dilluns, 12 de setembre del 2011

D'ALLÒ DE QUÈ PARLÀVEM

Arribo d'un cap de setmana alegre, tranquil i senzill, un cap de setmana on (tonta de mi) conec l'existència de la la locució beatus ille que m'arrossega a locus amoenus. Arribo del poble, representació real pròpia d'aquestes figures literàries i em trobo amb dos missatges tristos, fins i tot un pèl desesperats: les coses no rutllen com han de rutllar i els enganys estan a l'ordre del dia. No parlem de temes sentimentals o espirituals. Parlem de pur materialisme, del què abans dèiem "peles... dinerets...". La feina escasseja, els comptes més i el pitjor és que no saps què dir, ni com ajudar ni què fer. Sols et surt "això és una merda" però penses que millor callar i que ho digui l'altre, que té més dret, que és qui ho pateix.

I quan se t'acaben els arguments i les idees, fa una mica de por. Perquè saps que en el passat no han fet volar coloms sent irresponsables. No. És mala sort i mal moment. El què dèiem, d'allò de què parlàvem, una merda.


I enmig d'aquest melodrama em connecto a facebook i trobo material fresc: sort en tenim d'aquest gran showman del panorama català que era, és i serà en Jordi Pujol. Es pot estar en acord o desacord amb la seva ideologia, política i/o manera de fer però el que NO es pot negar és el seu domini de l'espai i l'empatia que té amb el públic. Llàstima que hagi escollit ser polític i de dretes perquè hem perdut el què hagués pogut ser un dels referents de l'humorT català.

Clica aquí si vols gaudir d'uns moments d'humorT.

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

En aquests casos jo tampoc sé què dir. Sobretot per què de moment (toco fusta) vaig aguantant el tipus, sense passar estretors. Potser estic tenint sort...
Jenifer és la meva cançó de l'estiu

http://bancambvistes.blogspot.com/2011/08/no-me-la-puc-treure-del-cap.html

Li vaig escoltar per primer cop a la "flautista" Que és jove i està a la última. I se la vaig copiar...
Fa bé el president a fer broma. Hi té dret per al·lusions...
I és el que tu dius, si no s'hagués dedicat a la política...

petonets

Alyebard ha dit...

És un comunicador nat

el paseante ha dit...

Ja el vaig escoltar aquest monòleg del gran Pujol. Tampoc hi combrego, però és un animal polític. Ara tenim gent molt mediocre. Així anem.