Per casa els pares corria una enciclopèdia de deu volums amb el llom gris i lletres daurades. En aquella època sovint els deures d'escola obligaven a buscar definicions i val a destacar que les meves eren força originals ja que la majoria de nens tenien la GEC i tots coincidien en el tema de deficinions, tots menys una altre nena i jo que érem les "rares" que tampoc tenia l'GEC.
Si tot estava en silenci, els matins de cap de setmana, okupava el be preciat que era el sofà i damunt seu passava les planes de qualsevol volum de l'enciclopèdia, descobrint noves paraules que potser mai usaria o vides de persones que potser mai més he recordat.
Ara em continua agradant descobrir el passat a traves de persones i llocs guardades en imatges antigues, quan més velles millor. Serà que des de la perspectiva del s.XXI tots anem sobrats però m'agrada descobrir-hi matisos d'innocència, intentant imaginar-me que deurien estar pensant les persones anònimes que hi apareixen, cap on anàvem, qui els esperava o quina vida han tingut.
Aquest matí he tornat a jugar, ara amb l'enciclopèdia que és el "YouTube". He recordat les primeres campanyes de propagada política, els primers visionaris, alguns deliris de grandesa, personatges històrics, moments quotidians o la moda que arribava "de fora" quan els nostres avis eren joves.
I he descobert a dues dives de quan encara se'n podia ser: les actrius Mae Murray (famosa per ser "The Girl with the Bee-Stung Lips" i model de referència de joves actrius que volien convertir-se estrelles) i Tallulah Bankhead (famosa per frases com "Mi padre me advirtió sobre los hombres y el alcohol, pero nunca dijo nada sobre las mujeres y la cocaína"). Les seves biografies o la d'altres actrius oblidades de l'època traspuen bogèria, ganes de viure, d'experimentar en persona... de gaudir dels aires de canvi i llibertat que respiraven. M'adono que realment tot està inventat i que autocensurar-se el mínim és una assignatura que cal seguir estudiant.
I per acabar Rodolfo Valentino. Serà l'edat, serà que estic tova però avui he descobert què és tenir sex-appeal:
PD si teniu temps i ganes mireu els enllaços.. tots tenen un no-sé-que...
9 comentaris:
Ai raTeta,
quina records que m'ha fet eructar ara voste...tardes passant els fulls de l'enciclopedia Monitor i de l'enciclopedia visual Combi amb les seves ilustracions a dues tintes...m'ha posat molt nostalgic voste.
(perdoni els accents)
es el que te acumular anys, cada vegada tenim més records a repassar i ens posem més nostàlgics.
A mi m'has fet recordar el plaer de llegir una enciclopedia, de petita m'encantava, ara ja...ni tan sols en tinc cap a casa...putu internet.
Tinc pendent mirar els links.
Quin flashback! M'encantava, encara m'encanta; llegir les enciclopèdies. Per tenir glamur hauré de ser en blanc i negre?
certament com ha canviat tot amb internet! De petita no m'ho hagués imaginat mai!
Realment és molt millor que 1.000 enciclopedies
Quin túnel del temps!
Tot i que la "Monitor" també estava a casa, jo no era de mirar-me-la massa. Pels deures d'escola i poca cosa més. Però les fotos antigues si que m'atreien. I a casa hi havia una calaixera plena. M'encantava remenar entre les fotos i trobar oncles, avis, amics d'aquells i del altres que no coneixia ni coneixeria mai. Encara hi deuen ser :o)
No tinc temps però ja he mirat els enllaços ;o)
Abans les coses anaven més a poc a poc...Al principi de la fotografia, per fer-te un retrat, t'havies d'estar una estona quiet!!!
Gràcies per portar-nos al túnel del temps, RaTeta
B7s
Com que tenia temps i ganes m'he mirat tots els enllaços.
Quina enyorança...
Si t'agraden les fotografies dels galants passats de moda, mira't el flickr del VdeD :-)
Publica un comentari a l'entrada