dijous, 26 d’abril de 2012

TRISTESA ABSOLUTA

Hi ha dies tristos, immensament tristos. Dies d'aniversaris tristos, dies de cabrejos, dies d'ofec, dies que no entens el què t'envolta, dies que deixaries de lluitar, dies que parlaries massa, dies que la RaTeta deixa de ser-ho una estoneta. Dies injustos. Dies de merda.

Feia temps que es veia venir però això no ha impedit que avui hagi estat un dia immensament trist.



(La RaTeta porta dies sense publicar gaire, tot i tenir moltes coses a dir. Però com la majoria són agres, tristes i tots las vivim d'aprop, no cal repetir-les. Però oju! La RaTeta tornarà.)

22 comentaris:

Barbollaire ha dit...

eiiii, RaTeta...

una abraçada llarga?
una bosseta de eptons dolços, dolços per acompanyar?

Barbollaire ha dit...

òbviament volia dir petons

Francesca ha dit...

Sigui el que sigui, t'abraç per si pot servir un poquet de consol.

Palimp ha dit...

¡Ánimo! Por malos que sean los días, hay amigos que te quieren. Ya vendrán mejores tiempos.

fra miquel ha dit...

Ai! No estiguis tristona RaTeta!
Vols uns petonets? Una abraçada?
Aquí estem pel que necessitis! :o)
petons i abraçada hehe
:o)

maria ha dit...

Vols una bossa de patatetes d'aquelles un pèl saladetes per animar?O provo amb caramels de sucre o un cotó fluix rosa.Una abraçada guapa.Anima't molt!

carina ha dit...

Bonica, quin greu em sap que et trobis així, quan et vaig conèixer em vas inspirar aquell bon rotllo de les persones amb una aura positiva i brillant a sobre seu. Tant de bo, passi aviat aquesta tristesa que sents i que remuntis aviat, i si no pot passar ràpid de cap manera, que els de la teva vora, els que t'estimen de veritat et facin molt costat i moltes abraçades. des d'aquí molta força

martí ha dit...

I tant que tornarà, quan baixi del Tibidabo :-)


oju: els estadis de tristesa extrema són refotudament necessaris i saludables, però només estan permesos en períodes no superiors a les 40 hores. Prengui'n bona nota.

La RaTeta Miquey ha dit...

ei!!! MOLTES GRÀCIES!!! ostres... que maco el que em dieu tant aquí com per mail...

És un estat de tristesa sobretot laboral. Però ja sabeu que les ordres s'han d'acatar i no permeten opinions i/o objeccions. A vegades les decisions no són justes i tot i que no em toca directament, no hi estic d'acord. I com no puc anar a dir-ho a la cara de qui voldria, vinc a dir-ho aquí...

Tot i així em quedo amb els vostres petons, abraçades, bons desitjos, patates i consells. Gràcies!

joan gasull ha dit...

Ànims rateta que no et pugui la tristesa....no es res més que un sentiment manipulable

Josep ha dit...

Ànims!

Eli ha dit...

Ai les coses laborals.... Rateta, no em de permetre que ens prenguin l'alegriaaaaa!!!!!

Un petonàs guapa!

khalina ha dit...

Rateta boniqueta, t'envio una abraçada que intenta fer-te sentir una mica millor. muassss.

Esperem les teves històries quan vulguis.

Tot el tema feina actualment és desastrós. Uns perquè no en tenen i els que la tenim per les injustícies, amenaces, coaccions, pors a perdre-la... Però bé, pensem que a Blogville no existeix això, per tant, fem-hi una passejada i prendre distància almenys una estona de tota aquesta podridura

el paseante ha dit...

Quan te'l creuis pel passadís li expliques un acudit de l'Eugeni (lo saben aquel que diu...) i ja te l'has guanyat. Anima't, Rateta.

Laura T. Marcel ha dit...

Ens toca viure moments durs però hem de ser forts i no perdre la nostra essència. També tenim dret a enfadar-nos i a estar tristos, però ens hi podem instal·lar aquí. T'envio petons de papallona per a animar-te i no deixar-te ensopir.

fanal blau ha dit...

De vegades cal deixar sortir la tristesa...perque marxi...No sempre és fàcil, però acaben per entrar d'altres emocions més plaents...
Un petó i una abraçadeta, bonica!

Llesca ha dit...

I si els ànims de tota aquesta gent no són prou (i si no té al mascle a prop), faci's un dit, que sempre va bé!
(No em digui que no és el consell més útil)

Ricard Sampere ha dit...

RateTa... com diu una bona amiga... "feina és feina"... i la vida ha d'anar per un altre costat.

T'esperem ben aviat per llegir-te i riure amb tu.

Una abraçada

Srta. Tiquismiquis ha dit...

ais....

un pacharan?

El veí de dalt ha dit...

Necessitem una festassa veïnal però JA!

khalina ha dit...

com va?

La RaTeta Miquey ha dit...

El temps amortigua la malallet i la tristesa... però QUINA RÀBIA!