dijous, 11 de novembre de 2010

LA CANÇÓ QUE M'HAGUÉS AGRADAT ESCRIURE (2)

Sento la música i els peus comencen a moures però escolto la lletra i penso com seria de diferent si en Gato continués miolant.

Rumba dels 60's (Romesco, 1979) de Gato Pérez

Un matí de primavera del que aviat farà dotze anys
arribava a la ciutat per la porta que té al mar
en un "barco" transatlàntic des d'un continent austral
un xicot viatger que duia una gran curiositat.

Molts amics en la distància havia hagut ell de deixar
tot un món intens de festa que solia freqüentar
la seva ciutat gegant coneixia pam a pam
i aprenia del carrer les qüestions fonamentals.

Un ambient cosmopolita i d'una gran activitat
va sorprendre gratament aquell noi al arribar,
quasi 30 anys captiva no havien pogut canviar
a l'enèrgica ciutat que començava a despertar.

Emigrants i forasters inundaven els carrers
en un cóctel demencial de turistes amb obrers
obert i càlid el cor dels seus habitants
es nodria des de sempre de tradicions ben diferents.

Hi ha gitanos i jueus
valencians i portuguesos
andalusos i argelins
mallorquins i aragonesos
i unes Rambles que van plenes
de fecunda humanitat
un oasi de tolerància
impossible d'amagar

Copa a copa descubria els seus recons més amagats
en extenses caminates a les hores escolars
un itinerari ric de xerrades i de bars
des d'el Tibidabo al mar i del Besós al Llobregat.

5 comentaris:

Eli ha dit...

Veig que estem musicals, avui!!!
:-D

Alyebard ha dit...

Què gran el Gato!

Dr. Muerte ha dit...

Si seguís miolant es cagaria en la puta mil vegades, es tallaria les venes i diria "puta merda de ciutat, macagumlaputa". Ho diu la meva bola de vidre, no pas jo.

el paseante ha dit...

Vols dir que hi havia tanta multiculturalitat en aquells anys com ara?

La RaTeta Miquey ha dit...

I tant Paseante!!!