... com tenir uns germans meravellosos que et facin feliç amb una deliciosa truita de patates amb rodanxetes de xistorra...
Amb les truites sóc negada: sempre pateixo per posar massa oli o per fregir en excés la patata i el resultat és que m'acaba apareixent una truita rebullida i descafeinada. La de ahir va ser una senyora truita, fet que va confirmar el que ja sabia: tinc una germana "mestressa de casa". El brother té altres virtuds però no el de la cuina. Ell, com jo, no som "mestresses de casa", som tiets.
Com alguna vegada ja s'ha dit en aquest altre món,
El Plaer de les Petites Coses Senzilles
12 comentaris:
Cadascú lo seu diuen, però si és troba un bon mestre i ets aplicada no pot fallar, acabaràs fent una bona truita
Sempre el plaer de les coses senzilles! i si t'ho fan millor. Tu tindràs altres virtuts que repartir.
A mi me'n van fer una de formatge ahir que estava per llepar-se els dits! :P
Nyam!
A mi m'agrada fer truites ;o)
petó
jo li regalo la meva de germana...
Jo sóc un gran truiter. Un dia puc demostrar-ho. La de patates m'agrada amb la patata ben fregida, però amb els ous crus. Mmmmmm...
Sí, sí, molta truita però darrera bé que hi ha una carbassota de merda de Halloween. A prendre pel sac la castanyada i tota la merda que implica oi? És més divertit fer l'imbècil com els que em rodegen aquí. -5 punts per vostè, senyoreta!
ooh! jo no sóc una bona cuinera de truites, ho reconec. En canvi m'encanta menjar-ne!!! nyam!!!
Si no recordo malament, he tastat una truita teva i estava ben bona. En una platja, amb gent.
... pateixo per l'oli, garbi24 i Alyebard... però buscaré mestre!
.. Rita... aiiii pillinaaaa!!!
Som-hi doncs, frare: 1r Concurs de Truites Blogaires!
I jo a... buenu, no, que me'ls estimo, Tikis!
Remitó: a la plaça Urquinaona? la meva que sigui un pel més feta, si us plau (sense que quedi resseca)
Doc, li confesso que he fet la foto pensant en vos... sabia que observaria el fet! fa truites, però?
Perfecte nimue, nosaltres dues fem de jurat del concurs!!!
Paseante Bonic, no ho recordes bé... per això vaig portar també vi, aquella nit...
Sóc famós arreu del món per les meves truites de fetge cru (humà per descomptat) i de sang bullida. Si algun dia s'anima a tastar-les ja li passaré la recepta.
Home jo sòc molt maruja, però la meva faceta de "tieta soltera" és quasi de professional jejejejeje...
llàstima que no hagi sou jejejejeje
Publica un comentari a l'entrada