dimarts, 26 d’octubre de 2010

MUSIC RULES OUR WORLD

La vaig conèixer quan em va descobrir el seu racó de la Provença i es va convertir en la meva guia de viatge un final d'estiu de potser ja fa un parell d'anys. Recordant Saint Rémy... Salons... Les Alpilles... retorna l'olor de l'espígol que, de manera química o natural, omple aquells paisatges.

Ara, com a filla d'Atticus i amb una freqüència de "treure's el barret", segueix oferint el que sap, el que té, sempre interessant i amb una feina darrera. Tot sopant l'acabo de llegir i melancòlicament (serà el dia) m'ha fet recordar els meravellosos The Housemartins. Els nostres records són força semblants (quina discoteca és aquesta de la que parles? encara existeix el Plataforma??) i regirant l'enciclopèdia virtual, he trobat això:

 

És una bona manera de dir adéu al dilluns 26 d'octubre, no? cerveseta, intent de seguir la cançó i el peu anat fent clap, clap... què, balles? vaaa, avui si, no?


(petonets, Marta)

7 comentaris:

Mike Tracking ha dit...

El "London 0 Hull 4" dels Housemartins és un veritable disc de culte. I sens dubte, la música és una part importantíssima del món i de la vida (almenys de la meva)

Tinc molt mal caure ha dit...

Plataforma, House Martins... mmm, tots plegats començem a tenir una edat: m'ha agradat que a algú li agradés recordar els House Martins!

Alyebard ha dit...

Nena dolenta, quin cony de flashback que he tingut!. ( però m'ha agradat)

el paseante ha dit...

I on la podem llegir aquesta filla de l'Atticus?

atticus' daughter ha dit...

Ostres, Rateta, moltes gràcies, m'he posat vermella de llegir això!!! Mil gràcies pel suport que sempre m'has mostrat, n'estic molt agraïda!!! Perdona que no t'hagi dit res fins ara, estic a València a un congrés i fins demà no torno, ja t'escriuré alguna coseta més quan arribi a Barcelona!!!

Un petonet!!!

atticus' daughter ha dit...

Nena, com el promès és deute, et dec un comentari com cal. Em vaig quedar de pedra llegint aquest petit homenatge que has fet al meu blog, i no et pots ni imaginar la il.lusió que m'ha fet veure que t'he portat tants records amb aquesta fantàstica cançó. Em fa encara més il.lusió que de manera silenciosa donis tant de suport al blog i que t'agradi tant el que escric i proposo, suposo que moltes de les cançons que fico no les coneixes, però espero que t'agradin. No sé si serà pel que vas escriure, però dimarts vaig tenir bastantes visites, tot i no haver postejat cap cançó, moltes gràcies pel link.

Ah, i la discoteca que dius sí que existeix encara, però no va ser a aquesta on la vaig sentir, sinó al Sidecar, una petiteta que hi ha a plaça Reial.

Ay, una altra cosa, a la cançó que vaig postejar ahir hi feia una petita referència a la Provença, perquè va ser en aquell viatge on vaig conèixer al cantant. Passa-t'hi que potser t'ho recorda.

Un petonet molt fort!!!

La RaTeta Miquey ha dit...

Vaig veure això de la Provença, atticu's!!!! i em va fer gràcia, si...
Un petò molt gros per a tu, també!!