dilluns, 19 d’abril de 2010

ufff... SOPAR DE PRIMAVERA... sento que em repeteixo...

Fa anys, quan treballava en un petit lloc on tots ens coneixíem i compartíem temps laboral i temps d'oci, vam instaurar fer un sopar de primavera. Amb nova llum, els nous brots creixen, les gallines aprenen a pondre ous, el sol comença a cremar la pell blanca i nosaltres amb nous objectius i en una ambient distès, xerràvem, reien i fèiem tot allò que es fa quan et trobes bé amb la gent que t'envolta. Ens renovavem.

El problema ve quan això canvia. Ens fem grans i descobrim que el que abans eren maníes tontes ara són defectes que ens molesten (em molesten?), que els que abans eren "marisabidillos" ara son trepas i que amb qui abans comparties "secrets" ara et clava (si no vigiles) "punyalaes traperes". En definitiva, descobreixes que aquest sopar o qualsevol altre, perd sentit. Per sort segueix havent persones amb qui continues compartint moments. I de noves amb noves expectatives. 

De fet, em recordo que el món (abans i ara) segueix rutllant.

13 comentaris:

el paseante ha dit...

Com sempre, sóc el primer en comentar-te.

Ja se sap que aquests sopars d'empresa pretenen consolidar l'equip, i aconsegueixen el contrari. Són com totes les tradicions: les comunions, les bodes, les reunions d'antics alumnes... Convencionalismes.

Eli ha dit...

Aquesta descripció teva em sona....
Que be que saps llegir-me el pensament, eh???

Bona nit Rateta..!!!

Remitjó ha dit...

RaTeta, li cal una mica de vitaminal sol

garbi24 ha dit...

Amb l'edad guanyem, i fa que moltes coses abans maravelloses ara no ens ho semblin tant

atticus' daughter ha dit...

bufff el que dius crec que ens ha passat a tots, és bastant dur descobrir-ho però bé, ens fa valorar al 100% el que tenim ara, gaudir-ho tal i com és ara, sense buscar-hi futur sinó que només present, i també valorar amb el temps el que ha perdurat. En el fons, també és maco.

Txisky ha dit...

Jo ja fa temps que no vaig a sopars de feina. Com a molt quedo per dinar amb un parell o tres amb els que tinc bon rotllo. Els demés a pendre per cul!.

Frannia ha dit...

Sí, la gent canvia; les relacions, canvien. Costa assumir-ho a vegades...Però no deixis els sopars de primavera, que és un costum ben bonic.

Thera ha dit...

Bona observació la del paseante! A mi també m'ho dembla, de vegades als sopars oficials de feina t'hi acabes trobant com en un dinar de Nadal o en un casament!! Je,je,...
Per això de vegades prefereixo els sopars de feina extraoficials...
Salut!! I... Bona primavera (amb o sense sopar de feina!)

Senyor Merdevalista ha dit...

Amb els anys els canvis són inevitables. Alguns són tan poc perceptibles que no alteren la relació amb una altra persona. D'altres sí que ho són i poden acabar per trencar-la o congelar-la. Passa en les millors famílies.
Però pensi, benvolguda RaTeta, que mentre no vingui una de grossa, la primavera sempre arriba. ;)

Noa Literal ha dit...

El millor de coneixer noves persones és això: les espectatives. Li dono tota la raó. I de trepes i gilipolles n'hi ha a tot arreu... avui me esbatussat amb un d'ells. Una raça fastigosa.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

A si les punyalades... a vegades volen els ganivets per la meva oficina i això que en som poquets.. Divendres mateix.. no era un sopar. Era un dinar pero si les mirades matessin...

La RaTeta Miquey ha dit...

Si és que a sobre, tots patim de mals semblants...

Ho he arreglat d'una altra manera: hem muntat un Sopar de Primavera amb els 5 que fa la friolera de 23 anys, vem començar un projecte laboral. Tots han respost, il·lusionats, a la proposta. Deu ser malgrat el temps, seguim tenint ganes de riure junts, no? Així doncs, no caldrà afil·lar ganivets, tisores o d'altres elements.

fra miquel ha dit...

Molt bé RaTeta! A trobar-se amb qui més de gust et fa. I trovar noves coneixenses, ara que sembla que ja surt el sol. Ja era hora!
Petons