Doncs resulta que com passa cada Sant Jordi no tens clar quin llibre escollir. En tens tres o quatre al cap, veus diverses portades guapes que ni que sigui per mirar-te-les, te les enduries a casa (em passa el mateix amb les etiquetes de les ampolles de vi) i escoltes les recomanacions del senyor llibreter de confiança que tens (un llibreter de confiança connectat per Facebook al que segueixo amb delir per ser valent i aconseguir el seu somni).
Al que anàvem. Que resulta que tenia un títol al cap, que el fullejo i m'agrada i que a més, me'l recomanen. I jo va i, xula de mi, per tots aquests motius, penso: "aquest segur que me l'acabo llegint, busca'n un altre". I me'n regalen un altre.
Arriben les vacances i em diu una amiga que no dorm llegint-se el llibre que jo no havia volgut. "Passa-me'l plis" li dic, "de seguida que l'acabi RaT".
I ara que l'estic devorant, llegeixo en les seves planes la narració dels meus últims cinc mesos. Estic a la plana 163 de les 332 que té, i a cada full pendent espero llegir alguna cosa que no hagi viscut i no, de moment això no passa.
I penso que potser m'hagués anat bé llegir-me'l abans malgrat res del que està escrit en el llibre ni tampoc en la vida hagués canviat.
