diumenge, 30 de maig de 2010

LA LLIBRETA VERMELLA

Avui he après què és i com treure "els cavalls" de les tomaqueres (sembla que són branques auxiliars i gruixudes que cal treure si vols que la planta no perdi força). Un pagès del poble té pressa per arreglar el camp de tomaqueres, l'edat no el perdona i dijous l'han de tornar a operar. També m'ha ensenyat com plantar les canyes ja que les tomaqueres sembla que també tenen pressa per créixer. Mentres pugen, he comprat un parell de pebroteres. Falten 2 de cogombres i 2 de mongeteres, rés de perones que no las suporto, sinó de les rodonetes. A la gimnasta-patinadora li agraden i així aquest estiu la complaurem. Per cert, la gimnasta ara es dedicarà al volei. La vida, però, continuarà veient-la sobre els seus patins.

Després i sense saber perquè he començat a endreçar armaris. He començat separant roba que s'ha quedat petita o que sé que no usaré per donar-la. Enmig he trobat sabates, bolsos i bosses de treball. Dins d'una, plena de papers, he trobat una llibreta vermella de quadricula gran. He recordat que hi copiava els poemes que, sobre els 18 anys, devorava. O escrits plens de febre post-adolescent que escrivia sense parar.

Malauradament avui quan ho rellegia no he recorda't a qui anaven dedicats. Promeses fallades de no-oblid.  Fa pena pensar que tanta exaltació per morir en el temps.

 

15 comentaris:

Josep ha dit...

T'imagino vestida de pageseta....

garbi24 ha dit...

Doncs has après a esbrollar les tomaqueres. Bona feina

Emily ha dit...

De pageseta i amb barret de palla :)
Si no recordes a qui li vas escriure els poemes és que devies tenir molts "d'abejorros" al teu voltant, jeje

SUPER FELÍ ha dit...

la vida rateta la vida...

quines sagetes al cor els teus escrits oh petita rateta !

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Diari de pagés?

Joana ha dit...

L'hortet de la meva mare (86) està com in jardí. Ahir va nesprar les tomateres i aclarir les sebes. S'ho mira amb tant d'amor que no m'extranya el gust de les seves verdures. Hauré d'agafra el relleu :)
Despunten els carbassons, les pebroteres i les mongeteres...
falta més aigua , però...
Jo sí que recordo els versos efervescents a qui anaven dirigits. No ho he oblidat ni l'he oblidat :)

Candela ha dit...

quina enveja això de l'hortet...la llibreta...aixxx..a la papera hauria d'anar, però fa pena, oi?? llençar aquests records...

El veí de dalt ha dit...

Deixa'm la llibreta vermella sota la porta...demà te la torno ;-)

Arqueòleg Glamurós ha dit...

Jo tb escribia poesia en una llibreta als 18 anys! Un dia la vaig relelgir mort de vergonya!!

Thera ha dit...

A l'hort, a l'armari,... petites vivències, nous aprenentatges,... tota una vida... Aish! La primavera...

maria ha dit...

I de vegades pensem,no ho penso oblidar mai.Però res, el temps passa i tot acaba marxant.(Bé,depèn de què)

fra miquel ha dit...

Jean-Baptiste La Quintinie va reconstruïr l'hort que havia d'alimentar tota la cort del rei Louis XIV, que habitava el palau de Versailles ("Le Potagé du Roi" http://www.potager-du-roi.fr/jardinie/jardiniers1.html)I el va fer de manera que el Rei pogués passejar-s'hi.
Per a mi, és més interessant i bonic passejar pel “Potagé” que no pas pels jardins de Versailles, on tot és tan gran que no acabes de veure-ho mai.

Oblida't de la gespa, fes un "potagé"!
Les pebroteres són precioses, no diguem de les albergínies! Les flors de carbassó, "ni te digo" Els pèsols simpàtics, els enciams de textures variades i tendres. Les tomaqueres amb aquella olor especial i el vermell dels fruits!! Les cebes ben arrenglerades i els ràbes rodons i vermells...creixen molt ràpid! Pereres i pomeres les pots formar en espatllera i una parra de bon raïm...
Les mongeteres també poden anar en espatllera, en una paret que toqui el sol.
Tot unit per un caminet de pedres planes... (per no enfangar-se els peus)
Vet aquí un jardí productiu, viu i bonic!

Ah! No oblidis les plantes aromàtiques i per cuinar!!
Una abraçada

Eli ha dit...

Em convidaràs a cruspir-me aquests tomàquets amb un poquet de sal, i un rajolí d'oli???
Ummmmmmmmmmm!!!

el paseante ha dit...

Doncs a mi m'agraden més les mongetes perones. Les rodonetes les trobo una mica aspres. I mira que menjo de tot :-) Un post molt bonic, Rateta.

La RaTeta Miquey ha dit...

amb espardenyes de set betes, Josep? mmm... temptador...

gràcies garbi24

o masses enamoraments platònics i poques realitats, Emily!!

vos sou poeta, Super Felí?

diari de bord (i no de navegació) Srta...

agafa el relleu i continua recordant, Joana. És cert que hi ha coses que no s'obliden, las que et marquen.

no, no, hi ha coses que mai es llencen. Malgrat els trasllats, sempre les duus a sobre, no, Candela?

Veí, la vas trobar?

M'ha passat el mateix, Arqueòleg!

aish.... Thera... aish...

TENS TOTA LA RAÓ, Maria!!!

Val, d'acord, fra miquel però... hi ha lloc per a tot. Flors i gespa inclosa!

... mmm... mmmm.... deixa que m'ho pensa Eli... si vens al Turó Parc...

Canvio perones per un tall de gruyere, paseante!!