dilluns, 15 de maig de 2017

ELS TIETS DE LES AMÈRIQUES


Acabo de fer una cosa que no sé quines conseqüències tindrà, una acció que pot marcar la meva vida futura per bé, per mal o que senzillament no la destorbarà.

Amb aquests estris tan moderns que ens ofereix internet, he intentat connectar amb els descendents d'aquell tiet de les Amèriques que més un tenim i no coneixem. De fet dubto que ells sàpiguen de la nostra existència.

Ells i les seves aventures (complicades, de misèria, guerra, gana i política feroç) van formar part dels contes que l'àvia ens explicava quan érem petits: ens parlava dels tiets vivien a una cova del Parc Güell i que no sortien del llit per intentar amagar el fred que patien o de la tieta que va arruïnar dos marits, un banc i una fàbrica. O de l'altra tieta, la rica, que vivia a la Masia del Josepets (i és que la RaTeta malgrat emigrar, remugar i renegar, és una gracienca de cos i ànima que enyora profundament els seus carrers, les seves botigues, els seus malnoms, els repicons a les portes i la seva filosofia).

Els contes de l'àvia eren els de dia perquè els d'abans d'anar a dormir eren les aventures als hortets de Sants de quan el nostre pare era petit: les lluites a pedrades contra el carrer Jocs Florals, el fet d'anar a collir figues per dissimular la gana comú de la postguerra, els crits dels veïns avisant que anessin els magatzems amb la "cartilla" del racionament, que els acabaven d'omplir o com ell escurava el plat del veí petit de pis, també rellogat i que de tant menjar-ne, havia avorrit les farinetes... vida de misèria vista pels ulls d'un nen prou feliç, el meu pare. 

Fa anys que hagués hagut d'escriure el missatge que acabo d'enviar. Potser ni tan sols l'obren però sabia que ho tenia pendent i em dolia no fer-ho. Ara sols queda esperar que la llegeixin i vulguin saber ells de nosaltres.

7 comentaris:

Josep ha dit...

Vas errada en un punt: els americans coneixen (intenten conèixer, paguen per conèixer) millor els seus orígens europeus que la majoria d'europeus.
Com a negoci que és, també hi ha estafadors (per un mòdic preu els ofereixen títols nobiliaris d'un avantpassat oblidat), així com activitats complementàries. A part del turisme d' orígens, alguns estudien gastronomia i llengua del país dels avantpassats. Hi ha més gent interessada en aprendre el gaèlic escocès als EUA que a la pròpia Escòcia.

Goculta ha dit...

arrels, branques, esqueixos... en definitiva tots cerquem alló que ens és comú. com si ens manques quelcom....

joan gasull ha dit...

ara toca esperar, el que si és segur que de mal en voler saber no n'hi ha

pons007 ha dit...

Ja ens diràs si responen

Oliva ha dit...

UN TIO A LES AMERIQUES¡¡¡,QUINA BICOCA...BE JO EN TENIA UN,A MEXIC,COSES DEL EXILI DEL 39,PERO VA TENIR DUES FILLES,QUE HI FAREM,QUE HORES D'ARA VIUEN A CULICAN(SINALOA),I SON UNES CUSINES MAGNIFICAS.HANS TINDRAS INFORMATS?

Glo.Bos.blog ha dit...

És bonic mantenir vives les arrels, tot i que les branques estiguin alullades. Penso que totes les famílies tenen algun parent que emigrà a Amèrica amb l'esperança de prosperar. Jo en tenia a l'Argentina, però ja fa molt temps que varem perdre el contacte.

Laura T. Marcel ha dit...

Com em ressona la teva història!Jo tb hi tinc parent que una vegada ens van venir a veure i tot però després tot és tant lluny i les nostres vides tant distants que ho hem anat deixant córrer i ara tornem a estar sense contacte... De moment no tinc la necessitat de saber-ne d'ells ni l'energia per a fer-ho. Potser algun dia se'm desperta el cuc.
Que et vagi bé a tu amb els teus.