dilluns, 30 de novembre del 2009

DESORDRE, CAOS, DIGA-LI COM VULGUIS

Fa mal veure gent dormint als bancs del carrer o remenant papereres i tampoc sé molt bé què puc fer.

Terror. Aquest any, a la feina, els del Petit Departament han decidit fer un sopar de d'aquest que, per aquestes dates, a les empresas sembla que toqui fer. Seré sosa (ho sóc) però fugo tipus aquest. No en tinc ganes... però gens, gens... sóc de "petits comités". Escoltant veus que m'estimen em diuen que hi haig d'anar però se m'acudeixen tantes maneres de gastar el que em costarà... perquè els preus no han notat la crisi... d'acord, d'acord, han de recuperar el que no ingressen...

Suposo que acabaré anant-hi. Com tots tenim de tot, aquest any els Reis d'Orient seràn consequents.



Diuen que finaIment aquesta setmana arriba el fred. Mentrestant rego les flors. No cal, però ho faig. Són tota una nova descoberta.

13 comentaris:

Josep ha dit...

EL SOPAR DE NADAL D'EMPRESA!!!!

Tremoleu, fins i tot els que esteu a l'atur.

kika ha dit...

sort que a la meva feina no ho fan... només un picapica a mig dia, a peu dret, del que pots marxar quan ja en tens prou sense dir res :-)

khalina ha dit...

doncs aneu a un lloc baratet. Si cadascú es paga el seu, es va de menú i llestos!
Nosaltres l'any passat ja vam fer-ho així.Ho vam parlar i quasi tots vam estar d'acord. Si no ens ho gastem anant a sopar amb la parella, per què hem de gastar-ho amb els companys de feina?

maria ha dit...

Que maques!
Molts ànims!Si ho has de fer, fes-ho i ja està.És una merdeta, però de vegades s'ha de fer.

rhanya2 ha dit...

Nosaltres fem un amic invisible la mar de divertit.
:)

rhanya2 ha dit...

A la feina vull dir. Al terrat del Veí, també!!
;)

fra miquel ha dit...

Paciència RaTeta, paciència. Mira de trobar-li el costat positiu. Potser xerrant t'ofereien una feina més txatxi piruli! Mai se sap.

fra miquel ha dit...

M'oblidava! Que boniques les flors!
Petons

Déjà vie ha dit...

m'encantes les flors del teu jardí!!! i lo d l feina...be, fa mandra pro star una stoneta fora d la feina amb els d la feina, a vegades esta be. Es una altre manera d veure'ls.

mar ha dit...

sempre me n'ha fet de mandra aquests sopars...però és veritat que, de vegades, fan bon ambient i t'ho acabes passant bé...

les flors em tenen el cor robat... les has fet tu?

petonets!

el paseante ha dit...

Al menys pots anar a un sopar de feina. Molta gent no ho pot fer. Posa't guapa i fes com jo: quan no tinc ganes de parlar dic que m'he deixa't el sonotone a casa. No té més.

RaT ha dit...

doncs si, Sr. Josep. Durant anys me n'escapava. Sols anava a un on com a postres es passava un caliquenyu d'aquells que es cultiven a casa, tot resal·livat. Però era divertit. Ara toca el formal. Tremolo.

Kika i violette: sort que teniu i enveja que em feu!!!

Khalina: la broma sortirà per 40euros. I si no els gasto amb en Tohub, per què fer-ho sense ell?

Maria: gràcies, guapa. Crec que aquest any és el que faré.

fra miquel: has vist? i aquestes creien sense regar ni posar-hi adob!!

Dejà vie... me'ls conec massa: a la que et gires et trobes el ganivet a l'esquena... són terribles, alguns!!!

Ai mar... tot just començo però si, me las han ensenyat durant el cap de setmana!!

Tens tota la raó Paseante, i ho tinc MOLT en compte això de continuar tenint feina. D'acord. Agafaré els taps de silicona de la piscina.

RaT ha dit...

Per cert, a la vista de com va anar el sopar d'empresa (veus ben informades em van fer un resum detallat) sort que no vaig aparèixer. Si es que vegades no em valoro prou... ;)