diumenge, 11 d’abril de 2010

MOCADORS, de mocar

De sempre que m'ha agradat l'olor de roba planxada, un cop freda. Com tantes altres raTetes i raTolins, intento tenir el mínim de roba que calgui planxar però és una feina que m'agrada. És neta, poc cansada i amb resultat visible.

D'adolescent m'agradava planxar les camises del pare (primer els braços, després el coll del revés, la peça de l'espatlla, els darreres i acabant pel davant), les bruses blanques d'estiu i sobretot, els mocadors.

Els mocadors havien de ser blancs, de coto i lo más: amb un petit brodat, de fil blanc, amb les inicials a una cantonada. Es veu que era un regal per quedar bé quan no sabies que portar tot i que a la meva mare no li agrada, diu que no vol regals que li recordin que plorarà. Té raó, la mama.

Si remeno per casa dels pares encara trobo mocadors amb les inicials dels avis: PRP ó ACS. Quan es van casar van passar a RC. Part (els sencers) els va heretar la mare. Quan era jove, com diu ella, es va brodar RRC per després, un cop casada, passar a AR. Feia hores extres per pagar-se l'aixovar, part del qual encara es pot veure als seus armaris i te l'ensenya amb il·lusió. El meu pare d'això (mocadors o aixovar) no en tenia. Primer eren la roba o les sabates.

Bé, tot això per dir-vos que no entenc com avui, dia de primavera total, JO, RaTeta Miquey constipada (amb el nas rajant i els esternuts a flor de pell) faig servir els mocadors de paper per mocar-me, dels que esgarrapen el nas cada cop que els utilitzo.

19 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Quina lenta agonia, la dels mocadors perduts!!!! (com els ametlers de Toni Cucarella).

Ma mare des de que es va casar que ha sigut clienta d'una merceria "de les de tota la vida" d'Alcoi, i ens recorde abans del Nadal anant per a comprar mocadors de tela a mon pare i a son pare... I a nosaltres! Jo tenia una col·lecció de mocadorets de tela amb motius infantils que em feien més dolços els refredats de cada hivern o les alèrgies de la primavera (de menuda era molt malaltosa).

Ara els mocadors de paper... els odie, m'agrada més gastar paper de cuina, el trobe com més suau. I sempre em propose tornar als mocadors de tela, però he d'agraïr que ara no em pose mai malalta, ni un míser refredat, i si ho faig no estic a casa i quan estic fora mai se'm passa pel cap clavar a la maleta un mocadoret de tela... Deuria recuperar la costum.

Anònim ha dit...

Avís a navegants (i mai tan encertat), regalar mocadors porta mala sort i plors, els mocadors sempre s'han de comprar!!, així que si us els regalen ja sabeu el que us estimen, això o l'ignorants que són... ummm, o poc creguts de fetilleries que no sé que és el pitjor, si qualsevol dia ens caurà el cel damunt el cap

Josep ha dit...

Primera reflexió: cal marcar els mocadors? Tal vegada algú voldrà furtar un tros de roba amb mocs??

Segona reflexió: Les inicials són clarament identificatives? Josep Fernàndez, João Ferandes, Jordi Forcadell, Jamal Faisal, Jüng Frønskin....

Tercera reflexió: planxar la roba? Què és això!!??

Minnie ha dit...

Mira que a mi em semblava que rascar,rascaven més el mocadors de roba!!Sobretot si t'aixugués la part més irritada del nas amb la inicial brodada del mocador!!!jeje

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Sra. RaTeta, amb la oferta de mocadors de papers que hi ha al mercat actualment basamics, mentolats, roses, verds, amb mel... recuperi's aviat..

garbi24 ha dit...

Conserva la rateta calenta perquè es recuperi aviat......mocadors? els que millor et vagin.

Senyor Merdevalista ha dit...

