divendres, 5 de març de 2010

RAMBLEROS

Aprofitant que avui no ha plogut, he anat a fer un volt per Barcelona. Per la Barcelona que els graciencs diem "anar a Barcelona" és a dir, a les Rambles. M'hi encanta caminar quan la primavera comença a fer gestos d'aparèixer i millor si la marinada bufa cap a la Plaça Catalunya i omple d'olor de mimosa tot el passeig.

Aquesta primavera suposo que serà força dura per molts però cada vegada estem més aprop d'ensortir-nos. 

S'ha fet tard i he parat a Can Culleretes a sopar. Vell però no caspós. Antic, digne i de menjar seriós. A la sortida m'han fet veure la carpa que hi ha tocant a Colom: Rambleros. Sols per l'espai ja val molt la pena  entrar-hi però a sobre el contingut és interessant: la Montserrat Carulla jutjant el moment  quan les Rambles era el centre neuràlgic de l'activitat política i social de Barcelona, defensat per Joan Oller i fiscal·litzat per la Victòria Pagès amb música en directe d'en Toti Soler. Tanca l'espectacle en Paulovsky. D'acord, reivindicatiu i un pèl melacòlic (no m'agrada la paraula melangia) però sincerament curiós i interessant. A més gratuït (almenys avui).  

Fora, amb els toldos impresos d'imatges dels 70, em recordaven els matins de dissabte dibuixant el cartell de Volem l'Estatut.


La banda sonora, per suposat, Gato Perez. Passen els anys i demostren que aquest geni rumbero era, a més, un visionari.

6 comentaris:

el paseante ha dit...

Quina nit més xula. El proper dijous aniré a veure gratis aquest espectacle (diré que hi vaig de part teva, eh?). Espero que no plogui. Un post molt bonic i engrescador per acabar el dia. Gràcies, Rateta.

Remitjó ha dit...

No li agrada la paraula "melangia" i en inventa una de nova, "melacolia".

Va tenir vostè una nit compleTeta, no? O li va quedar alguna cosa a fer?

Nadna ha dit...

Barcelona también es un interior... Yo me entiendo.

Besos envidiosos.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

AAAh, així és això el "xiringuito" que han muntat al final de la Rambla? Interessant.

nimue ha dit...

jo tinc ganes de dedicar-me una bona passejada per Barcelona un dia de sol...

El veí de dalt ha dit...

Anirem a Ramblejar...(saps?, una confessió: quan era jove; vull dir, una mica més jove que ara; moltes tardes (feiners o festius) anava a la Rambla pel simple gust de passejar-m'hi; de dalt a baix un parell de cops. Sempre hi havia algun esdeveniment a mirar; algun racó a aturar-se; alguna gent a saludar.)