diumenge, 15 de gener de 2012

L'HUILE NOUVELLE EST ARRIVÉE

La setmana dels ponts de desembre vaig passar per davant la cooperativa del poble del costat.

A l'octubre havien estat extremadament cruels passejant l'olor d'oliva premsada per tot els racons del poble i fent-nos esperar als entusiastes de l'oli Siurana, un mes i mig abans de poder tastar.

Així que tant bon punt van entrar les garrafes de cinc litres a casa (encàrrecs, la majoria), vaig posar el drap de la cuina com a caminodemesa, el tovalló a mode de pitet i el plat blanc de porcellana (dels d'abans, aquells de pedra) davant meu. Vaig asseure'm amb l'esquena ben recte i del saler de cuina vaig agafar un polsim de sal que, delicadament, va deixar anar sobre el centre del plat.  I obrint la garrafa amb les dents (juro que no hi ha altre manera de fer-ho), vaig deixar caure un regalim d'oli de primera premsada a l'esquerra del plat i un altre regalim l'oli verge a la dreta. I pessigant el xusco de pa vaig anar sucant-lo ara a la dreta, ara a l'esquerra, intentant decidir quin dels dos m'agrada més. Impossible determinar-ho.

Respecto aquest líquid des que collíem les olives del troç de vinya i el meu pare anava a premsar-les al molí, de nit. Serà perquè sucar el pa amb oli encara calent, acabat d'aixafar, àcid i amargant m'evoca masses records que cada any, poc abans de Nadal, tinc una cita molt especial davant la cooperativa agrària plena, encara, de pagesos. És quan determino que, per fi, l'hivern ha arribat.

12 comentaris:

Pais secret ha dit...

Aquest que expliques és un plaer inconmesurable.
T´ho diu una collidora d´olives d´estar per casa.

Salut!

garbi24 ha dit...

els bons records sempre son un plaer i el sucar....també.
Ara aniré a sucar un tall de pa....ummm

fra miquel ha dit...

De petit, menjava pa amb oli a tota hora :o)
Un plaer indescriptible!
Mmmmm!!!

B7s

emily ha dit...

Que guapa ets :)

el paseante ha dit...

Rateta, a qui ensenyarem tot el que hem après dels nostres pares? Els meus nebodets crec que són més de mantegues que d'olis saborosos.

Alyebard ha dit...

Un gran plaer! tot i que jo tinc més tirada per infantesa a l'oli de la variant "llei de Cadaqués" el siurana no arribava.

Josep ha dit...

Jo el tinc dels sogres, garriguencs.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

i a mi que no m'agradava gens l'oli del poble... ara però tinc 10 litres guardats com or ;-)

Xenia ha dit...

nyam nyam ... amb pa de xocolata te que ser... ainx!!! quina gana!!

Ricard Sampere ha dit...

Jo cada any em proveeixo de varies garrafes per "passar l'any"... Els dos darrers anys, oli de Cabacés.. Però també alguna de la Bisbal de Falset...

No és el meu primer producte... però quan vaig a la recerca de Priorats, el segon producte que agafo és l'oli..

La RaTeta Miquey ha dit...

Haurem de passar-nos receptes d'olives, Pais secret: quines herbes uses???

Suquem, suquem que el món s'acaba garbí!!! ;)

I ara per què no, fra Miquel??? això s'ha d'esmenar!

TÚ MÉS, emily!

La meva ataca la mantega si hi ha salmó fumat. Però pensa que va crèixer devorant torrades amb allioli... si, serà una dona perillosa, Paseante!

Caldrà provar-los Alyebard i Josep però difícil de millorar al de Siurana!

Ni a mi les magdalenes, Mikis... i ja veu, ara mateix!!

i un parell de granets de sal sobre, Xenia... un pecat!!

Tu si que en saps, Ricard... tu ets perillós!!! (per cert, seguint les teves indicacions he provat els callos i el Cruixent de peu de porc de Can Roca: ara tinc michelins però cagundeu, què rebons!!!)

Ricard Sampere ha dit...

Petits michelins, poc importen si es gaudeix de valent...

Quin lloc més curiós això de Can Roca eh?.

Salut!