dimecres, 7 d’abril de 2010

D'AQUELLS MOMENTS DE QUE PARLÀVEM

Si, dels Petits Moments de Felicitat. Dissabte passat a l'hora d'esmorzar, sense presses, intento acabar un llibre que havia començar durant la nit. Em costava deixar-lo i poquet a poquet l'havia devorat. Cuatro Amigos de David Trueba. A mi aquest xicot sempre m'ha caigut bé i el llibre enganxa. Trec una cadira baixa al balcó, em poso el vestit de tirants que a l'estiu veu la llum (pensant que potser així, el clima estiuenc arribarà abans), acabo el te Lipton Caramel, sec i....


Algún veí del meu petit racó de món sembla que està aprenent a tocar la gaita... o el sac de gemecs... o no sé. Uns veïns l'han criticat, d'altres s'han queixat i uns quants ens hem assegut a escoltar-lo.

Inauguro així Els Meus Moments de la Vida de 41 Anys.

8 comentaris:

fada ha dit...

El so de les gralles em fa posar la pell de gallina. Per a mi va intimamament lligat a la festa popular i a les arrels del meu poble. Petons de bon dia.

Eli ha dit...

A mi em passa una mica com a la Fada.... gralles igual a festa major.....
Nena, quins dolços moments... Aprofita'ls!!!
Però això no és al mig de Bcn, oi??? Si és que sí, avisa'm que vindré també!!!
;-D

Josep ha dit...

Mirant enrere sense nostàlgia?

Josep ha dit...

Mirant enrere sense nostàlgia?

SUPER FELÍ ha dit...

en fas 41 vol dir ?

Cris (V/N) ha dit...

RaTeta bonica, ja està penjada la "teva" foto a la colecció de finestres, com a "Regal 62...." Gràcies per la teva col·laboració i un gran petó reina :)

http://finestres-ventanas.blogspot.com/

Remitjó ha dit...

Vaja gaita (original, sóc, eh)

el paseante ha dit...

Crec que el Veí ha descobert on vius i a partir d'ara et fotrà les seves serenates.