I tot ha començat a partir d'aquesta tassa tant preciosa que dimecres vaig comprar a Diagonal Mar. Ahir ajusto la sala on treballo, preparo un te Genmaicha, pujo el volum dels Stereo Flo i a viure (no vaig encendre un cigar xq no fumo).
Aclaracions: - el cor sols pot esser vermell. De fet, cal que ho sigui ;). Va bé que els alumnes ho aprenguin. - no duc calces vermelles ni altre roba interior d'aquest color. No m'agraden, ho sento. Sóc de cotó i colors o bé clarets o molt foscos ;) - Farrutx fa moooolts anys tenien unes sabates vermelles a un preu prohibitiu que encara ara hi somnio. - els pares abats??? una espècie a extingir... em quedo amb els frares, sols... - dels '80 sols temo les "hombreres" (altrament conegudes com a "muscleres") i les mànigues "murcielago". Anem a Studio54? - per arribar a etapes vermelles calen molts i molts pastissos en forma de cor. És un suggeriment. - Hi han galliners que solets s'esveren.
Sabeu? m'agrada comptar amb tots vosaltres. Sou l'hòstia.... que dic, la re-hòstia!!!! (RaTeta, no siguis malparlada!!!)
Un bon color! Jo trobo a faltar la meva cafetera vermella, preciosa, bonica, una mica atrotinada... però, vermella. On ets? (m'hi ha fet pensar la teva foto! ;) )
Benviguda al món de les monocromies, els bitonals i el que carai sigui això.
Els africanistes de la blogosfera, potser per daltonisme, potser per allò de l'esperança, ens vam quedar clavats en una etapa, i d'allà no ens hem mogut. Això sí: lletra petita, que vesteix millor les imatges.
Tens un blog encisador, tan arial i tan... vermell.
14 comentaris:
"...rouge comme mon coeur."
Així acaba el poema sobre colors que llegeixen aquests dies els meus nenets adorables de 1r d'eso.
Ja explicaràs, no?
parles de roba interior, RaTeta?
:P
visca la passió del roig. i els vuitanta (molt i molt meus també) tinc la impressió que mai van marxar. eren, com a molt, a l'estanc buscant tabac.
Així que...Ara et reconeixerem pel carrer per què aniràs amb un vestit vemell? (i escotat)Sabates vermelles? I els llabis de roig passió?
ejem...
Que fas aquesta nit?
Buenu, se m'han escapat un parell de lletres aquí la repetició:
Així...Ara et reconeixerem pel carrer per què aniràs amb un vestit vermell? (i escotat)Sabates vermelles? I els llavis de roig passió?
Que fas aquesta nit?
fra miquel
Fra Miqueeel... Què diran els germans??
Sssssh!! Violette, no cridis! que el pare abat no et senti!
Bé, la veritat és que el pare abat no sap ni tan sols que existeix això d'internet. Al segle XVII, que és d'on vinc, ni s'ho podien pensar.
Per cert, ara que penso, si de fet el Prior de l'Ordre de Sant Joan a Perpinyà sóc jo mateix!
A veure si m'animo i un dia d'aquests posteixo una mica de la meva història.
Petons guapa!
PS: Ep! que si vols venir amb la RaTeta, també vestida de roig, jo encantat! Podria repassar una mica el francès, que el tinc rovellat ;-)
Així m'agrada...El gris deixa'l per un altre que ja n'has tingut prou.Ara vermell! Que maco^-^.
Has esverat el galliner, Rateta :-) M'agrada el teu pensament i la fotografia.
I tot ha començat a partir d'aquesta tassa tant preciosa que dimecres vaig comprar a Diagonal Mar. Ahir ajusto la sala on treballo, preparo un te Genmaicha, pujo el volum dels Stereo Flo i a viure (no vaig encendre un cigar xq no fumo).
Aclaracions:
- el cor sols pot esser vermell. De fet, cal que ho sigui ;). Va bé que els alumnes ho aprenguin.
- no duc calces vermelles ni altre roba interior d'aquest color. No m'agraden, ho sento. Sóc de cotó i colors o bé clarets o molt foscos ;)
- Farrutx fa moooolts anys tenien unes sabates vermelles a un preu prohibitiu que encara ara hi somnio.
- els pares abats??? una espècie a extingir... em quedo amb els frares, sols...
- dels '80 sols temo les "hombreres" (altrament conegudes com a "muscleres") i les mànigues "murcielago". Anem a Studio54?
- per arribar a etapes vermelles calen molts i molts pastissos en forma de cor. És un suggeriment.
- Hi han galliners que solets s'esveren.
Sabeu? m'agrada comptar amb tots vosaltres. Sou l'hòstia.... que dic, la re-hòstia!!!! (RaTeta, no siguis malparlada!!!)
A vegades va bé canviar de color el que sigui...
Un bon color! Jo trobo a faltar la meva cafetera vermella, preciosa, bonica, una mica atrotinada... però, vermella. On ets? (m'hi ha fet pensar la teva foto! ;) )
Doncs si, mai. Calen canvis ni que siguin de color.
Thera ja la estàs buscant!!! és un bon moment per usar una cafetera vermella!!
Benviguda al món de les monocromies, els bitonals i el que carai sigui això.
Els africanistes de la blogosfera, potser per daltonisme, potser per allò de l'esperança, ens vam quedar clavats en una etapa, i d'allà no ens hem mogut. Això sí: lletra petita, que vesteix millor les imatges.
Tens un blog encisador, tan arial i tan... vermell.
salut i dirhams
atles de partícules
Publica un comentari a l'entrada