dissabte, 20 de març de 2010

AL BELL MIG

Fa dies que no sopem juntes i hi han moltes coses de que xerrar. La veig preocupada i pregunto si tot va bé, la feina, ell... si, si.. M'explica que ja ha fet quatre hiverns que estan junts i que si, que tot va bé, que s'estimen, riuen, s'ho passen molt bé junts. Però que fa dies que no s'acaba de trobar, que sent que no està a l'alçada. I que tampoc el troba. Està trist, preocupat, cansat. Que ella sempre ha pensat que estimar és fàcil però que no comptava amb que, a vegades, els problemes no venen de dins sino que, de cop i volta el passat immediat apareix i costa batallar contra ell. No sé que dir-li. Però té raó: el present es composa de passat i de futur.


Mentrestant hi ha qui, amb els meus estalvis, vol posar guapa (¿?¿?¿?) la Diagonal i qui se sent atacat perquè la Mònica Terribes exerceix la seva professió. Si us plau, llistes obertes a les properes eleccions JA.

5 comentaris:

garbi24 ha dit...

Cal començar de zero, treballar per el pais i no preguntar-se si la Terribas esta mal o ben servida!!!

Albert B. i R. ha dit...

En situacions així, el millor que es pot fer és parlar. Quan més aviat es trobin i ho resolguin, millor.
El tema Terribas, l'home aquell mereix totes les desqualificacions que se'ns passi pel cap.

El veí de dalt ha dit...

Tu presenta't, que jo et voto!

Senyor Merdevalista ha dit...

Mossènyer Albert B. i R. l'ha clavada: una bona conversa pot ser una bona solució per al problema de la seva amiga.

el paseante ha dit...

Aisss, innocent. Llistes obertes, dius. Què canviarà?