dimarts, 15 de juny de 2010

EL QUE VINDRIA A SER UN POST CINEMATOGRÀFIC I NO ÉS

Aquest matí he començat la setmana acomiadant-me d'una companya que, d'improvist, es jubila anticipadament. La seva màxima ha estat "Coge el dinero y corre" i no s'ho ha pensat dues vegades. Ara passarà aquests mesos d'estiu "Bajo el sol de la Toscana". 

Esmorzant (i no precisament a Tiffany's) ens hem quedat un pèl moixos. En Tohu comentava que comencen a desfilar persones amb las que ha compartit gairebé tota la seva vida laboral, en aquesta o d'altres empreses. Jo pensava que, quan la generació d'en Tohu comenci a desfilar (darrera promoció que van córrer darrera els grisos, que passaven tardes mirant "El Acorazado Potenkin", discutint sobre el terme leninisme o practicant els ensenyaments apresos a "L'Orgia"), l'únic que quedara voltant pels passadissos seràn individus-pilotes que han après a dir que si per fer contents els seus caps i així poder seguir mantenint el seu estatus. El que vindria a mostrar "El Apartamento". Això si, guapus i amb molt estil. 

No diré que siguin "Extranys a la meva vida". Tampoc cal aclarir que aquesta nova etapa que sembla que ara comença em fa veritable por.

16 comentaris:

Vida ha dit...

Sovint la nostra existència és com una pel·lícula. Sí que es pot fer una descripció encadenada amb títols de pelis...una idea original.

Txisky ha dit...

Encara quedem els que vam córrer davant dels marrons!. Així, després d'això només hi ha un desert....

SUPER FELÍ ha dit...

ai pobreta rateta miquey...

Pere Llufa ha dit...

Sembla que us han quedat les 'Almóndigas en remojo'.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

que antics que són tots plegats ;-)

Pere Llufa ha dit...

I vos una mica Porky's

garbi24 ha dit...

Sempre sembren tristor els que marxen.....però molts ho aprofiten i comencen a viure.

Dr. Muerte ha dit...

Ah, la vida... jo encara recordo quan Napoleó em va dir un dia "quan jo era petit tot això eren camps..."

òscar ha dit...

Aute demanava perdó, a una cançó, per confondre el cinema amb la realitat. Jo no el demanaria pas.

El veí de dalt ha dit...

Mentre no acabis sent una "Pepi, Lucy y Bom y otras chicas del montón"

mossèn ha dit...

tens rao, "si" ... salut

Candela ha dit...

¿orgia? he sentit orgia? pffff (acudit típic de la Candela)

Bé, a adaptar-se a la nova situació...un ¿Cocktel? (ho sento no se m'ha acudit cap peli)

Pfffff


quina merda de comentari que t'he deixat...

Cris (V/N) ha dit...

Un molt bon post RaTeta :) amb els títols de cançons un altre dia, ok? Ptons veïnals!!!

glamboy69 ha dit...

wow! He vist quasi totes les pelis que cites excepte Potemkin! Ho hauria de fer?
EN tot cas t'espero demà a Tiffanys per fer el café!

La RaTeta Miquey ha dit...

I a vegades els títols apareixen a la teva vida sense adonar-te'n, benvolguda Vida!

Almenys es practicava esport, no Txisky?

No home, no, Super Felí!!

Déu, quina gran pel·licula, apreciat sr. Llufa!

tu em crec que vostè digui això, Srta Tiquis... vostè no, si us plau!!

Sr Llufa: Ho sento però aquesta no la vaig veure. Si que havia quedat alguna vegada al Porkys de Francesc Macià però jo era massa kumba i no m'hi portaven gaire, les amigues pijes.

Tant de bo tots poguessim jubilar-nos anticipadament, no, garbi24?

Jo prefereixo allò de: quan jo la palmi, tot això quedarà per qui em cuidi millor, apreciat Dr. Muerte

Aute té cançons precioses, òscar, precioses!

Veinet, tant que m'agrada portar perruques, ulleres de pasta i el cabell embolcallat, tipus xati almodovar...

si.. si... si? mossen??

Candela, tu no cal que deixis comentaris, tu fes post per a que els altres els imaginem. Coctel has dit? mai dic que no a un campari amb gel...

Ens haurem d'inspirar, Cris, però no et dic que no... petons!!

Glamboy69 a un altre no li diria però a vos si: heu de veure el Potemkin JA!! un pèl pessada però és història

el paseante ha dit...

Encara acabarem com a Full Monty. Ja m'imagino al Veí fent saltironets amb el barret tapant-li les vergonyes.