dissabte, 26 de març del 2011

NO VOLIEU UNA ACTA DE SECRETARIA?

Vaig arribar a l'escola a 5è d'EGB i per aquest fet era una de "les diferents". Potser per la dificultat de ser-ho, tota la vida he arrossegat manies, tics i sentiments de marginació que si no els hagués tingut hauria viscut encara molt millor.

A mesura que m'he anat fent gran sempre he evitat al màxim situacions de pseudo-marginació estúpides, d'aquelles que qualsevol grup genera per així sentir-se més poderós front al que acaba d'arribar: el més imbècil fa gràcia al líder del grup i ja el tenim afegit,sempre i quan sigui capaç d'enfotre's de tonteries, però importants si es vol ser reconeguda la seva pertinença. A vegades es pot ser molt cruel i empetitir a la persona, d'altres l'ajuden a ser més forta.

Tot això per dir que la setmana passada una colla d'amics ens vam juntar per anar a menjar bunyols de bacallà. Som amics que no fa gaire que ens coneixem però tot i així, es respira un carinyu latent. Sabem de les nostres vides per una afició tonta que tots tenim, una casualitat. I si havíem de ser 8 (per exemple), vam acabar sent 14: que si porto a una amiga, que si vindrà la meva germana, que si el cosí baixarà directament, que si hem recuperat aquell que fa temps que no veiem, que si el marit ja és un més... Faltaven alguns, no sobrava ningú i la Barceloneta anava plena de gent menjant bunyols i bevent  mojitos.

Tots vam anar afegint gent a la trobada i mica en mica es va crear una escalfor que no m'he tret de sobre en tota la setmana.


9 comentaris:

el paseante ha dit...

Coi, quin maldecap. I ara què en faràs de tota aquesta gent? Deuen menjar, i ocupen espai (físic i interior).

RaT ha dit...

Que guapu ets, Paseante!!!!

Garbí24 ha dit...

ara s'ha de buscar la manera de cremar els bunyols....;)

rhanya2 ha dit...

Això és el més bonic de tot... Aquest sentiment de carinyu, aquest m'importa un pitu qui ets, d'on vens, on vas però estic de conya al teu costat. Això és impagable, de fet és gratuït... però molt valuós. Moltíssim!

khalina ha dit...

realment hi va haver molt carinyo

Molon labe ha dit...

Umm, diuen que quan un nota l'escalforeta dels altres és que està molt fred... i no sé si és massa positiu això...

MK ha dit...

Escalforeta tota...però els mojitos estaven fluixets.

fra miquel ha dit...

Fluixets dius, MK?
Serà que jo no sóc de veure alcohol, per què només d'olorar-los ja anava pet ;D
I si, hi havia una escalforeta molt agradable.
Un petó

Filadora ha dit...

Aquest m'ha agradat especialment! :)