dijous, 13 d’octubre de 2016

DEFENSANT L'ALEGRIA

Diuen que algú una vegada va dir que la vida és un continu decidir. I confesso que no ho havia entès fins fa ben poc, ara fa gairebé cinc mesos quan em van pegar l'hòstia més gran que em podia imaginar. Va ser llavors quan vam decidir que havíem de viure la vida que ja mai gaudiria el nostre germà, viure la felicitat i tranquil·litat que ell no va poder (ni podria) disfrutar i que la que a ell li havien robat, la recuperàvem nosaltres.

Des de llavors les ganes de viure són més intenses. No ens permetem veure'ns incapaços d'afrontar les proves dures que la (puta) vida ens segueix posant pel davant perquè sabem que podem amb això i més. Perquè (i seré iaiona) amb salut tots hauríem de poder. I podem, de veritat que podem. 

Si ja sabíem que estàvem obligats a viure-la al màxim, fent  front a les dificultats, fracassos, dubtes, derrotes i cabrejos que ens presentava, ara encara més. No deixem que ens prenguin ni un minut mes del necessari perquè no ens ho podem permetre, per ell, per nosaltres... perquè ja posats a decidir, la meva aposta ara i aquí és defensar l'alegria com "...una trinchera / como un principio / como una bandera / como un destino / como una certeza / como un derecho (../..)".

Avui 13 d'octubre és el seu aniversari i també sant. El dia que, quan érem petits, rebia l'uniforme sencer del Barça (segur que la imitació) perquè el seu era regal doble, el dia que celebràvem els sants d'ell i de la mare, l'aniversari d'ell i de l'avi i l'aniversari de casament dels avis... avui a casa era festa gran. I malauradament hem hagut de començar una nova tradició que haguéssim volgut que tardés molt a iniciar-se però malgrat això, dinant junts hem recordat, hem rigut, hem planejat, hem sigut (si es pot dir d'aquesta manera, que encara no ho sé), hem estat feliços.


DEFENSA DE LA ALEGRÍA
Mario Benedetti

Defender la alegría como una trinchera
defenderla del escándalo y la rutina
de la miseria y los miserables
de las ausencias transitorias
y la definitivas

defender la alegría como un principio
defenderla del pasmo y las pesadillas
de los neutrales y de los neutrones
de las dulces infamias
y los graves diagnósticos

defender la alegría como una bandera
defenderla del rayo y la melancolía
de los ingenuos y de los canallas
de la retórica los paros cardíacos
y de las endemias y las academias

defender la alegría como un destino
defenderla del fuego y de los bomberos
de los suicidas y los homicidas
de las vacaciones y del agobio
de la obligación de estar alegres

defender la alegría como un certeza
defenderla del óxido y la roña
de la famosa pátina del tiempo
del relente y del oportunismo
de los proxenetas de la risa

defender la alegría como un derecho
defenderla de dios y del invierno
de las mayúsculas y de la muerte
de los apellidos y las lástimas
del azar
y también de la alegría.


7 comentaris:

joan gasull ha dit...

sobreposar-se i continuar, sempre hem de pensar que els que marxen, mai voldrien veure'ns trists i enfonsats, hem de ser valents per ells i dedicar les nostres alegries a fer més lleugera la seva pèrdua.

Barbollaire ha dit...

Una bosseta plena de petonets dolços i multicolors, per acompanyar, nina.
Una abraçada infinita, que pessigollegi els dins, i no et faci perdre el somriure.
:-)***********

Josep ha dit...

El millor que pots fer. Ànims i endavant!

pons007 ha dit...

És més fàcil de dir que de fer, però s’ha de seguir tirant endavant encara que ens faltin éssers estimats.

Glo.Bos.blog ha dit...

La vida pot ser molt dura, però s'ha de defensar la nostra alegria per damunt de tot. Per els que han marxat i pels que queden.
Una abraçada immensa i molt sincera, RaTeta

RaT ha dit...

Moltes gràcies a tot guap@s. Ja veieu que segueixo usant el blog a mode de teràpia. Quin gran invent, això dels blogs i dels bloguers.

Laura T. Marcel ha dit...

En uns moments en que tampoc són els millors meus, li robo un bocinet al temps per enviar-te ànims i animar-me jo mateix amb tu i defensar aquesta idea de defensar l'alegria per damunt de tot. Una forta abraçada i seguim fent teràpia.