Avui, quan tornava de la feina, algú des de la radio del cotxe m'ha desitjat un bon soir: tota la vida batallant amb l'anglès per adonar-me'n que el que m'agrada és el francès. Per tant, he decidit dedicar el cap de setmana a aprendré a pronunciar "bonsuarg" tal i com ho diu la belga Justine (sóc lenta i ho vull aprendre -ho bé).
Un cop aparcat el cotxe ha reaparegut l'Stracciatella, el gat del carrer. El va batejar l'ex-gimnasta reconvertida en jugadora de volei (espero que quan creixi es dediqui al volei-platja) un dia que tornàvem de la gelateria del carrer Parlament (bcn city), un exemple més que no sempre el més nou és el més bO. Per suposat, el nom prové de la piga que té al nas. Com a bon gat exigeix sense donar rés a canvi i quan torna de les seves excursions de dos o més dies, em ve a trobar reclamant-me, amb mirada seriosa i inquisitiva, una llauna de menjar: si vull li dono i si no, no... allà jo. Ah, i rés de "pinso".
I a mi, que aquestes mirades altives em fan sentir petita, li ofereixo la llauna perquè cada nit quan aparco el cotxe, amb la seva mirada inquisitiva (i jo li vull trobar còmplice) em desitja, elegantment el seu bon soir particular.
16 comentaris:
ai rateta !!
La rateta...es casarà amb el gat?, NO que faria mala fí.....
Bon cap de setmana
Els gats són, de lluny, el millor invent que pugui haver fet l'home!
Stracciatella és, de lluny, el millor nom per un gat de carrer!
Que la rateta Miquey escrigui sobre felins és, de lluny, la paradoxa més amable d'aquestes contrades cibernètiques!
vigila amb els gats! :-)
Oh, mon petit cherie. J'aime les animals. ohlalala.
Una combinació perfecte el meu gust preferit de gelat i un gat. Dues passions en una..
Mentre no acabi amb la casa plena de gats...
Jo al gat el fotria, d'una patada, ben lluny.
Ja em perdonarà.
Això si que és una bona rebuda.
Un nom ben escaient! i què bons els gelats d'straciiatella ara que ho penso... mmm..
I has pensat en portar-lo a casa teva??, ara que, una rateta i un gat....no se pas si s'entendrien...si?
Stracciatella és un nom ben bonic.
Clar que sent tu una rateta, vigila...
I una rateta com tu, no surt corrent quan veu "l'Stracciatella"???
:-D
No he pogut llegir més enllà de "a mi el que m'agrada és el francès".
Quan el Veí llegeixi això de la jugadora de volei-platja...
I no totes les gates són així. Jo en conec una que es diu Boira i que només dona carinyo.
Divendres passat, 1 de juliol de 2011, va passar per casa. Últimament venia poc, suposo que tenia moltes novies per atendre, i va arribar malaltó, derrotat, cansat. Vaig marxar després de deixar-li menjar del que li agrada i un bol amb molta aigua però amb prou feines va poder llepar el paté de "truchas y salmon". Prim, morro molt inflat i amb cara de tristesa, de cansament.
Diuen que tenen set vides però sospito que ja l'has ha exhaurit.
Publica un comentari a l'entrada