LA WEBCAM

Fa més d'un mes que he estrenat ordinador. Volia un portàtil i els déus s'han conjurat per idear els prèstecs "Ciudadania Digital". Sense ells, ara no tindria webcam (imprescindible? què va... però mola!!!).  

Per inaugurar-la aquest cap de setmana he volgut fer un típic webcam-xat. Ell estava preparat, jo també i les promeses són deutes i aquesta n'era una. A la de tres ens hem buscat. Comunicació fallida: el veig i escolto però ell no a mi. De fet, i si em donen a escollir, prefereixo espiar que ser espiada.

I és que, de fet, el físic no és tant important. Cal sentir les emocions de l'altre, les il·lusions i els desitjos. Disfrutar i riure del que diu, desxifrar el que sents i compartir el que  calgui o necessiti. A vegades, en els llocs més inesperats et trobes a persones. Comparteixes lectures, escrits, croquetes d'espinacs, músiques, enyorances,  mojos, alegries, cerveses, menjades de tarro, Fritos barbacoa, filosofies barates, blogs i coques de ceba. I tot creix. I no te n'adones i ara ja és imprescindible. Sense obligacions però ho necessites. El que era un full de paper escrit passa a ser una xerrada i el que era un pantalla ara hi tens un món sencer. 

Diuen que els temps canvien, la comunicació també però les persones continuen sent reparadores d'esperits. I jo aconseguiré veure en Tohuw a través de la webcam.