mateix...

fra miquel ha dit...

Et felicito, RaTeta. Jo soc més de marxar i no dir res, però reconec que hauria de començar a fer com tu. Ja n'hi ha prou de que els cara-dures es surtin amb la seva impunement.
La tècnica de MK també m'ha agradat ;o) També la de Emily, però jo no tinc gos...

Mantenir els politics a ratlla...això ja és més complicat.

Bon estiu, si no ens veiem.
Petons

Violette ha dit...

en el meu cas, del deupuntcinc al deupuntset van unes quantes ragazze mooolt impertinents... quan vulgui tornar al deupuntcinc, t'aviso RaTeta, jo com el frare sóc més de marxar... això sí, remugant durant una bona estona... grrrr pfff ssst mmmnyanyà, orjjjj quinaràbia!!!

El veí de dalt ha dit...

Quatre hòsties ben donades i llestos, collons! I si no, els deixes anar el Paseante que segur que els deixa anar un conte dels seus i te'ls adorm a tos d'avorriment.

iaiapunkarra ha dit...

Això també em va passar a muntanya, a un estany, no hi havia prou roques per tothom com perquè hagués de venir una família i se'ns posés a la roca del costat nostre, només a uns 3m.