Quan érem petits tornant de passar el cap de setmana al poble, anàvem oblidant el trogloditisme viscut durant dos meravellosos dies. Allò que ara ens sembla impossible haver gaudit: cases de pedra antiga sense escalfador ni calefacció, brasers sota la taula del menjador, cuina amb llar de foc i llits amb "botelletes d'aigua cremant" sota pesades mantes que no ens deixaven, durant la nit, moure el més mínim.
A mesura que ens anàvem trobant les retencions de la llavors A7, ens inventàvem jocs i concursos per passar l'estona. Així és com vaig aprendre la divisió administrativa espanyola (castillalanueva, castillalavieja), les capitals d'Europa, els rius... etc on el pare, apart de ser el xofer, feia les feines de presentador showman. El meu germà, massa petit, li tocava ser l'espectador.
Un altre joc més tonto era anar mantenir-se amb els ulls tancats fins el proper pont que travessés l'autopista. Llavors parava l'altre. Aquest el jugàvem molt però francament, era avorrit de matar.
I una cosa heretada de la meva germana gran era dir que quan veiem una creu en el cel feta pels avions, aquell es convertia en el nostre dia de sort. L'altre dia més que una creu, va ser un asterisc. Serà el dia de la SuperSort?
14 comentaris:
Em recorda els meus viatges en autobús de punta a punta de la ciutat per veure als meus cosins: quan venia un dels meus germans ens posaven un a cada banda i comptaven els Seat 600 que veiem per la finestra.
Això ha de ser una super sort segur....bons records
Collons amb l'infantesa.
Home, depèn de si són avions fumigadors.
Pues tenías suerte de no sufrir el carrusel deportivo, que, según mi psicoanalista de urgencia, ha sido la causa de más de una serie de asesinatos en serie.
Nosaltres fèiem un "bingo" de matricules de cotxe.
Ara ja hi ha mp3, nintendos i fins i tot DVD's per distreure la canalla a les retencions de diumenge al vespre. Que és una cosa que no ha canviat gaire...
Ostres, m'has portat tants records de viatges en cotxe de petita!!! Sola amb els meus pares travessant mitja península esbrinant d'on eren els cotxes en funció de la seva matrícula i buscant el poble de la tarta de xocolata (un poble que hi ha a València que té adalt un castell que bé sembla un pastís de xocolata); acompanyada cap al poble jugant a mil coses amb ma cosina i empaitant ma tieta o els meus pares. I les hores passaven tan ràpid sense necessitat de masses coses!!
Servidor sempre s'ha desplaçat entre dimarts i dijous, aprofitant per fer les guàrdies en cap de setmana, guanyar més calers i aprofitar més el temps lliure sense ningú que emprenyés, així que no sé de què em parla amb això de retencions i no sé quines monsergues...
El meu germà i jo, de petis, el que feiem era callar quan passàvem davall dels ponts. Tal pont era seu i ningú podia parlar quan el travessàvem, i l'altre era meu i el mateix...un joc tontíssim, com tu dius, però que es va convertir en un ritual. També, inconscients, anàvem asseguts de genollons mirant cap enrere i fent carusses als cotxes (i sense cinturó evidentment). Quan veiem la policia ens tornàvem seure fent bondat. També ens agradava treure les mans per les finestretes del cotxe. Tot plegat, molt perillós. Ara, quan estic molt estresada, davall dels ponts faig tot el contrari: crido fort!!!
RaTeta, de vegades és vostè la nostàlgia feta dona guapa...
Letjunnitslet
[url=http://healthplusrx.com/legionnaires-disease]legionnaires disease[/url]
duffSurgeog
Quin flashback als diumenges que anàvem a veure els avis a BCN. L'asterisc ha de ser super-sort! segur! ja has comprat loteria?
Supersort segur!
Jo també dormia amb bosses d'aigua calenta al llit, i teníem braser i cuina de llenya. Vols dir que no érem més feliços llavors? M'ha agradat molt el post. I espero que tinguis molta SuperSort.
Publica un comentari a l'entrada