divendres, 16 de setembre de 2011

NO PROGRESSA ADEQUADAMENT

Uns dels avantatges de viure en un barri ple de gent d'altres països és que ho tens fàcil per provar menjar exòtics. I avui, aprofitant que arribava aviat a casa, he pogut preparar el sopar i menjar-lo calent i no reescalfat del matí com ve sent habitual.


Total que mentre preparava un Kaang Daeng de sobre (per anar-nos acostumant si mai s'hi ha d'anar) he encès la tele per comprovar què tal li va al Cuní. Després de dos mesos desaparegut he pensat que deuria tenir ganes de ser mirat i jo, obedient, m'hi he posat. No és un individu que m'agradi i tot i que li reconec la seva capacitat de comunicació, els modes, la sobèrbia i la seva petulància em molesten.

I no m'ha decebut gens. Durant els cinc minuts que he resistit he presenciat el chorreo de cal deu que els ha caigut als seus col·laboradors (esportius?) per opinar sobre les declaracions del Guardiola (oju, tots dempeus)... però un chorreo, chorreo, tant que ni qui els rebia s'ho acabava de creure. 

I he pensat que el periodista és un mal educat amb una important manca de consideració cap al seu públic perquè malgrat els anys d'experiència que té, ara comença una etapa on s'ha de tornar a guanyar l'audiència sense comptar que la gent ja el coneix i per això ser grosser cridant com un posseït. Cal mantenir les maneres i ser humil, tot un repte per a ell.

Total que en aquesta primera avaluació "Cuní, necessites millorar"

11 comentaris:

garbi24 ha dit...

Aquesta gent li costa i costara molt baixar-se el llisto.......

Peròquèdius! ha dit...

jo no puc amb ell, i no he pogut mai... em va encantar quan va tornar d'EEUU i li havien fotut el lloc... és un maleducat-prepotent que no mereix ser un personatge públic. Dóna mal exemple!

Violette ha dit...

Com si l'hagués vist!! No el suporto!

maria ha dit...

Doncs a mi m'ha agradat. I la veritat és que m'he tornat a enganxar en el seu programa.

Josep ha dit...

Del Cuní no en diré res, perquè no he vist el seu nou programa.

El que sí que destacaré és la teua frase del principi: "Uns dels avantatges de viure en un barri ple de gent d'altres països és que ho tens fàcil per provar menjar exòtics".
Anem a pams:
1) La majoria de catalans viuen a barris i pobles plens d'estrangers. Estrangers rics (Calella) o pobres (Sant Cosme).

2) Cal ser estranger per a regentar un restaurant de cuina no catalana? Quants frànkfurts hi ha a Catalunya? I quants d'aquests frànkfurts estan regentats per alemanys?

No diré res dels que fan cuina medieval.

La RaTeta Miquey ha dit...

Ep garbi24, i això que sent baixet com és no li hauria de costar gens (ho diu una que encara és més baixeta!!!)

Això és el que jo demano, Peròquedius!

... no té prou charme, no, Violette

... si, maria? por-qué? por-qué??? ;)

Josep no sé on vols anar a parar però tot plegat és molt, però que molt més senzill: on abans vivia podia comprar botifarra de St. Esteve de Sesrovires i xoriço de Jaén. Tots dos productes estàn ben "asentats" a les meves cartuxeres... deliciosos. Ara puc comprar fàcilment menjar xinés, preparats per fer pastissos escocessos, chucrut alemany, salses angleses o preparats indonesis. Els frankfurts, pizzes, burritos i falafels també. I ja està, no vulguis veure res més del què hi ha.

Noa ha dit...

A mi el que em va sorprendre un dia va ser veure el Cuní de jove. Era guapot!

Dr. Muerte ha dit...

Què s'esperava trobar en un programa del petaculs del Cuní ?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Plas, plas, plas...

el paseante ha dit...

T'he imaginat tornant cansada a casa en un taxi aeri, obrint un sobre de menjar pre-cuinat a mil.lers de kilòmetres i engegant la tele amb el comandament a distància. He pensat en Blade Runner. Si recordes la peli, en una de les primeres escenes surt el Harrison Ford comprant uns fideus al carrer a un xinès amb qui no s'entèn.

I del Cuní no en puc dir res perquè no l'he mirat mai.

surfzone ha dit...

Jo em quedo amb el plat de sobre. Millor que el Cuní.