Sóc impacient. Almenys és el que diu en Tohub, assegurant que en això ens assemblem. I si, segurament m'agraden les coses ara i d'aquesta manera però sé esperar... impacientment però assegudeta en un tamboret de fusta, si pot ser de tres potes i fet per l'avi (que era ebanista).
Sec.
Miro. M'espero. Moc el peu. Llegeixo. Busco.
Sec.
Moc el cabell. Miro. Pregunto. Escolto.
Sec.
I sempre pensant que el que vindrà serà encara millor (per sort) del que ha estat fins ara. Apareixen èpoques grises mal resoltes per moments vermells que pretenen imposar-se. Però parlant, escoltant, oferint el millor d'un mateix i sentint fa que si, que aquests moments siguin reals.
Tinc indicis que antics i nous propòsits tiraràn endavant. Personals i col·lectius. I no perquè s'acabi el novembre, que a mi si que m'agrada. Sino perquè amb tenacitat, esforç, espera, il·lusió i amor comença realment la nova dècada. I l'hivern. I tot, tot anirà millor.
10 comentaris:
segur que sí, bonica
ooh! que optimista! m'encantaria compartir aquesta certesa amb tu però m'agrada tan poc l'hivern...
Doncs esperem que es compleixi.....
la il·lusió et permet començar a disfrutar del triomf ja.
Carai, Rateta: quina injecció d'optimisme en vena. S'agraeix. Un petonet.
I tan rateta,ja veuràs com el color vermellós acabarà predominant en les nostres vides.Una abraçada guapa!
Per cert, molt bon gust musical^-^
Doncs és clar que sí! I espero que els expliquis!
AMEN
Que segons em van ensenyar de petit, vol dir; així sigui.
Petons
optimisme en vena, sí senyor!! perquè les coses s'han de prendre així, que si no apareixen úlceres, mals humors i altres problemes.
encertadíssima la selecció musical!!!
petons!!!
Doncs "manos a la obra" tots plegats, que tot és posar-hi ganes!!
Publica un comentari a l'entrada