dilluns, 29 de novembre de 2010

LABYRINTHS vrs MAZES

Dissabte, amb un mocador gris ple de penjolls que dringuen quan es mouen enrotllat al coll, vaig enfilar el Passeig de la Circumval·lació direcció al CCCB amb la bici desmontable (i plegable): cada 200 metres, la cadena es desmonta.

Amb el Tr3sC entrava gratis a l'expo "Per Laberints". El laberint és un lloc inquietant que, en certa manera, encara ara m'aterroritza pensar que no sabré trobar la sortida... com la vida mateixa.

L'exposició és curiosa i em va permetre conèixer tres coses: la diferència en anglès entre Labyrinth i Mazes, el Memorial "El Ojo que Llora" (un grup escultòric preciós construït al Perú i el llibre que li van escriure a Borges a través d'un laberint: de les coses més maques que mai he vist:


Confesso no haver llegit a Borges però ara és un bon moment per posar-m'hi.
De tornada vaig comprar pa a un forn de la Barceloneta. És on compro la farina per fer el meu pa però mai havia provat rés ja cuit. I si, és tant bo com diuen.

La nit va ser maca, amb deu dones dins el meu petit recinte de 25 metres quadrats. Vaig obrir la veda del fumar i encara avui tot fa pudor a fum però vam crear el clima adient (dones que fumen i parlen de tu? je je). De fet, ara que treballo en una cova fosca i solitària, em reconforta veure tantes persones juntes.

Avui he collit sis quilos i mig d'arbequines. Tal i com hem van recomenar, esperava que fós la lluna vella de novembre per collir-les però crec que he esperat massa perquè ja començàven a arrugar-se. De totes maneres seràn boníssimes, faltaria més!

I de passada, he votat. I els meus no han guanyat. Sincerament tampoc sé quins ho són. Però crec que aquest tampoc sabran trobar la sortida. I mentrestant, el PP es frega les mans.

10 comentaris:

Dr. Muerte ha dit...

Si que li ha donat de sí un sol dia. Jo amb trinxar dues carcasses humanes ja m'hi he deixat la tarda sencera...
Els meus tampoc han guanyat, i no podré veure la Mairena dient "soy puta y mi coño lo disfruta" al Parlament. Una pena.

garbi24 ha dit...

enhorabona per aprofitar tant el temps....així s'ha de fer.
Política....ara ja no cal parlar-ne més ara cal veure què és el que fan

Vida ha dit...

La millor crònica del dia electoral que he llegit fins ara. M'apassionen (i m'atemoreixen) els laberints.

Alyebard ha dit...

Bona jornada electoral, molt ben aprofitada. Recomanes l'exposició?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Recordo un dia en un laberint .. decididament fan respecte.

helena ha dit...

Ens has de dir quin forn de la barceloneta és? jo hi vaig viure un temps i dissabte passat en un atac de nostalgia em vaig comprar una samarreta de "República independent de la Barceloneta". A aquesta vull anar...

Robertinhos ha dit...

No han guanyat els teus però tampoc els meus que no són teus i tampoc meus perquè són com els teus però sense ser meus i.... what a maze!!!!

Com estàs guapa?
idem que helena...quin forn?

La RaTeta Miquey ha dit...

Si que recomano l'exposició tenint en compte que no és espectacular sinó que cal fixar-se en les cosetes petites. A mi em va agradar però és senzilleta.

El forn??? i jo per què enllaço enllaços, eh, eh??? pica sobre la paraula "forn" del post i ja veureu, ja!!! i si hi aneu a comprar, aviseu que anem a fer un aperitiu a la plaça, no?

La RaTeta Miquey ha dit...

Per cert, Dr, què feia caldo, amb tanta carcassa???

el paseante ha dit...

25 dones en 10 metres quadrats!!! (o era al revés?) Això sí que és un laberint de cames.

PD: Les arbequines les fas amb aigua, sal, fonoll...? Diumenge passat encara vaig collir les darreres pomes golden que quedaven orfes en els arbres.