dissabte, 21 de gener de 2012

MENJADES DE TARRO DE La RaTeta

Sempre penso que sóc de petits detalls. Una vegada una cosa (de persona) em feia espectaculars regals però no m'estimava gens. Amb el temps he comprovat que tampoc s'estima a ell però d'allò vaig aprendre que no necessito grans coses sinó que se'm guanyen amb un petit gest, un moviment, una aclucada d'ulls, una complicitat... En sentit negatiu, però, també se'm perd... amb el mateix: un pensament, un gest, una mirada poden fer que tot l'encant s'esquerdi, fins i tot es trenqui.

Fa poc, a partir d'un petit gest temia que s'hagués esquerdat una mica allò que poquet a poquet havia anat creixent. Perquè el fet d'estimar les petites coses no treu que un sigui egoista, o que pensi que sempre té la raó i costi claudicar. Però llavors és el moment de parar a pensar en les vegades que segurament també has (he) fet mal, sense voler, per defensar-te, protegir-te o sentir-te millor... curiós... però, jo també he fet mal? si.

I per sort recordes les persones/la persona que han/ha estat generosa amb mi, que amb constància han volgut continuar al meu costat, que per continuar estant aquí no han volgut tenir en compte els meus detalls "dolents": inseguretat, egoisme, impulsivitat.. irracionalitat... intransigència... I ho agraeixo.

I és que hi han coses que mai es podran trencar i persones bones.

Per tant, deures que sempre tindré pendents o, dit d'una altre manera, coses a no deixar de aprendre MAI: saber passar de les coses que realment no tenen importància.

11 comentaris:

el paseante ha dit...

Ets un angelet. I no t'ho dic pas de broma. M'agrada molt la teva manera de fer, de viure, de pensar, d'escriure, de sentir.

Xenia ha dit...

Tinc un cartronet sobre la taula, en un palet amb pinça, per recordar-me exactament això, i diu "L'odi neix amb la raó, l'amor en el dubte".
Petonet, wapa.

Violette ha dit...

Al final queda qui queda... I qui queda per sempre esdevé un tresor.
Hi ha res més bonic per col·leccionar?
:)

fra miquel ha dit...

Si. Tots tenim relliscades. De vegades fem mal sense adonar-nos.
El més valuós, però, és adonar-se, pensar-hi. Fer-nos perdonar i perdonar les petites faltes dels altres quan, com dius, son coses sense importància.
I a més:
Subscric tot el que han dit per aquí dalt ;o)
petons

Josep ha dit...

Tanca els ulls, respira fons i pensa-hi amb calma.

garbi24 ha dit...

vivim en una balança....hem de cercar sempre l'equilibri.
Val la pena trobar-lo!!!!!!!

gatot ha dit...

les coses són com són, RaTeta, i venen com venen: hi ha amistats que tornen després de 20 anys com si no hagués passat el temps i d'altres que després de vint anys se'n van en un moment amb la certesa que mai podrà ser res semblant si tornessin...

El que compta és ara i aquí. I ja veurem el futur què ens porta.

Bona setmana.

Dr. Muerte ha dit...

Fins ara porta 7 comentaris de MERDA que bé podrien ser obra d'un psicòleg argentí dels collons.
Doncs bé, que aquest sigui el vuitè comentari tipus "la vida és un riu pel que flueixen les persones com zurullos de claveguera".
Fillsdeputa...

Queta Ripoll de Matafaluga ha dit...

Jo ja no m'estresso per res, i si per despistada ensopego amb la mateixa pedra penso que tal dia farà un any. Total, a qui li importa?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Ara m'ha tocat.

La RaTeta Miquey ha dit...

Ai Paseante.. em tiro rots, sóc repelenTeta, ordenada, tossuda... lluny, lluny d'angelets. Però moltes gràcies, de veritat.

Buf, Xenia, vaya afirmacions! no sé si estic del tot d'acord... n'haurem de parlar intensament, llana en mà!

Si que és molt maco obrir la caixa de tresor, Violete, si!

I si no ens adonem de les relliscades, que ens avisin per esmenar-ho. Un petó MOLT gros, fraret.

Fet, Josep!!!

I tant, sempre, sempre a la recerca de l'equilibri garbi24!!

Si gatot, és curiós aquest fet. Bona setmana per a tu, també.

Ductó no sé pas que dir-li... però home, no els insulti que no li diuen pas a vostè... tot són bones vibracions

Jo, si puc, prefereixo arreglar les coses, Queta. Pur egoïsme, ho reconec, però necessito viure tranquila.

Ai Tiquis... que tova i fràgil és!