dimecres, 22 de març de 2017

NO TE RINDAS


Us ha passat mai de conèixer a algú que sempre està com a trist o deprimit? i que, a aquestes alçades de la vida, creus que no li pots preguntar "què et passa, dona?" per por al "i tu que n'has de fer?" o a no saber com ajudar a desenteranyinar el batibull de desitjos o sentiments frustrats, però que no per això deixes d'admirar el seu enginy, el seu discurs, la seva capacitat... però sense poder intervenir, t'arrossega per tot aquest fangar. 

A mi sí.

I és que avui, a mesura que ha anat passant el dia i no rebia la trucada desitjada, hagués acabat enviant-ho tot a rodar. Sort de Benedetti. 

Feliç Dia Mundial de la Poesia.

“...no te rindas, por favor no cedas,
aunque el frío queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aún hay fuego en tu alma,
aún hay vida en tus sueños
porque cada día es un comienzo nuevo,
porque esta es la hora y el mejor momento.
porque no estás sol@, porque yo te quiero.”

8 comentaris:

pons007 ha dit...

Potser no es que estigui trist, es que el seu estat per defecte, no tothom ha de ser efusiu, no?

Gerònima ha dit...

Que bonic aquest poema de Benedetti!

I sí, coneixia un noi que sempre em donava la sensació de trist. I no tenia prou confiança per preguntar-li res. Però de cop, un dia, canvià com una mitja. I ara sempre que el veig, el veig bé. :)

Així que... sempre amunt!

Una abraçada!

Oliva ha dit...

LA RENDICIO,N'ES SEMPRE UN ABANDONAMENT...A VOLTES ES UN RESPIR PER TORNAR A LA LLUITA...AMUNT ELS CORTS¡¡¡.

Lleixes ha dit...

Però te l'estimes o no?

RaT ha dit...

Si és que no parlo sols d'efusivitat Pons007, sinó que any rere any i en veu alta, es queixa de tot el que la envolta, de dies per oblidar, de gent que la decep, de que tot el que el seu món val poc la pena. I jo començo a pensar que no sé per quins set sous, en el fons creu merèixe's més.

Sóc del parer que la vida no va de justícia sinó d'aprofitar i reciclar allò que o bé busques o bé et ve. I, ojocuidao, sempre pot venir molt pitjor.

No m'atreveixo a demanar gaire sinó a intentar gaudir el que m'arriba, propiciant trobar-ho. Segurament tiro a beneita.

Geronima, és una part del poema però generalment tot el que escriu és PRECIÓS. Petonets preciosa.

Oliva... un respir... un "tornem-hi que no ha estat res". I a seguir vivint.

Lleixes a EllA MOLT, a ELL també malgrat que a vegades sigui aspre, rude i difícil.

Anònim ha dit...

Qué ha pasao Paco?


Txisky

Josep ha dit...

Llegir poesia ajuda, però escriure'n allibera. Prova-ho!

Laura T. Marcel ha dit...

Has sentit a parlar de les relacions tòxiques? Doncs si aquesta perona t'arossega cap al seu tris terreny, no ho permetis. Allunya't d'ella, no et convé, que de penes ja té cadascú les seves i el que cal és veure i viure la vida en colors, no en blanc i negre.
Benedetti sempre és garantia de voler fer un pas endavant!