Sovint el que més enyores és el més senzill: una conversa, un petó, l'escalfor d'un bonanit, un copa de vi o una truita acabada de fer. De fet, poca cosa més necessito per ser feliç.
Bé, i per què no... que de quan en quan em cantin això mentres ballem...
...doncs aquí... a punt d'anar a dormir, ja veu... ah, que això de "what's up Doc" no anava per mi? Doncs no foti aquests enllaços amb dobles sentits collons!
Aquesta tarda en parlaven d'això de quines fites volem aconseguir en la vida al programa de ràdio Versió Rac1. Les teves enyorances són factibles de recuperar. Crec.
Si no fos per aquestes petites coses que a vegades perdem i la nostalgia que sentim quan pensem que potser ens costaràn de recuperar tot sería massa pla. I que bé quan tornen - perque tornen-i les disfrutes encara amb més intensitat. Petons guapa!!
13 comentaris:
quina bona llista. jo no en treuria res, ni hi afegiria res!
desitjo que no ho hagis d'anyorar gaire :-)
Aquests anyors son de bon solucionar....i cal fer-ho
...doncs aquí... a punt d'anar a dormir, ja veu... ah, que això de "what's up Doc" no anava per mi? Doncs no foti aquests enllaços amb dobles sentits collons!
Ains, truita de patata amb cebeta, un vinet d'aquells que calenten per dins, un bona nit d'aquells que en una estoneta tindran un bon dia...
Ainsss jo també vull...
Jo puc preparar-li un bon entrepà amb truita, tomàquets secs fregits i llonganissa blanca... ara, després no li quedaran ganes de ballar.
Les coses senzilles són les que ens omplen més. Balles?
Doncs guaita, després de ballar amb l'Evax Adapt friki, i despres fem un bocadillu de truiteta... Val?
:-D
Com a truitero major puc dir-li que la truita que m'ha enviat per gmail era prou acceptable!
No hi ha de què. Per cert, avui he sopat truita de patates, amb ceba, molt bona. Auu, ja pot continuar salivant.
Aquesta tarda en parlaven d'això de quines fites volem aconseguir en la vida al programa de ràdio Versió Rac1. Les teves enyorances són factibles de recuperar. Crec.
La pel·lícula aquesta és molt bona. Té 40 anys i segueix fent gràcia.
Si no fos per aquestes petites coses que a vegades perdem i la nostalgia que sentim quan pensem que potser ens costaràn de recuperar tot sería massa pla.
I que bé quan tornen - perque tornen-i les disfrutes encara amb més intensitat.
Petons guapa!!
No, no, però encara no he menjat truita de patates, kika!!
convides, garbi24? que tal una truiteta de patates??
clar que anava per vos, Doctor!! qui li fa pensar el contrari?? ;)
jo es que no pararia, helena!!!
passem de ballar i anem directament a l'entrepà, doncs Remitjó!
esperi, que primer m'acabo l'entrepà del Remitjó però de seguida hi anem, Alyebard! (però oju amb trepitjar!!)
Siiiiiiiiiiiii Eliiiiii!!! vaaaaaa!!!
Eps, que jo tot el que regalo és de bona qualitat Sr. Tinc!!!
aixxx... Llesca... vos sou cruel...
És cert que fugo de les impossibles, Paseante. Primer que tot, objectius assumibles!!
Les pel·licules antigues tenien guió. Les actuals difícilment Josep.
ai les petites coses... si tot volta envers això MK!!
Publica un comentari a l'entrada