divendres, 14 d’octubre de 2011

FANTASMES!!!

Ara fa més de vint anys ja plegava de treballar a les nou del vespre. Com la feina era fora de la ciutat, agafava el Seat Panda (compartit amb la meva germana i la mare), recollia els companys i junts "baixàvem a Barcelona".

Un dia la Núria, una companyia constant d'aquests vespres, va dir: "t'has fixat,  cada dia ens creuem amb aquest cotxe!".

Diria que era un Seat 1400A com el de la foto, d'un gris metal·litzat, que circulava a una velocitat lenta però constant. Tant lenta que ens permetia veure com davant  anava un xòfer amb gorra de plat i asseguts al darrera una parella, una a cada banda de la finestra: ella amb el cabell blanc recollit i la bossa de mà sobre les cames i a ell no el recordo. Si sé que eren germans d'una família "vinguda a menos" (què com ho sé? ho sé i prou).

Durant molt temps, molt, ens creuàvem cada nit a la mateixa hora. Però el més estrany era que tot i anar per autopista, en un moment determinat el cotxe DESAPAREIXIA. Vist i noy vist. Sortia de Barcelona, ens passava pel costat però quan jo el seguia pel retrovisor JA NO HI ERA. El més greu, el dia que realment em vaig espantar va ser quan el vam veure avançar SENSE cap conductor davant!!!.

Sé que us pensareu que o m'havia pres alguna cosa o que tinc ganes d'explicar-vos un conte o bé que vull fer-me la misteriosa. Però no. Us dic la veritat, el que jo realment vaig veure!!!

Ara ja no treballo amb la Núria però avui l'he escrit recordant-li l'anècdota que tantes vegades vam viure juntes i la seva resposta no m'ha agradat gens:

Ai RaTeta, Back to the eighti'es? el recordo perfectament! era com de color  blau verd gris, o blau cel, un Dophin i el perdíem de vista sempre al mateix lloc, i clar, és que li posàvem molta fantasia RaTeta, Nosaltres ens fèiem la pel·lícula totes soletes, sense l'ajuda de ningú. Ens deixàvem anar pel tobogan amb la imaginació. Tinc la sensació d'haver-lo vist alguna altra vegada temps després. Però, estimada, no ho veus "lu" que t'acabes d'inventar ??? que el vam veure sense conductor???? Però TIA!! com vols que el veiéssim sense conductor? Jo crec que el vam veure sense la parella, o que el conduïa algú diferent, però........SENSE CONDUCTOR?

I davant aquesta negació jo em pregunto com pot ser que s'hagi oblidat del dia que, mortes de por, vam veure com el cotxe avançava sense conductor.

12 comentaris:

Violette ha dit...

Ara m'has fet venir un calfred... Mira que si la despistada és la Núria...?
Quan et passin coses de por, RaTeta, resa un parenostre abreviat i bufa enfadada imitant els gats, es veu que això ho espanta tot!

Alyebard ha dit...

Rateta, diges-li a la teva amiga que deixi la medicació i segur que recorda al cotxe fantasma.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

O ella anava molt pet, o be hi anaveu vos... De tota manera pensi que acaba d'encetar una llegenda urbana.

Emily ha dit...

Que bo :) Jo crec que sí, que anava sense conductor. O ell anava molt estirat, i la seva parella estava ajupida, fent ves a saber què, jeje. És lo més lògic :P

Josep ha dit...

Desapareixia allà on hi havia una eixida de l'autopista?

Quina és la teua alçada, la del teu vehicle i la de l'altre vehicle? Segons com fos de baix l'altre conductor, és normal que no el veiesses. Per no parlar dels inconscients que busquen coses per la guantera o el terra del vehicle.

Misteri resolt?

garbi24 ha dit...

M'hagues agradat veure si el paren els mossos.....sense conductor....:-). Hi han moltes coses inexplicables, pero crec que no cal donar-hi gaires voltes

el paseante ha dit...

Jo et crec, Rateta. Una vegada també vaig fer un post on explicava tres experiències amb fantasmes a Barcelona (sempre de nit) i la gent tampoc em va creure massa. Ja s'hi trobaran un dia i llavors direm que no ens ho creiem nosaltres. S'hauran de fotre :-)

El veí de dalt ha dit...

A tot li diuen amigue, ara...! I tant que el conduïa un fantasma! La ciutat n'és plena, a tot arreu!

Anònim ha dit...

Ningú se n'ha adonat que la Núria només està intentant negar la realitat perquè SAP MÉS DEL QUE DIU! raTeta, desconfiï de la Núria... segur que si li estira la llengua li acabarà dient "en ocasiones veo muertoooos". Avisada està.

Muerte

commuter ha dit...

Jo et crec RaTeta, perquè als meus companys de viatge i a mi ens va passar el mateix anant cap a Girona per la N-II farà uns 10 anys. Teníem al davant una espècie d'autocaravana/tanc mooolt antiga i atrotinada, de color beige clar i amb matrícula anglesa fent unes ziga-zagues sospitoses i en avançar-la vam veure que no hi havia ningú a cap seient!
Vam al-lucinar i ens vam allunyar el més ràpid possible!!!

Peròquèdius! ha dit...

aquests cotxes van sols, no necessiten de pilot, se saben la ruta de memòria... fins a l'infinit i més enllà! Ànimes viatgeres....

Gerònima ha dit...

Potser la Núria necessita creure que tot en aquesta vida té explicació. I així se sent més segura.
No t'hi enfadis guapa!
Patonets!