Jo vaig deixar de fer servir mocador de roba quan algú em va advertir, sàviament, que era bastant més sa fer servir els de paper per treure's els mocs de sobre el més ràpid possible. És una qüestió sanitària bàsica. Millor de paper que de roba.
Dit això, cuidi's, RaTeta.

kika ha dit...

els kleenex balsam son una meravella. no rasquen gens, i no cal rentar-los ni planxar... ara que si t'agrada planxar... :-)

nimue ha dit...

doncs jo faig servir mocadors de paper perquè em semblen més higiènics sobretot! però em semblen molt bonics i molt estètics els de cotó blanc amb brodats! b7s!

Txisky ha dit...

Li agrada planxar?. A casa tinc tres rentadores!. Vostè mateixa!.

Frannia ha dit...

Odio planxar!

Eli ha dit...

Rateta.. mocadors de menta.... (xupa que alimenta!) això últim és broma, eh???je,je,e

Però sí uns bons mocadors de menta que obren les fosses ...nassals!!!
Cuida't bonica!

El veí de dalt ha dit...

Et buscaré mocadors amb les inicials RM brodades...

Noa Literal ha dit...

És per alèrgia primaveral? sigui com sigui, cuidi's Rateta.

Sergi ha dit...

M'afegeixo al grup "Jo tampoc he planxat en la meva vida"

fada ha dit...

Perquè els temps han canviat, Rateta... A mi m'agradava fins i tot perfumar-los una miqueta... Aix, la nostàlgia... Petons, guapa!

La RaTeta Miquey ha dit...

Des que m'ho ha dit que he provat el paper de cuina i té raó, molt més suaus. Ara bé, rés com els de fil. Comtessa, quan sigui gran m'agradaria escriure com vostè. (I millor que no s'encostipi)

Anònim (per què ho és? mostri's, va!!) però abans hi havia el costum generalitzat! però si, lleig, lleig!

Josep. Si, tal vegada algú els furtava. Recordi que antigament les dones els duiem a la regatera. I planxar es posar la camisa mullada en un penjarrobes i deixar que s'assequi.

Minnie és que potser no són 100% cotó. Rasquen els de mescla però els de fil, no!! (que salvatge ets, amb la part de la inicial brodada!!!)

Té raó Srta. Tiquis. Dilluns em van prestar un (bé, van dir que no calia que el tornés) de color lila. L'olor no ho sé perquè el nas el tenia del tot tapat.

Potser eren aquests, kika, els que em van donar. I jo, per planxar coses delicades, poso entre planxa i roba un paper de cuina... veus, també els planxo!!!

En el fons tens raó nimue però... amb brodadets i puntes són taaant bonics!!!

Llavors Txisky assequi's, reculli a la parenta i porti les tres rentadores que farem classes pràctiques de planxa a sis mans.

Frannia!!! dona!!! no siguis tant taxativa!!! vale, hi ha coses més creatives però almenys no t'embrutes!! ;) MUUUAUAAAA

Tipus Vicks Vapor rubs??? mmmm, la meva perdició... vaig a esnifar un ratet, Eli!!!

Veí!!! recorda, que siguin blancs o de color lli!!!

Rés d'al·lergia, Noa. Constipat. D'un glamorós que t'hi cags...

Sergi... doncs ja comencem a tenir una edat per a saber fer cosetes manuals... si, si, m-a-n-u-a-l-s...

Saps que ara ha sortit "aigua de planxa" que perfuma la roba?? si es que no saben que fer per vendre, fada, i jo no sé que fer per no comprar-ho!!!

Nadna ha dit...

Unas vidas resumidas en el juego cambiante de las iniciales de los pañuelos... me ha gustado la imagen.

Cuídate.

el paseante ha dit...

A veure Rateta, trobo molt pijo això dels mocadors de cotó. També el tema dels kleenex i el paper de cuina. Que no tenen mànigues els nostres jerseis?

Perdona la broma. És que sempre et comento el darrer i ja està tot dit, catxis.