Estava a mig escriure un post, aquest matí, quan han trucat que venien a esmorzar a casa i l'he hagut de deixar. Parlava dels 33 miners i tot el circo que s'ha muntat però a hores d'ara tot està ja dit. Sols conservo el títol que havia escollit i passo a parlar d'una altre cosa. Abans però reconèixer la precisió de l'operació, acostumats com estem aquí (últimament) a que "se lie parda" cada cosa que toquem. I desitjant que, després de donar de menjar a la bèstia mediàtica que han/hem muntat, la vida d'aquests homes sigui la que ells escullin. Segurament, però, gràcies a aquesta bèstia els miners s'han salvat (a diferència de tants altres anònims que moren degut a les absents condicions de treball). Aprofito per destacar la corresponsal de TV3, Isabel Galí que, com sempre, ha estat mesurada i ha informat fent les mínimes concessionsa la bèstia.
Al que anava.
Un cop esmorzada i aprofitant aquest nou horari, he anat a plaça corrents i amb el temps just, que és com em desplaço des que treballo de tardes. He investigat una mica el mercat i m'he parat davant d'una parada que englobava tot tipus de carn. Mentre em despatxaven el formatge, feien les hamburgueses i m'han preparat el pollastre:
- i com el voldrà?
- les cuixes dessosades, les pechugues per fer a la planxa i la resta pel caldo
- voldrà el fetge?
- no gràcies, aprofiti-ho per algú altre
- llavors li posaré una altre ala
- perfecte... sols una cosa... que m'ho podria deixar polidet, si us plau?
- és la meva feina, senyora. Li deixaré preparadet per a que sols hagi de passar una aigua per posar-ho a l'olla.
- no sap com li agraeixo (no li he dit però em fa una mica d'angúnia treure greix i pell del pollastre)
I fent anar el ganivet com si fos un pinzell i les tisores com a paleta, ha anat esquarterant el pollastre amb el Rèquiem de Fauré sonant imaginàriament, creant una obra d'art digne del millor artista plàstic del moment. Un artista, vaja.
I és que si alguna cosa fa temps que tinc clar és que és igual de què treballem a la vida, el que importa és estar orgullós del què fem. Potser per això crec poc en els títols acadèmics i molt en les vocacions.
10 comentaris:
Pelar i trinxar un pollastre... pffff... vingui vingui, que li ensenyaré com es talla i es neteja un cos de forma magistral mentre sona el Confutatis, d'un rèquiem com Déu mana... un pollastre... quina bajanada... per favor, m'ha ofès...
és que és igual de què treballem a la vida, el que importa és estar orgullós del què fem. . Té molta raó, però el rèquiem el que suggereix el Dr. Muerte.
Es clar.. això és el més important, però també estaria be, que ens reconeixessin aquesta feina ben feta, no?
Aixx Rateta, no em facis cas!
;-D
Que coi passa aquest matí que tots els posts semblen tenir un aire relacionat amb l'art... no se que pensar.
tothom és artista a la seva feina si li agrada i te ganes de fer-bo bé.
Fer el que a un li agrada... veu acaba de trobar el motiu de molts suicidis involuntaris.
I a quina universitat s'estudia les vocacions?
Doctor, vostè que és més, de pit o de cuixa? Mozart davant de tot però una estoneta de Fauré també, no? esquarteri de gust.
Alyebard d'acord però escolti també Fauré!
Si, Eli, si... però pensa que generalment el que mana és el més "gris" i creuen que si ho reconeixen, ells deixan de posar-se medalles... és el que té ser gris. Ànims i petonets, guapa!!!
Mike, si va per el que em sembla, no em compari... són arts diferents!!!
Si en el fons tot es basa en disfrutar del que tens i del que t'agrada, no garbi24?
Srta... em perdo una mica... no sigui tant críptica...
Per sort i en això resideix tot, les vocacions no s'estudien estimat Tinc!!!
Carai, quin post més heterodoxe. Comences amb miners i acabes amb pollastres. És veritat que s'ha organitzat un circ mediàtic amb els miners (segur que la princesa del pueblo pateix per si disminueix la seva quota de pantalla). I fa anys que estic enamorat de com fa la feina la Isabel Galí (des que estava a Israel i Palestina). I la gent dels mercats sap fer meravelles amb els aliments. Com tu deus fer meravelles en la teva feina.
Deia Oscar Wilde :
“En mi vida he puesto mi genio, en mi obra sólo mi talento”.
Sigui el que sigui , l'important es fer-ho amb passió.
I si senyor , la feina ben feta no te fronteres.
I si com tú hi afegim el dò de fer-ho amb banda sonora incluida , millor que millor.
Publica un comentari a l'entrada