dilluns, 14 de febrer del 2011

BATALLETES DE DIJOUS

Dijous passat i davant els últims aconteixements, en Tohub i jo sortíem de treballar passades les deu de la nit. Una mica cansats i nerviosos xerràvem d'Egipte, d'ètica i de nosaltres. En Tohub es preguntava si trobaríem algun lloc on "ens donessin de sopar" (expressió que sempre em fa gràcia) i vaig recordar un restaurant de l'Av. Sarrià / Diagonal on havia vist un menú de nit de 13€. Catalans i en crisi, vam arribar-nos-hi.

Entrem i al fons es veuen taules plenes. Esperem a la barra d'entrada i com no apareix ningú, entrem al menjador. Incòmodes enmig de persones sopant, esperem que algú ens atengui. Un senyor vestit de negre amb cada d'agobio i parlant per telèfon passa per davant, representa que no ens veu (com quan en un bar no hi ha manera de que ens vegin per demanar el 2n cafè). Nosaltres el seguim i tornem a la posició inicial, és a dir, a esperar a la barra d'entrada mentre escoltem la seva conversa telefònica:

"... si quieres pastel lo traeis vosotros... no, no, te lo digo pa que lo sepas... que aqui no tenemos pasteles.. que lo sepas... y sed puntuales.."

Penja el telèfon i continua d'esquena nostre. Esperem. Al cap d'una estoneta es gira i ens pregunta: 

- "¿para cenar?"
- "si"

Agafa tres cartes (una de vi i dues de menjar) i amb la mateixa cara d'agobio i sense mirar-nos, es posa a caminar. El codi après ens diu que millor el seguim. Passem de llarg del menjador amb taules (plenes i buides) i ens porta a "un apart" on hi ha una taula al costat del WC i de cara la paret on deixa les cartes. En Tohub li diu si no en té cap altre que no sigui al costat del WC ni de cara a la pared (la RaTeta es passa el dia en una cova fosca i necessita tenir camp visual quan surt).

- Imposible
- Hombre, pero ahi hay esa, y esa, y aquella, y allí... y estan libres!!!
- No puedo... y si viene alguien? son de 4 y vosotros sois 2
- Hombre.. pero hay muchas vacias y a estas hores, todas no las vas a llenar...
- No puedo... y si viene alguien? son de 4 y vosotros sois 2
- ... es que salimos de trabajar y nos apetece no estar en este rincon...  
- No puedo... y si viene alguien? son de 4 y vosotros sois 2
- mira Tohub, deixe-m'ho còrrer. Al sr. no li surt (dels collons) canviar-nos de taula, eh que no pot, sr.?
- No puedo... y si viene alguien? son de 4 y vosotros sois 2
- doncs això, ja ens quedem en aquesta taula

Agafo la carta i em poso a mirar. En Tohub, cabrejat, diu que a ell li surt de marxar. A mi també. Ens aixequem i marxem, acomiadant-nos del senyor-de-negre-agobiat que ens segueix amb la mirada. Un cop al carrer ens trobem davant de tres pizzeries i sense saber perquè, escollim la més clàssica.

- buenas noches, que podemos cenar?
- por supuesto, siéntese donde quieran
 La cosa rutlla
 - ¿saben que van a querer para cenar?
- si, unos espaguetti al pesto
- y yo, unos a la vongole". Y para beber un Viña Sol
- ui no, mejor un Viña Esmeralda
- es que no nos apetede un vino tan dulce
- nada, nada, mucho mejor un Viña Esmeralda
- bueno... es que...
- que no, que no,  un Viña Esmeralda!!
- ... hombre...
- Tohub, deixa-ho. Sr. traiganos lo que usted crea
- nada, nada, les traigo el Viña Sol... pero muchichichissssimo mejor el Viña Esmeralda

Al cap d'una estoneta curta ens porten els plats. El d'ell fumejant però el meu tant la pasta com la salsa estan fredes. 
 
- perdone camarero, le importaria calentar un poquito el plato? es que la pasta esta fria!
- ui no, imposible, no se puede calentar.... por la salsa, sabe?
- pero... es que la pasta esta un poquito fria... toque, toque
- pero el pesto NUNCA se puede calentar, no, no
- es que me gusta el plato caliente
- no, el pesto se come frio
- perdone sr. ME PUEDE CALENTAR EL PLATO?
- es que no le va a quedar bien!
- pues nada NO ME GUSTA PERO ME LO VOY A COMER FRIO PORQUE Vd. ME LO DICE
- bueno.. no... si no le gusta... ya se lo calentamos... pero la salsa NUNCA se debe calentar...

I ara, quatre dies més tard, jo em pregunto: per què hi ha persones que ens fan la vida tant difícil?

 
PD per cert, ahir vaig aconseguir posar-me rímmel a les pestanyes tot tancant la boca... un dia positiu?

9 comentaris:

Dr. Muerte ha dit...

Això li passa per anar a events socials com "un sopar". Comanda per internet, que t'ho portin a casa i a pendre pel sac.

Txisky ha dit...

Més crisi hi hauria d'haver per tancar negocis de gent tant inepte!. Jo sóc tú i m'hagués posat a fumar mentre amb l'altre mà ho denunciava als mossos!.

Garbí24 ha dit...

uns bon embotits iberics unes torrades i a casa que s'està molt bé...en vistes de l'exit

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Expliqui com s'ho va fer amb això del rimmel..

Emily ha dit...

Ni idea, RaTeta, del per què la gent ens fa, fem, la vida complicada :)

Josep ha dit...

No són cambrers, són Enginyers Tècnics en Logística Nutricional

MK ha dit...

La propera fas un sinpa , tot posan-te el rimmel mentre xino-xano vos arribeu fins a la porta.

el paseante ha dit...

Doncs a mi al Via Véneto o al Gaig em tracten prou bé. Potser heu tingut mala sort. I com ho fas això del rímmel? Jo sempre poso boca de nina inflable, noia.

khalina ha dit...

Jo crec que sempre m'he posat el rimmel amb la boca tancada.

Trobo que aquests senyors no tenen clar que "el client sempre té la raó"... Perquè, que més li donava escalfar-te la pasta? Com si hi volies sucre cremat a sobre!